La Flama del Canigó torna a recórrer el país aquest 23 de juny, en una de les celebracions més esteses i simbòliques del calendari català. El foc, que es manté encès tot l’any al Castellet de Perpinyà, es va renovar ahir a la nit al cim del Canigó, a 2.784 metres, i ha baixat a trenc d’alba portada per voluntaris que la distribueixen per relleus fins a més de 300 municipis dels territoris de parla catalana.
A peu, en bicicleta, en cotxe o fins i tot en llaüt a les Terres de l’Ebre, la flama arriba a temps per encendre les fogueres de Sant Joan, en un gest compartit que uneix el Principat, la Catalunya francesa, la Comunitat Valenciana, la Franja, les Balears i Andorra. Òmnium Cultural assumeix la coordinació de l’esdeveniment.
Una tradició recent
Tot i l’aparença de tradició ancestral, la Flama del Canigó és relativament recent: va néixer el 1955. El seu impulsor va ser Francesc Pujade, d’Arles de Tec, un enamorat del Canigó que hi va pujar més de 130 vegades i que, el 1955, va decidir renovar els focs de Sant Joan al cim i repartir-los des d’allà.
Inspirat pel poema Canigó de Jacint Verdaguer, Pujade va donar forma física a la muntanya literària que la Renaixença havia convertit en símbol nacional. Durant 11 anys, la tradició no va sortir de la Catalunya francesa, fins que el 1966 la flama va travessar la frontera i va arribar a Vic, en plena dictadura, sovint rebuda gairebé en clandestinitat. El 1967 va arribar a Barcelona i, a partir d’aquí, es va expandir per tot el territori.
Lectura del manifest
El ritual actual manté l’esquema consolidat al llarg de dècades. El cap de setmana previ, centenars de persones han participat a l’Aplec del Canigó, portant feixos de llenya marcats amb el nom del seu poble fins al refugi dels Cortalets. El 22 de juny es puja la flama que ha cremat tot l’any a Perpinyà, i la nit del 22 al 23 s’encén la foguera nova al cim, amb lectura del manifest -aquest any, a càrrec de Ramon Torra– i vetlla nocturna. A trenc d’alba comença la baixada i, al llarg del dia, la flama s’escampa per tot el país fins a encendre les fogueres de Sant Joan al vespre.
La força de la tradició rau en la idea d’un sol foc que alimenta milers de fogueres, en la potència simbòlica d’una muntanya visible des de gran part del territori i en l’arrelament d’un ritual que connecta amb celebracions mil·lenàries del solstici. Quan un poble rep la flama, no només acull un costum modern: enllaça amb una manera de viure la nit més curta de l’any que ve de molt lluny.
La Flama ha baixat del Canigó i, des del Coll d’Ares, es va distribuint a través d’una vintena de rutes, arribant a més de 300 pobles i ciutats que organitzen actes de benvinguda amb entitats locals, cercaviles i l’encesa de la foguera amb el foc que baixa del Canigó. A Barcelona serà rebuda al Parlament de Catalunya i a la plaça de Sant Jaume.
