Jordi Cinca, malgrat estar esquitxat pels «diamants de sang», conspira per ser cap de llista de DA i succeir Xavier Espot

Amb la “rentrée” i la diada de Meritxell, Andorra començarà un nou curs polític marcat per les eleccions generals, previstes per la primavera de l’any que ve. Recordem que les últimes eleccions al Consell General es van fer el 2 d’abril de 2023 i toca celebrar-les al cap de quatre anys.

L’actual cap de Govern, Xavier Espot, ja no es pot tornar a presentar, en haver exhaurit els dos mandats que contempla la Constitució. En els rengles del seu partit, Demòcrates per Andorra (DA), ja fa temps que han començat les reunions i les conspiracions per trobar un nou lideratge que pugui garantir la continuïtat del “club” en el poder.

El “triumvirat” a l’ombra

Més enllà del Govern i del Consell de Ministres, Andorra està governada per un “triumvirat” que opera a l’ombra i que pren totes les decisions transcendentals que afecten el país. A més de Xavier Espot, en formen part el notari Isidre Bartumeu (amb connexions privilegiades a Madrid i, especialment, amb el PP) i el financer Òscar Ribas Duró (Reig Patrimonia).

Aquest “triumvirat” no veu clara la possible candidatura de l’actual ministre de Relacions Institucionals, Ladislau Baró, que apareix en totes les travesses periodístiques. Se’l considera un polític sense carisma i que, a més, és un rendista que viu del lloguer de les seves nombroses propietats immobiliàries, un dels greus problemes que pateix el Principat.

Altres noms dels rengles de DA que també sonen, com les ministres Conxita Marsol o Mònica Bonell, tampoc no acaben de fer el pes entre els poders fàctics que mouen els fils de l’actual partit en el govern. La crisi de l’habitatge ha “socarrimat” la ministra de Presidència, Conxita Marsol, que concita una forta crítica, tant dels propietaris com dels llogaters. Mònica Bonell, que estaria ben vista per Xavier Espot, no és una persona coneguda ni amb projecció pública.

Un “ànec coix”

El cap de Govern, que afronta el seu últim curs polític en el càrrec, és un “ànec coix”. Xavier Espot ha fracassat en tots els seus grans projectes de mandat (no ha convocat el referèndum per ratificar l’Acord d’Associació amb la UE, no hi ha despenalització de l’avortament, no hi ha laboratori científic de Grifols, l’habitatge és una “bomba de rellotgeria” amb la descongelació dels lloguers, els “youtubers” han empastifat la imatge del país, l’heliport nacional no funciona…) i, comptat i debatut, només ha aconseguit la posada en marxa del polèmic casino de joc i ha millorat substancialment la nòmina dels funcionaris-electors.

En aquest ambient enrarit, el membre del consell d’adminitració de la CASS i president del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ), l’exministre Jordi Cinca, està conspirant activament per ser ell el pròxim cap de llista de DA. Segons ha pogut saber LA VALIRA, compta en aquesta operació amb el suport del potent nucli de DA d’Escaldes-Engordany (Trini Marín, Jordi Vilanova, Montserrat Capdevila, Marc Calvet, Gemma Bofarull, Pere Moles, Meritxell Sangrà…), que va patir una dolorosa derrota en les últimes eleccions comunals, guanyades per Rosa Gili.

El “Maquiavel” d’Andorra

Jordi Cinca és un dels “cervells” fundacionals del projecte polític de DA, que va desbancar l’any 2011 el primer cap de Govern socialdemòcrata del país, Jaume Bartumeu, després de fer-li la vida impossible. Ministre de Finances en els dos governs de Toni Martí (2011-19), Jordi Cinca va tenir un paper determinant en la confiscació, liquidació i criminalització de la Banca Privada d’Andorra (BPA).

Amb l’arribada de Xavier Espot al poder, Jordi Cinca -considerat el “Maquiavel d’Andorra”- es va fer “pagar” amb escreix els serveis prestats en la “guerra bruta” contra la família Cierco i BPA. Va ser nomenat pel Govern membre del consell d’administració de la CASS i president del FRJ, que gestiona els diners de les cotitzacions socials dels treballadors i professionals andorrans, un “tresor” de 2.000 milions d’euros. En l’equip gestor del FRJ, Jordi Cinca també hi va incorporar, amb un sou esplèndid, Maria Cosan, exdirectora general de l’INAF, que va tenir un paper determinant en l’expropiació i execució de la BPA.

Investigació judicial en marxa

Però les aspiracions de Jordi Cinca per assumir el lideratge de DA i postular-se com a candidat a la presidència del Govern topen amb un greu inconvenient: la seva implicació en l’escàndol internacional dels “diamants de sang”. 

En efecte, el nom de l’exministre de Finances d’Andorra apareix en la investigació oberta pel jutjat d’instrucció n. 1 de l’Audiència Nacional espanyola, que dirigeix el magistrat Francisco de Jorge, sobre el presumpte tràfic dels anomenats «diamants de sang» procedents de Sierra Leone i revenuts a Bèlgica, a través d’Andorra. En aquest negoci escabrós hi va tenir un paper clau el grup empresarial andorrà Orfund, que durant els anys noranta es dedicava al comerç d’or i diamants a l’Àfrica occidental.

70.000 morts

Un informe de la Comissaria General d’Informació (CGI) de la policia espanyola, incorporat al sumari, assenyala que en la cúpula d’aquesta trama hi havia l’exministre andorrà Jordi Cinca.

Recorda l’informe que la guerra civil de Sierra Leone, entre els anys 1991-2002, va ser una tragèdia humanitària, amb més de 70.000 morts i 2,6 milions de desplaçats. Aquest conflicte sanguinari va estar protagonitzat per la guerrilla del Front Revolucionari Unit (FRU), que comptava amb el suport de Charles Taylor, el president del país veí, Libèria, i es va finançar, en gran part, amb la venda dels diamants que extreien una legió d’esclaus-presoners.

La querella de l’esclau

Un d’aquests antics esclaus va presentar l’any 2021 una querella criminal davant l’Audiència Nacional contra el ciutadà espanyol Manuel Terrén, que treballava en aquella època a l’Àfrica per a l’empresa andorrana Orfund. La querella va ser admesa a tràmit i el jutge instructor, a banda de començar a citar testimonis a declarar, va encarregar una investigació en profunditat a la CGI. Manuel Terrén, que de fa anys vivia al Brasil, va ser detingut l’any 2024, quan va viatjar a la casa que té a Màlaga.

Orfund, creada l’any 1994 per un grup d’empresaris andorrans, va tenir un rol central en el negoci dels “diamants de sang” que obtenia la guerrilla del FRU a Sierra Leone amb l’explotació d’esclaus-presoners. Es va encarregar de la seva compra, a través de dues filials que va constituir a Libèria (Bluestone i DiAndorra), i de la seva venda a l’empresa belga Cindam Belgium.

Els policies de la CGI han pogut determinar, com a mínim, quatre operacions amb “diamants de sang” que va fer Orfund l’any 1999 entre Sierra Leone-Libèria i Bèlgica i que van deixar un benefici estimat d’entre 4 i 8 milions d’euros pels intermediaris. Els diners que pagaven els andorrans eren utilitzats pel FRU per a la compra d’armament i material per continuar la guerra a Sierra Leone.

Crims contra la humanitat

Jordi Cinca, que actuava des d’Andorra com a director general d’aquesta trama i que es traslladava a vegades a l’Àfrica per supervisar les operacions sobre el terreny, és assenyalat, reiteradament, en l’informe de la CGI com el màxim responsable del negoci criminal dels “diamants de sang”. D’ell depenien directament Manuel Terrén -l’únic imputat fins ara-, l’andorrana Olga Baró i el liberià Alhaji Fofana, que era l’enllaç amb el FRU. En el sumari consten transferències fetes, a través de la Seu d’Urgell, per Jordi Cinca a Alhaji Fofana.

L’informe policial rebutja que el tràfic de “diamants de sang” de Sierra Leone pugui ser reduït a un cas de contraban. En aquest conflicte armat, argumenta, es van produir brutals i massives violacions dels drets humans, fins al punt que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va prohibir el comerç internacional dels diamants procedents d’aquesta zona de guerra.

Orfund i les seves empreses filials africanes es van involucrar a fons en aquest brut negoci, comptant amb la protecció i la complicitat del dictador de Libèria, Charles Taylor, que purga una condemna de 50 anys de presó per crims contra la humanitat. Un detall: els andorrans tenien a sou Francis Menwon Dogolea, un sanguinari general que va participar en aquest genocidi i germà del vicepresident de Libèria, Enoch Dogolea.

Surt als “Papers de Panamà”

L’escàndol internacional dels “diamants de sang” va provocar que el pròsper negoci d’Orfund quedés tallat abruptament a finals del 1999. Segons l’informe policial de la CGI, Jordi Cinca es va veure forçat a canviar d’aires i per això va fundar, l’any 2000, la societat Marietta Holdings Ltd., amb seu al paradís fiscal de Panamà, tenint com a soci el seu company d’aventures africanes, Manuel Terrén.

La policia sospita que en aquesta societat offshore Jordi Cinca i Manuel Terrén hi van amagar el milionari botí obtingut amb el negoci dels “diamants de sang”, emparant-se en el secret bancari existent al Panamà. L’existència de Marietta Holdings Ltd. es va descobrir l’any 2016, en esclatar l’escàndol financer i polític dels Papers de Panamà, on Jordi Cinca hi va sortir retratat.

A banda de Jordi Cinca, el gran protagonista de l’informe de la CGI és el seu antic “encarregat” a l’Àfrica Occidental, Manuel Terrén, ja que té la nacionalitat espanyola. A Manuel Terrén i a la seva esposa, la brasilera Maria do Socorro Toscano, la policia els hi va fer una investigació exhaustiva del seu patrimoni i dels seus moviments bancaris, tant a Espanya com al Brasil.

Aquest matrimoni és el titular del complex turístic Costa Brava Praia Resort, a l’estat brasiler de Paraíba, que està valorat en uns 3 milions d’euros. Segons dedueix la CGI, Manuel Terrén va fer aquesta inversió hotelera amb els beneficis obtinguts amb el negoci dels “diamants de sang”.

Blanqueig de capitals

En analitzar els comptes bancaris de Manuel Terrén i de la seva esposa, a la policia li van cridar l’atenció les 15 transferències per valor de 171.000 euros que van rebre, en els últims anys, de l’empresari Marc Pantebre Palmitjavila, expresident de la Cambra de Comerç d’Andorra i íntim amic de Jordi Cinca. L’informe també recull que, l’any 2021, Marc Pantebre va ser interceptat per la Guàrdia Civil a la duana de la Farga de Moles amb 11.000 euros en efectiu.

El 8 d’octubre de 2025, el jutge Francisco de Jorge va decidir citar Jordi Cinca i Marc Pantebre, en qualitat de testimonis. La decisió es va produir després que la investigació, inicialment centrada en presumptes delictes de lesa humanitat i pertinença a organització criminal, s’hagi ampliat també a un possible delicte de blanqueig de capitals.

Amb les mans esquitxades per l’escàndol dels “diamants de sang” i el genocidi de Sierra Leone, no sembla que les aspiracions de Jordi Cinca per ser el substitut de Xavier Espot puguin arribar massa lluny.