El risc crític d’incendi fa que les tradicionals baixades de falles del Pirineu esdevinguin una “bomba” que cal desactivar

El tradicional crit de “foc al faro” que els fadrins criden en el moment d’encendre el tronc (faro, falla major, brandon …), que dies enrere han plantat en el punt més alt proper al poble per ser cremat la revetlla del patró (sigui Sant Joan, Sant Quirc o altres), i del qual encendran les falles (torxa o falla, faia, rantiner…), aviat l’haurem de canviar per “incendi al faro!”. El passat diumenge a Barruera, van haver de sufocar un foc amb quatre dotacions de bombers i un helicòpter, que s’havia format “a prop del faro”, com van reconèixer les autoritats als periodistes locals.

La columna de fum va començar a l’endemà de les falles de Barruera, i el mateix dissabte de la baixada de falles, alguns veïns debatien en un altre poble d’una vall veïna si al final deixarien córrer les falles o les suspendrien, com va passar el dissabte anterior (revetlla de Sant Pere) a la veïna vall aragonesa de Castanesa. Doncs no, les falles es van celebrar i ningú les va fer aturar o canviar de sistema, malgrat estàvem a nivell 4 del Pla Alfa, i mentre vèiem a la televisió les doloroses imatges de l’incendi de les Gavarres, que ha carbonitzat més de 2.200 hectàrees i cremat nombroses cases.

I encara més sobta que les autoritats no hagin anunciat la suspensió de les properes falles, quan en aquest inici de la setmana ja són diversos incendis a Catalunya que cremen amb una simultaneïtat que era el gran temor, com no s’ha cansat d’advertir el cap dels bombers de la Generalitat aquests dies. És ja una qüestió de seny que els ajuntaments de la Vall de Boí i del Pont de Suert, el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça i qui més tingui competències i responsabilitats, desautoritzin de forma valenta la celebració amb foc de les falles que queden les properes setmanes: Erill aquest divendres 11 de juliol; Taüll el proper 17; Pla de l’Ermita el 24 i Llesp el 25.

Preocupació ecologista

Sembla que també estan amoïnats els ecologistes de les entitats (DEPANA i IPCENA) amb representació al Patronat del PNAESM (Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici), i que aquests dies estan fent reunions per valorar com pressionar perquè no es posi en risc aquest espai natural, atesa la proximitat de les poblacions que tenen falles pendents de baixar.

Crec sincerament que cal adaptar també la forma de celebrar les falles al canvi climàtic actual, que ha ocasionat ja de forma quasi permanent un baix nivell d’humitat, amb l’increment de temperatures (que enguany a Catalunya les meteoròlogues situen 10º per sobre de l’habitual) i també una important disminució de les precipitacions anuals amb el conseqüent estrès hídric dels nostres boscos, especialment els d’alta muntanya.

Si no canviem les torxes o rantiners de foc per un altre sistema, correm el risc de que no s’acompleixi el veritable objectiu del ritual mil·lenari d’origen celta de la celebració de les falles, que era el d’aconseguir la màxima fecunditat de la terra i les collites, amb l’estesa de la cendra per les finques i els horts. Al contrari, el ritual es pot capgirar i acabar sent la llavor de la destrucció del medi de vida i l’entorn natural de valors excepcionals que els i les veïnes d’aquestes poblacions dels Pirineus han sigut capaços de mantenir des de fa mil·lennis.