Hongria s’havia convertit en una pedra a la sabata en el procés de construcció europea. L’aliança i les complicitats del seu primer ministre Viktor Orbán amb els “tres genets de l’Apocalipsi” –Donald Trump, Benjamin Netanyahu i Vladímir Putin– trencaven, una vegada i una altra, l’imprescindible consens que regna en la presa de decisions a la Unió Europea.
Autoritari, corrupte i profundament reaccionari, Viktor Orbán dominava amb mà de ferro des de feia 16 anys aquest país de 10 milions d’habitants. Però com va passar l’any 1956, amb la revolta contra la dictadura soviètica, els hongaresos s’han tornat a aixecar, 70 anys després, en nom de la llibertat i de la democràcia, aquest cop amb l’arma dels vots. Amb una participació electoral rècord, han donat una victòria aclaparadora al candidat de Tisza, Péter Magyar, i han acabat amb l’ominosa etapa del Fidesz.
En aquesta ocasió, l’esquerra ha actuat de manera intel·ligent. Per burlar el pervers sistema electoral que havia imposat Viktor Orbán, i que permetia, a la pràctica, la perpetuació del partit Fidesz al poder, els partits progressistes han renunciat a presentar llistes i s’han aplegat al voltant del candidat conservador que tenia més probabilitats de guanyar, com així ha estat.
El món està al caire de l’abisme. La infame agressió militar de Rússia contra Ucraïna –que ja fa quatre anys que dura– i la guerra a traïció d’Israel i dels Estats Units contra l’Iran i el Líban han provocat, a més d’una sagnant i inacceptable mortaldat de població civil, un caos econòmic que envola els preus dels hidrocarburs i desestabilitza el normal funcionament de tots els països -excepte d’aquells que són productors de petroli-, condemnats a la hiperinflació i a l’empobriment.
En aquest moment de màxima tensió geopolítica, la Unió Europea està greument amenaçada, però, a la vegada, continua sent el referent dels valors humanitaris més nobles, heretats de les civilitzacions grega, romana i cristiana. Som una “terra vella”, com la Xina, i tenim un traumàtic passat de guerres i divisions que, després de la catàstrofe de la II Guerra Mundial, hem decidit superar per la via de la unitat d’acció.
No a Orbán, no a Putin, no a Trump, no a Netanyahu, sí a Europa: aquest ha estat el contundent veredicte del poble hongarès a les urnes i que també hem de fer nostre. Viktor Orbán era l’“espia” “submarí” de Vladímir Putin per torpedinar la Unió Europea i barrar l’enviament d’ajuda a Ucraïna.
També era el gran aliat que tenia Donald Trump en el cor de la Unió Europea, per dividir-nos i afeblir-nos. Fins al punt que va enviar el seu vicepresident JD Vance a Budapest per participar en la campanya electoral del Fidesz. El fracàs ha estat rotund.
Viktor Orbán mantenia una estreta relació d’amistat amb el “carnisser de Tel-Aviv” i era el seu principal valedor a Brussel·les. Benjamin Netanyahu li ha adreçat unes emotives paraules de condol per la seva derrota electoral.
La valenta revolta i victòria del poble hongarès contra la “internacional reaccionària” i els “tres genets de l’Apocalipsi” ens interpel·la a tots. La Unió Europea ha de deixar-se d’“egos” i de nacionalismes per posar-nos a treballar, decididament i amb urgència, en allò que compta: compactar un bloc en defensa de la democràcia, de les llibertats, de la tolerància i de la pau per fer front a l’onada bel·licista que ens vol arrasar com un “tsunami”.
A partir d’aquesta constatació, la Unió Europea ha de fer un acte de sobirania i d’independència per trencar els vincles amb aquests assassins genocides que han portat la guerra al món. Mentre el Kremlin mantingui l’aberrant agressió contra Ucraïna -bombardejant sistemàticament les seves ciutats i infraestructures- hem de fer un boicot absolut al seu gas i al seu petroli i, a la vegada, fer pressió a la Xina perquè Vladímir Putin aturi, d’una vegada, les hostilitats. Xi Jinping té poder i capacitat per fer-ho.
Israel, amb Benjamin Netanyahu, ha esdevingut un Estat criminal i menyspreable, indigne de formar part de la comunitat internacional. A la infame massacre i destrucció perpetrada a la Franja de Gaza, ha continuat amb els brutals bombardejos contra l’Iran i contra el Líban. No només cal tallar totes les relacions comercials i diplomàtiques amb Tel-Aviv, com ja ha fet Dinamarca: cal promoure la seva expulsió de les Nacions Unides i de tots els organismes i esdeveniments internacionals (què passarà amb la seva presència en el pròxim festival d’Eurovisió, que se celebrarà el mes vinent?).
El gran repte que té ara la Unió Europea és desprendre’s de la tutela militar que manté els Estats Units, a través de l’OTAN. Donald Trump ja ha demostrat reiteradament que ens considera els seus enemics: amb la imposició d’arbitraris aranzels, amb la pretensió de quedar-se Groenlàndia o amb els greus i inacceptables insults que ha proferit contra diversos mandataris europeus, començant per Pedro Sánchez i acabant per la seva “amiga” Giorgia Meloni.
Cal marxar de l’OTAN i vertebrar ràpidament una estructura europea de defensa. Tenim arsenal nuclear (França i Regne Unit) i una potent base industrial per proveir-nos de l’armament que necessitem per defensar-nos dels “tres genets de l’Apocalipsi”.
Donald Trump és un mentider compulsiu. Va dir que portaria la pau a Ucraïna, gràcies a la seva gran relació personal amb Vladímir Putin, però el fet és que els míssils i els drons russos continuen delmant aquest martiritzat país.
Davant la impotència i mala traça de Donald Trump, Europa ha d’assumir en primera línia la defensa d’Ucraïna i agafar les regnes de la mediació amb el Kremlin per posar fi a aquesta absurda guerra. Per descomptat, cal exigir la retirada de les bases nord-americanes que hi ha en territori europeu.
Afortunadament, al Vaticà hi tenim un papa sensat, Lleó XIV, que s’ha erigit en líder moral de la causa suprema de la pau i no ha dubtat a plantar cara als deliris i grolleries bel·licistes de Donald Trump. Una Unió Europea amb veu pròpia i clara, ja deslliurada del jou dels Estats Units, també tindria una gran força i influència a les Nacions Unides en la tasca de bastir una comunitat humana fraternal i harmoniosa.
A Hongria han tocat a somatent: és l’hora d’Europa!
