L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha posat en funcionament el Visor SPIRAL, el primer inventari transfronterer d’esllavissades de tot el massís dels Pirineus, una eina que posa a disposició de les administracions, investigadors, professionals i ciutadania la informació de més de 20.000 moviments de vessant cartografiats entre el Pirineu català i el País Basc. El nou visor, desenvolupat en el marc del projecte europeu SPIRAL, pretén convertir-se en una eina de referència per millorar la prevenció dels riscos geològics i facilitar la planificació territorial en una serralada especialment vulnerable als efectes del canvi climàtic.
L’inventari cobreix prop de 25.000 quilòmetres quadrats i integra més de 20.000 esllavissades documentades, entre les quals hi ha més de 1.600 grans lliscaments de terreny. La base de dades recull episodis des de l’any 1427, la data de la primera esllavissada documentada, fins al 2025. Els responsables del projecte expliquen que els registres més antics són menys nombrosos per la manca de documentació històrica, mentre que les darreres dècades concentren més informació gràcies a la sistematització dels inventaris i a les campanyes d’investigació desenvolupades pels diferents organismes geològics.
Les zones més perilloses
El visor permet cercar esllavissades per municipi, coordenades o proximitat i consultar les característiques de cada fenomen, com ara la tipologia, les dimensions o la ubicació exacta. També dona accés a les fonts documentals i a la bibliografia relacionada, alhora que ofereix la possibilitat que els usuaris comuniquin noves observacions perquè siguin avaluades pels equips tècnics del projecte.
La cartografia evidencia que les àrees amb una concentració més elevada d’esllavissades es localitzen al Principat d’Andorra i al vessant sud del Cadí, especialment a l’Alt Berguedà. També destaquen la vall del Querol i la muntanya de Cambra d’Ase, a l’Alta Cerdanya, així com la comarca nord-catalana del Conflent, que presenta una de les densitats més altes de fenòmens registrats. A l’Alt Urgell, els principals focus se situen a la vall de la Vansa i al municipi de les Valls de Valira, a tocar de la frontera andorrana.
A la meitat occidental de la serralada sobresurten les zones frontereres entre Aragó i Occitània i les àrees prepirinenques entre Osca i Jaca. En canvi, la plana de Navarra apareix com el sector dels Pirineus amb menys esllavissades documentades, una situació similar a la de les planes de l’Alt Empordà i del Rosselló, tot i que el massís de l’Albera registra una activitat més significativa.
Una eina de prevenció
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha destacat que el Visor SPIRAL constitueix una eina de referència per a la planificació territorial, la prevenció dels geoperills i la investigació científica. Segons ha remarcat, posar aquest coneixement a disposició de la societat permet prendre decisions més fonamentades sobre el territori i reforçar la seguretat davant els riscos naturals.
El projecte SPIRAL, coordinat per l’ICGC i cofinançat pel programa europeu Interreg POCTEFA 2021-2027, reuneix serveis geològics, centres de recerca i organismes públics d’Espanya, França i Andorra. La iniciativa harmonitza els inventaris elaborats per institucions com el BRGM i el CEREMA a França, la Universitat de Saragossa, Andorra Recerca i Innovació, l’IGME, el Govern de Navarra, la Universitat del País Basc i altres organismes científics, amb l’objectiu de disposar d’una base de dades comuna que contribueixi a reduir els impactes econòmics i socials provocats per les esllavissades a tota la serralada pirinenca.
