Els partits polítics andorrans estan estupefactes amb el copríncep Serrano pel nomenament del nou magistrat del TC

El nomenament de Víctor Torre de Silva y López de Letona com a nou magistrat del Tribunal Constitucional (TC), a proposta del copríncep episcopal Josep-Lluís Serrano, ha provocat un notable desconcert entre els grups parlamentaris i la classe política andorrana. L’elecció d’un perfil amb una trajectòria estretament vinculada al Partit Popular espanyol i amb una relació inexistent amb el país ha estat rebuda amb sorpresa, escepticisme i preocupació, especialment entre els sectors progressistes del Consell General.

Víctor Torre de Silva substitueix Josep-Delfí Guàrdia Canela, que va finalitzar el seu mandat el 24 de novembre. El nou membre del TC és doctor en dret administratiu per la Universitat Complutense de Madrid i exerceix actualment com a lletrat major del Consell d’Estat espanyol. Al llarg de la seva carrera ha ocupat càrrecs rellevants durant governs del Partit Popular, com ara el de subsecretari de Defensa amb Federico Trillo en l’etapa de José María Aznar, així com el de director del gabinet de la presidència del Congrés dels Diputats entre el 1996 i el 2000, també amb Federico Trillo. És, a més, net de José María López de Letona, ministre d’Indústria durant el franquisme.

Gir molt cap a la dreta

Malgrat un currículum acadèmic i institucional extens, el seu perfil ha obert el debat sobre l’orientació ideològica del TC. La consellera general i presidenta suplent del grup socialdemòcrata, Susanna Vela, ha afirmat que la designació “ens ha sobtat bastant”, i ha qualificat Víctor Torre de Silva d’“evidentment conservador”, advertint d’“un gir molt cap a la dreta”. Tot i reconèixer-ne la formació acadèmica, Vela qüestiona que no sigui un perfil clarament constitucionalista i lamenta que no tingui una trajectòria més vinculada als drets humans i al dret constitucional. En aquest sentit, considera “poc encoratjador” el missatge que transmet el copríncep episcopal amb aquesta elecció, especialment en un moment en què hi ha sobre la taula debats sensibles com el de l’avortament.

Des de Concòrdia, el seu president, Cerni Escalé, manté un to institucional, però crític. Recorda que la designació és una prerrogativa constitucional del copríncep episcopal, si bé admet “certa alarma” pel fet que el nou magistrat tingui una llarga trajectòria política a Espanya i un coneixement limitat de la realitat andorrana. Escalé subratlla el paper clau del Tribunal Constitucional com a garant que la interpretació de les lleis s’ajusti a la realitat del país i alerta d’una “inclinació cap a una dreta molt conservadora” en la seva composició. Amb tot, confia que Víctor Torre de Silva acabi entenent els valors de la societat andorrana i que es puguin produir avenços en qüestions com la despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs.

Operació Catalunya

Andorra Endavant també ha expressat recels. La seva líder, Carine Montané, assegura que, tot i respectar la decisió del copríncep, la designació els ha sorprès “moltíssim”, atesa la proximitat del nou magistrat amb el Partit Popular i amb figures vinculades a l’Operació Catalunya, que va tenir un impacte traumàtic al Principat.

L’única veu que s’ha desmarcat de les crítiques ha estat la del president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, que ha reiterat el respecte institucional a la decisió del copríncep episcopal. “Li correspon a ell designar el perfil que consideri convenient, i si l’ha nomenat és perquè entén que compleix els requisits jurídics”, ha afirmat, tot evitant fer-ne cap valoració política. Malgrat això, diverses fonts apunten que la tria ha generat comentaris i inquietud dins del partit de Govern.

Amb l’arribada de Víctor Torre de Silva, el Tribunal Constitucional queda complet amb el magistrats Joan Manel Abril, Pere Pastor i Jean-Yves Caullet. La seva incorporació és interpretada com una aposta clara per un gir conservador en la composició de l’Alt Tribunal, un moviment que contrasta amb el discurs inicial de Serrano, que s’havia mostrat favorable a una laïcitat activa. Aquest contrast ha obert interrogants sobre l’orientació futura del TC, especialment en un context polític marcat pel debat sobre qüestions sensibles com l’avortament, un assumpte que el Govern insisteix que hauria de ser pactat amb el Vaticà per no posar en risc el Coprincipat.

Fets consumats

Més enllà de les crítiques polítiques, la designació també ha reobert el debat sobre les males formes del nou copríncep episcopal. Diverses veus interpreten que, a diferència del seu predecessor Joan-Enric Vives, Serrano opta per una política de fets consumats, amb menys comunicació prèvia amb les institucions del país. Aquest canvi d’estil, sumat al perfil del magistrat escollit, ha alimentat la percepció d’un tancament i d’una regressió conservadora en la institució.

Fonts polítiques asseguren que l’elecció no ha estat ben rebuda a Prat de la Creu, on preocupen tant les connexions polítiques com les conviccions ideològiques del nou magistrat. També ha generat malestar la manera com es va fer pública la designació, publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra amb poques hores d’avís previ al Govern, un procediment que contrasta amb pràctiques anteriors de la Mitra.