Al món hi ha uns 1.422 milions de persones que, amb més o menys intensitat, professen la religió catòlica i que tenen com a referent l’actual papa Lleó XIV, l’hereu de les claus de Sant Pere. Això equival a la població d’un país com la Xina, que ha esdevingut la nova potència emergent del planeta.
Però encara que Lleó XIV només governi en dos petits territoris –el Vaticà i Andorra, a través del bisbe d’Urgell–, la seva influència s’estén sobre el 18% de la humanitat. Per tant, els seus missatges tenen un impacte molt important en tot l’orbe i és un actor global a tenir molt en compte quan parla.
Els Evangelis de Jesucrist, si els seguim al peu de la lletra, tenen una força revolucionària radical que qüestiona frontalment el sistema capitalista neoliberal en el qual estem obligats a habitar i a sobreviure. Amb martiris, persecucions, però també corrupcions i contradiccions flagrants, l’Església ha resistit dempeus durant més de 2.000 anys i manté un ascendent moral incontestable en l’actual context contemporani.
A diferència del seu antecessor, el jesuïta Jorge Mario Bergoglio, Lleó XIV no té oposició dins de l’Església catòlica i el seu pontificat, de portes endins del catolicisme, no suscita controvèrsia. Hi ajuda el fet que procedeixi de l’austera orde dels agustins i que ha nascut als Estats Units, si bé acumula una gran experiència d’apostolat a l’Amèrica Llatina, al costat dels pobres.
Acaba de fer un viatge d’11 dies a l’Àfrica, el continent més devastat i empobrit del planeta, portant un valent missatge de diàleg i convivència pacífica amb l’Islam i d’esperança als quatre països que ha visitat: Algèria, Camerun, Angola i Guinea Equatorial, país terroritzat des de l’any 1979 per la repressió criminal del dictador Teodoro Obiang Nguema.
De perfil moderat i prudent, Lleó XIV ha demostrat que, quan convé, sap cantar-les clares. I ho ha fet amb la sanguinària i absurda guerra desfermada per Israel i els Estats Units contra l’Iran i el Líban. Robert Francis Prevost, criat a Chicago, ha desat qualsevol rastre de patrioterisme nord-americà a l’armari, ha rebutjat sense embuts les criminals accions de Benjamin Netanyahu i de Donald Trump i ha denunciat tot l’immens patiment humà que provoquen les guerres.
El president dels Estats Units, cada cop més destarotat, ha intentat confrontar el papa Lleó XIV, però ha quedat en ridícul. De manera modesta, però implacable, el summe pontífex s’ha erigit en el símbol de la pau i concita un consens unànime envers la seva figura, més enllà de la comunitat catòlica que representa.
Davant la genocida pulsió bèl·lica que demostren els “tres genets de l’Apocalipsi” –Benjamin Netanyahu, Donald Trump i Vladímir Putin-, el papa representa la persona assenyada que, en nom de Jesucrist i de l’Església catòlica, defensa els valors suprems de l’amor i de la vida. A més, el seu estricte apartidisme polític -cosa que, per exemple, no es podia dir de Joan Pau II o del papa Francesc– li dona una “autorictas” molt valuosa en aquests temps de polarització i de “haters”.
Lleó XIV visitarà Espanya el mes de juny vinent i serà a Barcelona per la celebració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí i la pràctica finalització de la seva obra més emblemàtica, la basílica de la Sagrada Família. Per segon cop en pocs mesos, Barcelona esdevindrà capital mundial de la pau, la tolerància i la fraternitat.
Enllaça aquesta pròxima visita del papa amb la Global Progressive Mobilisation (GPM), organitzada a la capital de Catalunya per la Internacional Socialista, el Partit dels Socialistes Europeus i l’Aliança Progressista, els passats 17 i 18 d’abril. En aquesta trobada històrica hi van participar referents mundials de l’esquerra progressista, com el president brasiler Luiz Inácio Lula da Silva, la presidenta mexicana Claudia Sheinbaum, el president sud-africà Cyril Ramaphosa, el president colombià Gustavo Petro o el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.
També van parlar a l’acte de Barcelona el president del Consell Europeu, el portuguès António Costa; el governador de Minnesota, Tim Walz; el president de l’Uruguai, Yamandú Orsi; la primera ministra de Barbados, Mia Amor Mottley; el primer ministre de Kosovo, Albin Kurti; l’exprimer ministre palestí, Mohammad Shtayyeh; la presidenta d’honor de la Internacional Socialista, Isabel Allende, o Maria Ressa, premi Nobel de la Pau, etc. Una escollida i potent representació de dirigents polítics procedents d’Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia per llançar un missatge contundent de rebuig a les polítiques destructives i desestabilitzadores del president Donald Trump i en favor de la pau entre els pobles.
L’anunciada visita del papa Lleó XIV a Barcelona es convertirà també un acte històric. El seu valent compromís públic per la pau mereix el reconeixement de tothom, en aquests moments de màxima sotsobra i incertesa pel nostre futur col·lectiu, amb l’amenaça latent de l’esclat d’una mortífera i catastròfica III Guerra Mundial.
La seva presència a casa nostra serà un moment únic per expressar-li l’escalf i el suport de tots els catalans i de totes les persones de bon cor que –més enllà de les creences religioses o polítiques de cadascú– creiem en una humanitat fraternal, solidària i en pau. Barcelona -en paraules de Miguel de Cervantes, “archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza única”- ha esdevingut la capital del Nou Món que, més que mai, tots anhelem.
