La Generalitat ampliarà fins a 302 els municipis declarats zona de mercat residencial tensat (ZMRT) després de revisar les declaracions vigents per prorrogar-les un any més, un tràmit necessari perquè el març del 2027 expira el termini de tres anys de la primera declaració prevista per la Llei estatal pel dret a l’habitatge. Tot i l’increment del nombre de localitats afectades, la població que viu en municipis amb mercat residencial tens es reduirà fins als 6,1 milions de persones.
En el cas de l’Alt Pirineu i Aran, actualment hi ha quatre municipis considerats ZMRT: Puigcerdà, Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Tremp (Pallars Jussà) i Vielha e Mijaran (Aran). En la nova llista ampliada s’hi afegiran Montferrer i Castellbò, la Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), la Pobla de Segur (Pallars Jussà) i Prats i Sansor (Cerdanya).
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha analitzat la situació dels municipis que ja disposaven d’aquesta qualificació i ha conclòs que 118 continuen complint els requisits per mantenir-la. En canvi, 22 municipis, amb una població conjunta de 634.171 habitants, deixaran de formar part de les ZMRT en considerar-se que han deixat de reunir les condicions que marca la normativa.
Ampliació a 53 municipis
Paral·lelament, la revisió dels municipis que fins ara no estaven declarats com a mercat residencial tens ha permès incorporar-ne 53 més, que sumen 255.751 habitants i que ara compleixen els criteris establerts per la llei. D’aquesta manera, el mapa català passarà dels 271 municipis actuals als 302, encara que el nombre total de persones afectades disminueix respecte a la situació anterior.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha defensat que aquesta evolució evidencia l’efectivitat de les mesures adoptades. Segons ha afirmat, el fet que diversos municipis deixin de ser considerats mercat residencial tens demostra que el topall dels preus del lloguer contribueix a contenir l’encariment dels habitatges i evita que més persones quedin excloses de l’accés a un pis. Paneque també ha remarcat que aquesta política s’ha de complementar amb la construcció de més habitatge públic de lloguer i amb ajudes tant per al pagament dels arrendaments com per facilitar l’emancipació dels joves.
Les primeres declaracions de zones de mercat residencial tens es van aprovar l’any 2024 i, d’acord amb la legislació estatal, tenen una vigència inicial de tres anys, prorrogable anualment després d’una revisió dels indicadors. En aquesta ocasió, han quedat exclosos municipis com Lleida, Granollers o Mollet del Vallès, així com altres localitats repartides entre les vegueries de Barcelona, Lleida, la Catalunya Central, les Comarques Gironines, Tarragona, el Penedès i les Terres de l’Ebre.
Període d’al·legacions
La nova relació de municipis s’haurà de publicar primer al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), on s’obrirà el període d’al·legacions. Un cop resoltes, la llista definitiva serà enviada al Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, que haurà de validar-la i publicar-la al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) perquè entri en vigor.
La declaració de zona de mercat residencial tensat s’aplica als municipis que compleixen almenys un dels dos requisits fixats per la Llei pel dret a l’habitatge: que les famílies destinin més del 30% dels seus ingressos al pagament del lloguer o de la hipoteca, incloses les despeses bàsiques, o bé que els preus de compra o de lloguer hagin augmentat durant els últims cinc anys almenys tres punts per sobre de l’IPC.
Als municipis inclosos en aquestes zones s’hi mantenen les mesures de limitació dels lloguers. Així, els nous contractes no poden superar el preu del darrer contracte vigent dels últims cinc anys, una vegada aplicada l’actualització corresponent. En el cas dels grans tenidors, definits com les persones físiques o jurídiques propietàries de cinc o més immobles urbans situats en municipis declarats tensos, el preu del lloguer tampoc pot excedir l’índex de referència establert per l’administració.
