El pregó de la Festa Major de Peramola, pronunciat per l’exalcaldessa Gemma Orrit Capdevila, va oferir un discurs en tò d’humor i proximitat que, tot i encaixar en el format festiu, ha suscitat una lectura política clara entre part del públic i representants municipals.
La pregonera va centrar el fil conductor en la idea que “els Gegants Maitips sempre hi són”, presentant-los com a símbol de continuïtat i identitat local. Aquest recurs emotiu va servir per donar cohesió al pregó i per reforçar la imatge comunitària de la Festa Major.
Tanmateix, el discurs va incorporar referències a tres àmbits especialment sensibles de la seva etapa de govern: el Pla Urbanístic, la Rectoria i l’anomenat expedient del “mil·lenari”. Aquests elements, que han generat controvèrsia i dificultats administratives durant els darrers vuit anys, van ser presentats en clau humorística, fet que alguns sectors interpreten com una estratègia per suavitzar o reinterpretar les mancances de gestió.
El Pla Urbanístic ha estat objecte de debat per la seva manca de definició i per les tensions derivades de la seva aplicació. La Rectoria, per la gestió patrimonial i la transparència del procés. I l’expedient del “mil·lenari”, que diversos actors consideren jurídicament i documentalment feble, va ser reivindicat en el pregó com a element identitari, tot i que la seva solidesa és qüestionada.
Desactivar la crítica
Des del consistori, s’ha expressat que, tot i respectar el caràcter festiu del pregó, és important distingir entre l’espai emocional de la Festa Major i la responsabilitat institucional que deriva de les actuacions de govern. Segons aquesta lectura, el pregó hauria funcionat com un exercici de reinterpretació narrativa destinat a desactivar la crítica i a revestir de proximitat i humor qüestions que requereixen un tractament polític i administratiu rigorós.
La Festa Major ha continuat amb normalitat i amb una alta participació, mantenint el seu caràcter comunitari. Tanmateix, el pregó d’enguany ha obert un debat sobre l’ús dels espais festius com a instruments de legitimació emocional de la gestió municipal.
