El coordinador del grup de sociologia d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), Joan Micó, considera que reduir de vint a deu anys el temps necessari per accedir a la nacionalitat andorrana tindria efectes positius sobre el sistema polític del país. Segons ha explicat en declaracions a l’Agència ANA, una ampliació del cens electoral permetria que les institucions s’adaptessin millor “a les necessitats del conjunt de la població”.
Micó ha subratllat que aquest canvi no implicaria necessàriament una transformació dels partits presents al Consell General, sinó que afectaria sobretot l’agenda política. “Més que canviar els partits, el que canviaria serien els temes que es tractarien a la cambra”, ha apuntat.
El sociòleg defensa que l’objectiu hauria de ser augmentar tant com sigui possible la proporció de ciutadans amb nacionalitat andorrana. En aquest sentit, ha advertit que el fet que només un 45% de la població tingui dret a vot representa “un límit per al sistema polític”. Segons la seva anàlisi, el model actual tendeix a donar resposta principalment a una part concreta de la societat, “la més benestant”, que és també la que té més capacitat d’influència electoral.
Micó ha remarcat que les societats contemporànies avancen de manera inevitable cap a la diversitat, una tendència que, assegura, ja es reflecteix a Andorra. Com a exemple, ha assenyalat l’origen divers dels cognoms dels representants polítics que concorren a les eleccions al Consell General. “Hi ha una clara tendència cap a la diversitat”, ha afirmat, tot defensant que cada projecte polític ha de saber adaptar-se a la realitat social per guanyar força.
Tot i reconèixer que en un país amb una elevada proporció de residents sense nacionalitat andorrana pot existir cert recel, Micó considera que aquest debat és inevitable. Ha recordat que durant la dècada dels vuitanta, en un context de fort creixement demogràfic, es va optar per endurir l’accés a la nacionalitat amb l’objectiu de protegir la identitat del país. No obstant això, segons el sociòleg, aquesta política podria acabar tenint l’efecte contrari. “Si es continua així, d’aquí a uns anys potser només un 5 o un 10% de la població serà andorrana, i llavors sí que tindrem un problema”, ha advertit.
Les dades demogràfiques reforcen aquesta preocupació. A les darreres eleccions nacionals, celebrades el 2023, estaven cridades a les urnes 29.958 persones, de les quals 20.057 van exercir el dret a vot. Segons el Departament d’Estadística, a finals del mateix any la població total del Principat se situava en 85.101 habitants.
En aquest context, Micó ha assenyalat que la tendència dels últims anys mostra una disminució del pes relatiu de la població amb nacionalitat andorrana, a causa de l’arribada continuada de residents estrangers. Aquesta proporció, ha afegit, previsiblement continuarà baixant, ja que la fecunditat és molt baixa i la població està envellint. “És necessari que aquest perfil immigrant contribueixi a restablir la població andorrana”, ha defensat.
Finalment, el sociòleg ha apuntat que un dels principals obstacles perquè molts residents no optin per la nacionalitat andorrana és la impossibilitat de tenir la doble nacionalitat. Micó ha plantejat el debat en sentit invers, posant com a exemple els andorrans que viuen a l’estranger durant molts anys. “És comprensible que vulguin accedir a la nacionalitat del país on resideixen, sigui el Japó o els Estats Units, però sense haver de renunciar a l’andorrana”, ha conclòs, tot destacant que, malgrat el seu caràcter simbòlic, el valor del passaport “no és gens menyspreable”.
