La negociació sobre l’acord d’associació d’Andorra i San Marino amb la Unió Europea continua encallada i sense una data clara per a la seva resolució definitiva. La presidència xipriota de torn manté oberta la voluntat de trobar una sortida política al conflicte, però les diferències existents entre diversos actors implicats -en especial, entre Bulgària i San Marino- continuen impedint que el text avanci dins dels organismes europeus corresponents.
La manca d’entesa entre Bulgària i San Marino ja va bloquejar la tramitació de l’acord al grup EFTA i ha impedit que el debat prosperi durant les darreres setmanes. Tot i que els contactes diplomàtics s’han mantingut de manera constant, fins ara no s’ha aconseguit acostar posicions prou sòlides per desencallar la situació.
Sense unanimitat
Avui, dia 29, era un dia clau. Saltant-se la manca d’acord del grup EFTA -que té caràcter consultiu- el Comitè Permanent de Representants (COREPER), que reuneix els ambaixadors davant la UE dels 27 estats membres, havia d’avaluar l’acord d’associació d’Andorra i San Marino, abans de procedir a la seva elevació al Consell Europeu, previst per als pròxims 18 i 19 de juny.
De la reunió del COREPER n’ha sortit “fumata negra”. En no haver-hi la necessària unanimitat, el “dossier” ha quedat aparcat. A més, la presidència de torn xipriota -que s’havia compromès a deixar resolt l’acord d’associació- s’acaba aquest 30 de juny.
Acord mixt
Malgrat el bloqueig, fonts diplomàtiques asseguren que el dossier no es considera tancat ni aparcat. La presidència xipriota ha expressat el compromís de mantenir la qüestió dins l’agenda política europea i la intenció és que el debat pugui tornar a abordar-se en alguna de les pròximes sessions COREPER. De moment, però, no hi ha cap calendari oficial ni una data definida per reprendre formalment les discussions ni per elevar l’acord d’associació al Consell Europeu.
Fins que aquest text no passi el filtre del COREPER, el Consell Europeu no podrà procedir a la seva aprovació i haurà de decidir si és mixt o no. La majoria dels presidents i primers ministres europeus ja s’han decantat per la fórmula de l’acord mixt, cosa que implica que la seva ratificació haurà d’estar sotmesa als parlaments dels 27 estats, a més dels lands alemanys i els parlaments de Flandes i Valònia. Això vol dir “ad calendas graecas”: estem parlant d’anys i panys.
La compra de la Banca di San Marino
Com ja ha explicat LA VALIRA, l’origen immediat d’aquest bloqueig és l’enuig de Bulgària amb San Marino. El grup inversor Starcom Holding, vinculat a l’empresari búlgar Assen Christov, va comprar l’any passat una participació majoritària a la Banca di San Marino. Però l’operació no va prosperar: el Banc Central de San Marino no va autoritzar finalment la transferència de les accions i els fons dipositats per Starcom Holding, de 15 milions d’euros, han quedat immobilitzats.
Les autoritats sanmarineses van adduir dubtes sobre l’origen dels diners i sobre la documentació aportada, en el context d’una investigació per possibles irregularitats vinculades a blanqueig de capitals, corrupció i falsedat documental.
A partir d’aquí, el conflicte va passar de ser una disputa financera a convertir-se en un problema polític i diplomàtic. Els inversors búlgars -que tenen el ple suport del seu Govern- neguen les sospites i sostenen que San Marino va actuar arbitràriament, que els fons eren traçables i que el bloqueig dels diners vulnera la protecció de les inversions estrangeres. Starcom Holding ha notificat la intenció d’activar un arbitratge internacional amb una reclamació de 150 milions d’euros. Segons la seva versió, l’operació fallida i la immobilització dels fons els han causat danys econòmics, jurídics i de reputació.
