El cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, ha tornat a evidenciar les diferències amb el nou pontífex, el Papa Lleó XIV, arran del debat sobre la despenalització de l’avortament al Principat. En declaracions a l’agència francesa AFP, Espot ha expressat un “bon pressentiment” sobre la possibilitat de despenalitzar l’avortament abans d’acabar la legislatura, tot i deixar clar que la seva legalització queda descartada. Segons el cap de Govern, permetre l’avortament dins del país posaria en risc “l’equilibri institucional” d’Andorra, pel que fa a la fèrria oposició dels màxims representants de l’Església catòlica.
Actualment, Andorra és, juntament amb el Vaticà, l’únic territori europeu on l’avortament està prohibit en tots els supòsits. Aquesta realitat, segons Espot, no respon tant a una posició ideològica interna com a la configuració política del país, en què un dels caps d’Estat és el bisbe d’Urgell.
En aquest context, Xavier Espot ha assegurat que el Govern manté “converses avançades” amb la Santa Seu per reformar el Codi Penal i eliminar les penes per a les dones que interrompin l’embaràs, sense alterar la il·legalitat de la pràctica dins del territori. La proposta implicaria que les dones poguessin avortar a l’estranger sense conseqüències penals, mentre que els professionals que ho practiquessin a Andorra continuarien exposats a sancions.
Les paraules del Papa a Mònaco
Aquest plantejament topa frontalment amb la posició doctrinal expressada reiteradament pel Papa Lleó XIV. En el seu viatge de dissabte passat a Mònaco -el primer del seu apostolat-, el pontífex va insistir en el seu rebuig frontal a l’avortament. Mònaco té el catolicisme com a religió d’Estat, per la qual cosa el Papa va instar l’Església catòlica a defensar i promoure «la vida de tot home i de tota dona des de la seva concepció fins a la seva fi natural».
El passat mes de novembre, el príncep Albert II va rebutjar signar la llei que pretenia ampliar el dret a l’avortament al Principat, just després que el Consell Nacional aprovés una reforma per a promulgar aquesta norma. Des de 2019, l’avortament està despenalitzat a Mònaco en els tres supòsits més acceptats, i les dones que recorren a aquesta pràctica ja no s’enfronten a penes de presó ni a multes. Per contra, els metges o llevadores que practiquin un avortament en territori monegasc continuen estant subjectes a una pena d’entre 5 i 10 anys de presó, acompanyada de la inhabilitació absoluta per a exercir.
No obstant això, alguns representants electes monegascos desitjaven fer un pas més i legalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) en el petit Estat, una iniciativa a la qual el príncep Albert II va posar fi. Malgrat una àmplia votació a favor d’aquesta llei, el monarca monegasc va vetar, el passat 25 de novembre, aquest procés legislatiu. Segons ell, aquesta llei no respectava l’article 9 de la Constitució, segons el qual «la religió catòlica, apostòlica i romana és la religió de l’Estat».
Les paraules del Papa Lleó XIV a Mònaco consoliden una visió que dificulta qualsevol flexibilització, fins i tot en termes de despenalització. A diferència de l’enfocament pragmàtic d’Espot —orientat a evitar sancions penals a les dones sense alterar el marc institucional—, el Vaticà manté una oposició de fons a qualsevol mesura que pugui ser interpretada com una acceptació de l’avortament.
Així, mentre el Govern andorrà defensa una solució intermèdia que preservi el sistema polític i respongui parcialment a les demandes socials, la Santa Seu continua prioritzant un posicionament doctrinal sense concessions. Espot ha advertit que una eventual legalització de l’avortament podria provocar una “ruptura institucional” i fins i tot la renuncia del copríncep episcopal, un escenari que considera inassumible. Per això, aposta per una reforma limitada però simbòlicament rellevant abans del final de la legislatura el 2027.
Amb la visita imminent del president francès, Emmanuel Macron -ferm partidari del dret a l’avortament-, i el calendari polític avançant, el Govern intenta accelerar les negociacions amb el Vaticà per intentar trobar un punt d’equilibri. No obstant això, el reforç del discurs antiavortament del Papa Lleó XIV anticipa unes converses complexes i un desacord de fons que, de moment, sembla difícil de resoldre.
