Les institucions de la Val d’Aran han presentat una al·legació conjunta contra el Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica (PLATER), en considerar que el document vulnera el règim especial aranès, no respecta les competències pròpies del territori i planteja un model de desplegament de les energies renovables allunyat de la realitat de la vall.
L’al·legació, impulsada pel Conselh Generau d’Aran i subscrita pels nou ajuntaments aranesos, sosté que el procés d’elaboració del pla no ha garantit la participació efectiva de les institucions del territori, malgrat que les mesures previstes incideixen directament en la planificació territorial, ambiental i energètica de la Val d’Aran. Les administracions araneses argumenten que aquesta situació incompleix el que estableixen tant la Llei del règim especial d’Aran com l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
El document també qüestiona els criteris emprats pel PLATER per identificar les zones aptes per a la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics. Segons les institucions araneses, el pla no té en compte les limitacions derivades de l’orografia, els forts pendents, les condicions climàtiques d’alta muntanya, les dificultats d’accés ni les limitacions de la xarxa elèctrica, factors que, asseguren, fan inviable un desplegament massiu d’aquestes infraestructures a la vall.
Reserva de la Biosfera de la UNESCO
A més, denuncien que el PLATER ignora diversos instruments de planificació vigents, com el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, el Pla director urbanístic de la Val d’Aran i el Catàleg de paisatge de l’Alt Pirineu i Aran, així com la declaració de la Val d’Aran com a Reserva de la Biosfera de la UNESCO. Segons els signants, tots aquests documents aposten per un model territorial basat en la preservació del paisatge, els espais naturals i els valors ambientals, incompatible amb una implantació generalitzada de grans instal·lacions de producció d’energia renovable.
Les institucions araneses també critiquen que el model plantejat pel Govern concentri una part important de les noves instal·lacions en sòls no urbanitzats dels territoris rurals i de muntanya. En aquest sentit, defensen que la transició energètica hauria de prioritzar l’aprofitament de cobertes d’edificis, polígons industrials i altres espais ja transformats, així com les tecnologies més adequades a les característiques de cada territori, per minimitzar el consum de sòl i els impactes paisatgístics i ambientals.
El Conselh Generau recorda que disposa de competències pròpies en àmbits com l’ordenació del territori, el medi ambient i l’energia i reclama que qualsevol instrument de planificació que afecti la Val d’Aran respecti aquest marc competencial i garanteixi la participació efectiva de les seves institucions.
Unitat institucional
La síndica d’Aran, Maria Vergés, ha destacat que la presentació d’una al·legació conjunta «evidencia la unitat institucional» davant un projecte que considera clau per al futur del territori. Vergés ha assegurat que la Val d’Aran està compromesa amb la transició energètica i ha recordat les iniciatives impulsades pel govern aranès en àmbits com la gestió forestal, la biomassa, la geotèrmia, les futures xarxes de calor i la producció hidroelèctrica. Tot i això, ha lamentat que el PLATER «ha ignorat la realitat i el potencial energètic del territori» i que no ha respectat «la singularitat institucional ni el marc competencial» de la vall.
Les institucions araneses subratllen, finalment, que la seva oposició al plantejament actual del PLATER no suposa un rebuig a les energies renovables. Al contrari, asseguren compartir els objectius de descarbonització i de lluita contra el canvi climàtic i reivindiquen que, com a territori d’alta muntanya i Reserva de la Biosfera, la Val d’Aran vol continuar impulsant un model de desenvolupament sostenible adaptat a les seves característiques i necessitats.
