El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha iniciat l’elaboració d’un pla per millorar els accessos als nuclis de població de les comarques de muntanya i l’Aran, amb l’objectiu d’ordenar la gestió de l’extensa xarxa de camins de titularitat municipal i establir prioritats de manteniment i reparació. El futur Pla de millora dels accessos a nuclis de població també pretén coordinar i harmonitzar les diferents línies d’ajuts que actualment ofereixen les administracions públiques.
La iniciativa forma part de l’Estratègia del Pirineu, l’instrument transversal de la Generalitat per impulsar oportunitats econòmiques i socials al territori i afavorir l’arrelament de la població. El pla parteix de la realitat d’una xarxa viària de camins molt més extensa que la de carreteres. A l’Alt Pirineu i Aran hi ha 933 quilòmetres de carreteres de les xarxes bàsica, comarcal i local, mentre que només al Pallars Sobirà es comptabilitzen 2.860 quilòmetres de camins, tant rodats com no rodats, segons l’inventari comarcal de 1999.
La majoria dels camins que connecten els nuclis habitats són de titularitat municipal, fet que dificulta el seu manteniment, especialment en ajuntaments petits amb recursos limitats. Aquesta situació es complica quan es produeixen esllavissades, despreniments o altres episodis meteorològics i geològics, cada vegada més freqüents en el context del canvi climàtic. Per aquest motiu, el Govern considera necessari establir un marc de coordinació entre ajuntaments, consells comarcals, diputacions, el Conselh Generau d’Aran i la mateixa Generalitat.
Posar ordre
El pla permetrà identificar els trams més vulnerables de la xarxa i prioritzar les actuacions de manteniment, reparació i prevenció. El Departament ja treballa en la cartografia dels camins rodats d’ús públic que comuniquen els nuclis habitats entre si i amb la xarxa de carreteres. Posteriorment, amb la col·laboració de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, s’analitzaran els punts crítics a partir dels episodis registrats anteriorment i dels riscos geològics existents. El sistema s’assajarà inicialment en alguns municipis abans d’estendre’l a la resta del territori pirinenc.
Un altre dels objectius és posar ordre als diferents ajuts públics destinats a aquestes infraestructures, definint les actuacions subvencionables, les línies de finançament i els beneficiaris, amb la voluntat d’evitar duplicitats. Paral·lelament, el Govern i l’ICGC treballen en un protocol d’actuació davant d’emergències que hauria d’estar disponible a finals del 2026 i que permetria coordinar la reparació dels camins després d’incidents com ara esllavissades.
28,3% del territori
El Departament de Territori preveu tenir enllestit el Pla i posar en funcionament els mecanismes de coordinació associats l’any 2030. La iniciativa s’emmarca en una Estratègia del Pirineu que actualment inclou una trentena d’actuacions estratègiques i que abasta l’Aran i les vuit comarques pirinenques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès. En total, són 144 municipis que representen el 28,3% de la superfície de Catalunya però només el 2% de la població.
L’Estratègia del Pirineu té vigència fins al 2030 i s’articula en vuit àmbits, entre els quals hi ha l’habitatge, la recerca i la innovació, la gestió forestal, la mobilitat, la producció agroalimentària, el turisme, l’esport i les energies renovables. El Govern considera aquesta estratègia un precedent del futur Pla d’actuacions estratègiques de l’Alta Muntanya, previst en el marc de la nova Llei d’alta muntanya, actualment en fase d’avantprojecte, que comptarà amb un fons de finançament específic.
