Unes 2.000 ovelles han començat aquesta setmana el camí a peu des de Puigverd, Sant Joan de Vinyafrescal i Toralla, al Pallars Jussà, cap a muntanyes del Pallars Sobirà, on trobaran herba verda i fresca, i hi passaran tot l’estiu. Cada cop són menys els pastors que fan la transhumància i, els que ho fan, lamenten el mal estat d’alguns trams de cabanera, emboscats i amb parets caigudes.
Els pastors que mantenen viva la tradició de pujar el ramat a peu alerten que aquesta feina té «els dies comptats» si les condicions no canvien radicalment. La situació, segons alerten, s’agreuja amb la circulació pels trams de carretera a causa de la impaciència dels conductors. A més, la calor accentuada d’enguany també dificulta el pas dels animals.
Dues etapes
Aquests tres ramats del Pallars Jussà fan dues etapes per arribar a la muntanya d’Ancs (Baix Pallars), on passaran tres setmanes. Després, es dirigiran cap a la muntanya de Seurí (Sort), on ja passaran tot l’estiu i s’hi afegiran altres ramats de pobles veïns. Un sol pastor guardarà tota la ramada d’unes 3.000 ovelles.
Un pastor va al davant, amb l’ajuda del gos, i vigila que els animals segueixin el camí correcte i cap d’ells quedi endarrerit. Tancant el ramat hi ha tres persones més, dos dels quals són nens, que l’han volgut acompanyar per primer cop. I, al congost d’Erinyà, els esperen altres pastors per ajudar a posar un filat perquè les ovelles no s’escapin durant la nit. A punta de dia reprendran tots el camí fins a la muntanya d’Ancs.
Dies comptats
Aquesta pràctica mil·lenària, en què els ramats d’ovelles pugen des del fons de les valls o zones més baixes cap a les muntanyes altes durant l’estiu, contrasta amb el fet que s’hagi normalitzat, per comoditat, el transport de vaques amb camions.
El fet que ja no es troba gent preparada per a la transhumància i que el relleu generacional és escàs, però, augura una desaparició progressiva d’aquesta manera de treballar.
