Quan l’any 2021 vam sortir de la traumàtica experiència de la pandèmia de la covid -15 milions de morts a tot el món, 140.000 a Espanya- i després de passar pel tràngol del confinament domiciliari, ens vam conjurar que tot seria diferent i que, des d’aleshores, viuríem de manera més solidària, fent més atenció els uns dels altres. La realitat ens ha ensenyat que aquesta bona voluntat comunitària es va esvair de seguida.
La civilització tòxica creada per l’esclat de les xarxes “socials” i, en especial, les guerres criminals menades per tres personatges nefastos –Donald Trump, Vladímir Putin i Benjamin Netanyahu– han empitjorat la situació en els últims cinc anys i han portat el planeta al caire de l’apocalipsi nuclear. En aquest període, també han triomfat empresaris amb projectes tecnofeudals totalitaris, com Peter Thiel, Alex Karp o Elon Musk, que conspiren per convertir el Món en una presó, convertint-se ells en els riquíssims carcellers.
I heus aquí que, en aquest context ombrívol i amb les forces d’ultradreta creixent en tots els països occidentals, l’Univers ens ha regalat aquest 12 d’agost el meravellós espectacle d’un eclipsi solar. De cop, tots hem mirat el cel i hem pogut constatar i prendre consciència de la immensitat de la nostra cúpula i, en conseqüència, de la ridícula petitesa de la nostra atrafegada realitat quotidiana.
Fa més de 500 anys que l’astrònom Copèrnic ja va sentenciar que la Terra no era el centre de l’Univers i que el nostre planeta orbitava al voltant del Sol. Però sembla que aquesta descoberta transcendental no ha tingut cap impacte sobre la humanitat, ni abans ni ara. Els humans ens continuem comportant amb supèrbia, violència, cobdícia i egoisme, com si fóssim els “reis de la creació”, negant-nos a admetre que només som un polsim insignificant de la Via Làctia, un dels dos bilions de galàxies que es calcula que hi ha a l’Univers!
L’eclipsi hauria de servir com a teràpia de xoc, per fer-nos entendre que els humans som uns pèssims habitants d’aquest infinit i misteriós embolcall còsmic. Guerres, genocidis, fam, epidèmies mortíferes com l’Ebola, desigualtats, desesperació, disputes per les fronteres, migracions forçades, odi polític o ètnic… han convertit el Món en un infern caòtic i invivible.
No és qüestió de creure en Déu o de seguir aquesta o aquella religió. L’eclipsi, en la seva contundent i màgica bellesa, ens ha demostrat que hi ha una realitat que transcendeix la nostra existència a la Terra. Els humans formem part i som tributaris d’un ordre universal que ha permès la creació de la vida i la nostra supervivència en aquest planeta del sistema solar, una de les 200.000 milions d’estrelles que hi ha a la nostra galàxia!
Som tan petits, tan petits, que hauríem de donar gràcies cada dia a l’Univers per poder respirar i alimentar-nos i hauríem de comportar-nos amb una permanent humilitat i dignitat per tenir el dret a existir. Si ullem la Via Làctia, el Món és un miracle: en la immensitat que la foscor, aquí tenim les condicions per germinar la vida i multiplicar-nos.
Si reflexionéssim -i el fenomen l’eclipsi és un bon motiu per fer-ho- comprendríem que els humans tenim el deure i la capacitat de transformar el nostre planeta en un jardí de pau i harmonia. Som éssers dotats d’intel·ligència i, a la vegada que hem estat capaços de crear els ginys més destructius i mortífers, també ho hem estat per crear extraordinaris avenços en medicina, energia, agricultura, mobilitat, indústria, infraestructures, ciència…
La humanitat, avui, té tots els estris necessaris per crear una civilització pròspera, igualitària i ecològica. Si no ho fem és només per motius polítics i econòmics, per incultura, per mandra i per incapacitat per organitzar-nos. L’absurd egoisme i individualisme, fomentat per la civilització de les xarxes “socials”, ens impedeix mirar més enllà del nostre melic i saboteja la consecució d’aquest Món-jardí que tenim a tocar i que, si ens ho proposem, podem assolir.
Per això, l’eclipsi pot actuar com un xip que desfermi la transformació personal que ens ha de menar als grans canvis col·lectius que necessitem i que tenim a l’abast, si ens ho proposem:
- Transformar la política -local, nacional i internacional- en un marc d’entesa positiva i propositiva en benefici de tots, en comptes d’un lamentable “ring” de boxa on es dirimeix l’efímer control del poder pressupostari.
- Veure els altres com a germans, en comptes de rivals i enemics, per raó de llengua, de cultura, de procedència, de religió o de color de la pell, i ajudar totes aquelles persones que ho passen malament a sortir de l’atzucac, fornint-los alimentació i sostre per aixoplugar-se.
- “Deseconomitzar” la feina i les empreses, privilegiant la seva utilitat social per sobre la dinàmica de la competitivitat i dels beneficis pels seus accionistes.
- Educar les noves generacions en la filosofia de la pau i la col·laboració, impulsant la creativitat i l’expansió de la intel·ligència.
- Crear un govern mundial que ordeni i garanteixi la convivència dels 8.000 milions d’éssers humans i vetlli per la preservació la natura i la biodiversitat, amenaçades avui per la destrucció predadora de l’activitat humana i el canvi climàtic.
Més que mai és vigent el concepte de “pensar globalment, actuar localment”. Des de cada poble, des de cada comunitat, a escala estatal i europea hem d’escollir les persones de més bon cor i intel·ligència per representar-nos i prendre decisions en nom de tots.
No siguem pessimistes. Malgrat la seva prepotència i supèrbia, Donald Trump, Vladímir Putin, Benjamin Netanyahu, Peter Thiel, Alex Karp, Elon Musk… no han pogut fer res per aturar l’eclipsi, encara que aquesta hagués estat la seva voluntat.
La humanitat, des del fons del temps, té un destí i no és la guerra ni la seva autodestrucció. És la creació del Món-jardí i aquesta és la feina de la Generació Eclipsi.
