Andorra ha superat per primera vegada els 90.000 residents, però el creixement demogràfic també deixa una dada especialment significativa: els habitants de nacionalitat estrangera són més nombrosos que els ciutadans andorrans. Segons les dades del Departament d’Estadística corresponents al 31 de juliol del 2026, el Principat comptava amb 90.021 residents, dels quals 40.128 tenien nacionalitat andorrana i 49.893 eren estrangers.
Això significa que els ciutadans andorrans representen el 44,6% de la població, mentre que els residents amb altres nacionalitats sumen el 55,4%. La diferència és de 9.765 persones a favor de la població estrangera. Es tracta d’una fotografia demogràfica que evidencia el pes que ha tingut la immigració en el creixement de la població del Principat durant les darreres dècades.
Aquest model demogràfic comporta que, per exemple, a l’hora d’exercir el dret a votar els representants als Comuns o al Consell General només pot fer-ho la minoria que té la nacionalitat andorrana. En aquest sentit, Andorra és un cas clamorós d’“apartheid” polític.
Més creixement d’Escaldes-Engordany
La superació de la barrera dels 90.000 residents arriba després d’un any de creixement sostingut. En comparació amb el juliol del 2025, Andorra ha incorporat 1.715 habitants, un 1,9% més. Aquest augment, però, no ha estat homogeni entre les set parròquies.
Escaldes-Engordany és la que ha sumat més habitants en termes absoluts, amb 347 residents nous, un 2,2% més que fa un any. Canillo ha registrat un increment de 316 persones, equivalent al 5%, mentre que Encamp ha incorporat 296 habitants més, un 2,2%. La Massana, amb 269 residents nous, també ha crescut un 2,2%.
Ordino ha augmentat la població en 183 persones, un 3,2%, i Sant Julià de Lòria ho ha fet en 170 habitants, un 1,7%. Andorra la Vella, en canvi, és la parròquia que presenta l’increment més moderat, amb 134 residents més, un 0,5% respecte del juliol de l’any passat.
Menys portuguesos
Per nacionalitats, el creixement més important correspon al grup d’altres nacionalitats, que ha incorporat 798 persones, un 5,2% més. La comunitat espanyola continua sent la més nombrosa entre la població estrangera i ha crescut en 372 persones, un 1,8%. La francesa és la que registra el creixement percentual més elevat entre les principals nacionalitats, amb 252 residents més, un 6,3%. En canvi, la població portuguesa ha disminuït en 165 persones, un 1,9%.
La diferència entre ciutadans andorrans i estrangers es produeix malgrat que la població amb nacionalitat andorrana també creix, amb 458 persones més que fa un any, un increment de l’1,2%. Una de les vies que contribueix a aquest increment és la naturalització de residents estrangers que compleixen els requisits previstos per la legislació.
Durant el primer semestre del 2026 es van registrar 134 naturalitzacions definitives. Entre gener i març se’n van comptabilitzar 67 i durant el segon trimestre se’n van produir 67 més. La principal via d’accés va ser la dels 20 anys de residència al Principat: va representar el 74,6% de les naturalitzacions del primer trimestre i el 79,1% de les del segon.
Espanyols que es fan andorrans
La nacionalitat d’origen dels nous ciutadans andorrans també mostra el pes històric de la immigració espanyola a Andorra. Si s’analitzen específicament les naturalitzacions per residència, durant el primer semestre es van produir 103 casos. Els percentatges publicats per Estadística indiquen que al voltant de tres de cada quatre corresponien a persones que anteriorment tenien nacionalitat espanyola. En concret, 78 casos sobre els 103 naturalitzats per aquesta via.
Aquest repartiment és coherent amb l’estructura històrica de la immigració al Principat. La comunitat espanyola ha estat durant dècades la més nombrosa i, per tant, és també la que concentra més residents que poden complir el requisit dels 20 anys de residència per accedir a la nacionalitat.
En canvi, comunitats que han crescut amb força més recentment, com la colombiana, la peruana o l’argentina, encara tenen un pes reduït en les naturalitzacions per residència. El motiu és principalment temporal: una part important d’aquests residents ha arribat al Principat durant els últims anys i encara no acumula els 20 anys de residència necessaris.
2 comentaris a “Els andorrans només són el 44,6% de la població del Principat, però tenen en exclusiva el dret de vot en les eleccions”
Si només faltaria que els Españols de Barcelona puguessiu votar a Andorra. Ja us agradaria poder-nos manar.
Andorra es un país sobirà i els seus nacionals son els que elegeixen als seus representants, com passa a gairebé tots els països sobirans i democràtics.
Independentment de la informació estadística, força interessant que vosté exposa, no puc compartir el terme «apartheid» que vosté utilitza de manera poc encertada. Una altra cosa seria parlar de la representació de les parròquies en el consell o del sistema de llistes, que tot i legítims tenen especifitats opinables. Es important, senyor periodista, que recordi que els Andorrans respectem i estimem als nostres veins tot i les seves «peculiaritats» i «imperfeccions» que en contrapartida ens agradaria que deixin de considerar-nos una colonia.