La presència d’un llop al Solsonès ha tornat a generar alarma entre els ramaders després d’un nou atac registrat a la finca de la família Puigpelat, situada al terme municipal de la Molsosa. L’incident, que s’afegeix a una seqüència atacs en aquesta explotació durant l’últim any, s’ha saldat amb dues ovelles mortes i diverses de ferides mentre el ramat pasturava a tocar del tancat principal.
Segons informa Regió 7, l’episodi es va desencadenar durant la nit de dissabte, quan el depredador va aconseguir accedir a la zona de pastura del ramat. La reacció de dos gossos mastins que feien tasques de vigilància va ser decisiva per evitar un balanç més greu. Els gossos van plantar cara al llop fins que van quedar exhausts, i un d’ells va patir ferides en la defensa del ramat. Malgrat la tensió del moment, la major part de les ovelles va aconseguir refugiar-se al corral.
Un llop solitari
Un cop rebuda l’alerta d’aquest atac, tècnics de l’ Oficina de Seguiment del Llop de la Generalitat i efectius dels Agents Rurals es van desplaçar fins a la finca per analitzar les circumstàncies de l’incident. L’equip va examinar les lesions del bestiar, va recollir restes biològiques i va inspeccionar el perímetre per determinar el punt d’entrada del depredador.
Aquestes dades han de permetre confirmar l’autoria de l’agressió i establir si es tracta del mateix llop solitari que ha protagonitzat altres incidents a la zona.
Quatre atacs
Els responsables de la finca admeten que la pressió del llop és cada vegada més difícil de contenir, especialment en zones de pastura oberta. L’atac d’aquest dissabte és el quart que pateix el Prepirineu en els últims mesos. El més greu es va produir a finals d’agost de 2025, quan un llop solitari va causar la mort de vuit ovelles en aquesta mateixa finca.
Setmanes després, la mateixa explotació va registrar un segon episodi, i un ramat veí de Vallmanya de Pinós va patir el tercer. Fora de la comarca, el febrer del mateix any, quatre ovelles més van morir a Castell de Mur (Pallars Jussà) en un atac atribuït al mateix depredador.
Aquest patró d’actuació ha generat inquietud entre els ramaders, que temen que el llop hagi establert un territori estable en aquesta franja del Prepirineu, fet que incrementaria el risc d’incidents futurs.
Els propietaris de la finca afectada denuncien que els danys van molt més enllà del valor de les ovelles mortes. A les pèrdues directes cal sumar-hi el cost de reforçar tanques, instal·lar càmeres de vigilància i mantenir gossos de protecció. A això s’hi afegeix l’atenció veterinària de les ovelles ferides i el risc de complicacions en femelles gestants, que poden patir avortaments o lesions internes a causa de l’estrès.
Aquest nou cas reforça la crítica de diverses entitats ramaderes, com l’Associació Pallaresa de Ramaders d’Oví, la Federació d’Entitats Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum i Revolta Pagesa, que fa temps que alerten que la convivència amb el llop és “inviable” en el model de ramaderia extensiva actual. Les organitzacions reclamen a la Generalitat més recursos per a la protecció del bestiar, compensacions més àgils i un debat profund sobre el futur del sector en zones on el depredador ha tornat a establir-se.
Segons aquestes entitats, la presència del llop posa en risc la continuïtat de moltes explotacions i pot accelerar l’abandonament de la ramaderia en comarques de muntanya, on el sector ja es troba en una situació fràgil.
L’episodi de la Molsosa se suma a altres incidents recents a Catalunya i alimenta un debat que es manté viu entre administració, científics i ramaders. Mentre els experts en fauna salvatge defensen que el llop és una espècie protegida i que la seva presència és un indicador de salut ecològica, els ramaders reclamen que es tingui en compte la vulnerabilitat del sector i la dificultat de garantir la seguretat del bestiar en zones de pastura tradicional.
