Els Pujol van ingressar uns 30 milions d’euros en efectiu en comptes andorrans entre 1992 i 2004

L’Audiència Nacional ha reprès aquest dilluns el judici contra la família Pujol, i durant la sessió el focus s’ha situat en la magnitud de la fortuna oculta a Andorra. Un inspector de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) ha detallat que els comptes dels germans Pujol a Andorra van rebre ingressos en efectiu “d’origen desconegut” de gairebé 5.000 milions de pessetes (uns 30 milions d’euros) entre els anys 1992 i 2004.

Aquestes xifres polvoritzen la versió oficial de la “deixa” de l’avi Florenci, la qual l’expresident Jordi Pujol i Soley va situar en 140 milions de pessetes (800.000 euros). Durant la seva declaració, l’agent ha descrit una operativa complexa consistent en ingressos coordinats entre els comptes de tots els germans Pujol i molts moviments d’origen desconegut. De fet, els fills de l’expresident català van regularitzar la seva situació fiscal després que el 2014 el seu pare admetés la deixa.

“Domini fàctic” de Jordi Pujol Jr.

En les darreres sessions del judici s’ha dibuixat un escenari on la figura de Jordi Pujol Ferrusola emergeix com un actor amb un poder que anava molt més enllà de la gestió del patrimoni familiar. Segons les declaracions dels inspectors de la UDEF, el fill gran de l’expresident de la Generalitat exercia un “domini fàctic” sobre les institucions per afavorir els seus negocis privats.

L’inspector de la UDEF que va instruir el cas ha estat contundent: la influència de Pujol Ferrusola no es limitava a l’òrbita de Convergència. L’agent ha sostingut que el primogènit de Jordi Pujol i Soley tenia un “domini fàctic” sobre administracions de colors polítics diferents, com la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (sota govern del PP), l’Ajuntament de Tivissa (amb alcaldia d’Iniciativa per Catalunya) o la mateixa Generalitat durant l’etapa del tripartit.

Segons aquesta tesi policial, la participació de Pujol Ferrusola funcionava com un element que “engreixava” projectes, especialment en l’àmbit dels residus i els abocadors de Cruïlles i Tivissa. Per a l’agent investigador, el gran perjudicat d’aquesta operativa ha estat el “contribuent” català, ja que el benefici privat de les empreses vinculades als Pujol acabava repercutint negativament en el sector públic.

Segons ha declarat l’investigador de la UDEF, una altra de les sospites sobre la participació de Pujol Ferrusola en els projectes de residus esmentats és la mecànica que duia a terme amb les inversions: “Utilitza una estructura a les Illes Verges, amb una altra societat interposada a Dinamarca, i els diners arriben a Andorra. Em sembla suficientment indiciari”, ha assenyalat.

Moments de tensió

El judici ha viscut moments de tensió, especialment quan les defenses han intentat desacreditar els investigadors. L’inspector principal de la UDEF va arribar a admetre una “animadversió personal” cap als acusats —matisada després com un “malestar” pel president del tribunal, José Ricardo de Prada— degut a les traves i denúncies rebudes durant la instrucció.

Davant l’estratègia dels advocats de la defensa, centrada a buscar contradiccions tècniques, el magistrat ha intervingut diverses vegades. De Prada els ha retret que les seves preguntes eren “molt rebuscades” i provocaven el que es coneix com a “efecte eriçó”: una reacció de tancament del testimoni que evita donar respostes clares. Tot i això, els agents s’han ratificat en els seus informes, subratllant que l’entramat era “suficientment indiciari” de delicte.