El Comitè de Lanzarote del Consell d’Europa considera que Andorra encara té importants deures pendents en matèria de protecció dels infants davant dels delictes sexuals comesos a través de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Tot i reconèixer els avenços assolits els darrers anys, l’organisme europeu conclou que el Principat continua presentant mancances en àmbits clau com la legislació penal, la prevenció, la formació dels professionals, l’educació afectivosexual o la investigació d’un fenomen que cada vegada té més incidència entre els menors.
Les conclusions figuren en el darrer informe d’avaluació sobre l’aplicació del Conveni de Lanzarote, el principal instrument del Consell d’Europa per prevenir i combatre l’explotació i els abusos sexuals contra infants a internet. En aquesta ocasió, l’anàlisi se centra en els riscos derivats de les imatges i vídeos de caràcter sexual autogenerats per menors, un fenomen estretament vinculat a l’ús de les xarxes socials i dels dispositius digitals.
Legislació andorrana
Una de les principals preocupacions del Comitè és que Andorra encara no ha adaptat plenament el seu marc jurídic a les noves formes de violència sexual digital. L’organisme reclama modificar la legislació perquè els infants que produeixen o comparteixen imatges íntimes pròpies de manera consentida i sense ànim d’explotació no puguin acabar essent objecte de persecució penal.
També insta el Principat a reforçar la regulació de conductes com el grooming, la sextorsió o la difusió no consentida d’imatges íntimes, unes pràctiques que s’han convertit en una de les principals vies de victimització sexual dels menors en l’entorn digital.
Prevenció i formació
L’informe també assenyala que la resposta preventiva continua sent insuficient. Malgrat valorar positivament algunes iniciatives desenvolupades els darrers anys, el Comitè considera que tots els infants haurien de rebre, de manera obligatòria i al llarg de tota l’etapa escolar, una educació específica sobre els riscos de l’explotació sexual a Internet integrada dins d’una educació afectivosexual més àmplia. Igualment, defensa que aquesta formació s’ha d’adaptar a l’edat dels alumnes, començar abans de l’adolescència i tenir en compte també els infants amb discapacitat.
L’organisme europeu també posa el focus en la preparació dels professionals que treballen habitualment amb menors. En aquest sentit, exigeix que la formació sobre els drets dels infants i la detecció de situacions d’explotació i abusos sexuals deixi de ser opcional i passi a formar part de la preparació obligatòria dels professionals dels àmbits educatiu, sanitari i social, així com dels sectors esportiu, cultural i de lleure.
Paral·lelament, reclama reforçar la formació específica de jutges, fiscals, policies i altres operadors del sistema judicial davant unes formes de delinqüència que evolucionen al mateix ritme que les tecnologies digitals.
Investigació i cooperació internacional
L’informe també posa de manifest les mancances en matèria de recerca. Tot i que Andorra ha desenvolupat estudis sobre ciberassetjament i altres formes de violència digital, el Comitè considera que no hi ha evidències que aquestes investigacions abordin de manera específica el fenomen de les imatges i vídeos de caràcter sexual autogenerats per menors. Per això reclama reforçar la recopilació de dades i impulsar recerques periòdiques que permetin conèixer millor l’abast d’aquest tipus de delictes i dissenyar polítiques públiques més eficaces.
L’informe també reclama reforçar la cooperació internacional, especialment en un àmbit en què els delictes traspassen fàcilment les fronteres. El Comitè demana a Andorra millorar la coordinació amb altres països en la investigació dels casos, la protecció de les víctimes i l’intercanvi d’informació, així com ampliar la col·laboració amb organismes internacionals especialitzats en la lluita contra l’explotació sexual infantil a Internet.
Mesures insuficients
Malgrat les observacions crítiques, el Comitè també reconeix diverses iniciatives impulsades pel Principat durant els darrers anys. Entre aquestes, destaca la línia telefònica gratuïta 175 per comunicar situacions de risc, el desplegament del projecte UNITS per millorar la detecció precoç dels casos als centres educatius, el desenvolupament del model Barnahus, les eines de control parental i de sensibilització impulsades per Andorra Telecom o diverses campanyes adreçades a famílies, escoles i professionals.
Tanmateix, considera que aquestes actuacions encara no són suficients per donar resposta als nous riscos que afronten els infants en l’entorn digital i insisteix que cal completar-les amb reformes legislatives, més formació obligatòria, una educació preventiva més sòlida i una millor base de coneixement sobre el fenomen.
El Comitè de Lanzarote
El Comitè de Lanzarote és l’òrgan del Consell d’Europa que supervisa el compliment del Conveni sobre la protecció dels infants contra l’explotació i els abusos sexuals. El tractat, aprovat a l’illa de Lanzarote l’any 2007, estableix els estàndards que han de seguir els estats per prevenir aquests delictes i protegir les víctimes. El Comitè avalua periòdicament el grau de compliment d’aquests compromisos i formula recomanacions als països membres.
