La batlle arxiva la causa contra l’exministre Alcobé per corrupció i tràfic d’influències

0
779

La batlle (jutgessa) Canòlic Mingorance ha decidit arxivar la causa contra l’exministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, per un delicte major de corrupció i tràfic d’influències. La magistrada afirma en el seu aute que no s’ha pogut acreditar que passés informació confidencial a l’exconsellera demòcrata Meritxell Mateu quan aquesta assessorava Banca Privada d’Andorra (BPA) i determina el sobreseïment de la causa.

Segons la defensa d’Alcobé, l’arxivament demostra una manipulació censurable per sembrar dubtes sobre l’exministre i, alhora, lamenta que s’hagin utilitzat els òrgans judicials per fer “diligències polítiques”. No obstant això, el procediment es manté obert contra Meritxell Mateu i contra l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel.

Cal recordar que Jordi Alcobé va presentar la seva dimissió irrevocable com a ministre el 5 de novembre de l’any passat per les seves presumptes implicacions en el cas dels mails de l’Andorraleaks publicats per EL TRIANGLE.

En un primer moment, la seva renúncia no va ser acceptada pel cap del Govern, Toni Martí, però les crítiques de l’oposició i la dimissió de la també consellera general (diputada) Meritxell Mateu el van col·locar en una situació molt fràgil.

En una compareixença per donar explicacions sobre les seves relacions amb la Banca Privada d’Andorra (BPA) i l’asseguradora Allianz en l’escàndol de lobbying protagonitzat per Meritxell Mateu, no va dir tota la veritat. Va afirmar que, com economista, es va limitar a fer estudis i treballs de redacció de la memòria anual del banc dels germans Cierco entre els anys 2006 i 2012.

Les declaracions de Jordi Alcobé als mitjans de comunicació van sobtar perquè reconeixia, de manera explícita, que va simultaniejar durant un any i mig el seu càrrec ministerial al govern de Toni Martí amb tasques professionals remunerades a la BPA. Aquesta situació està prohibida expressament en l’article 4.5 de la Llei de Govern de l’any 2000, que estableix que els ministres no poden “exercir activitats remunerades, siguin mercantils, industrials o professionals”.

Després de la seva aparició en el cas Andorraleaks revelat per EL TRIANGLE, Toni Martí va crear una situació política insostenible, per l’incompliment flagrant de l’article 4.5 de la Llei de Govern per part, precisament, de qui l’ha d’acatar i de fer complir sense iniciar cap procés legislatiu per a la seva destitució i/o inhabilitació.

Però és que, a més, la relació Jordi Alcobé-BPA no es va limitar a tasques vinculades amb el departament d’estudis. El ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions va cobrar, poc abans d’entrar al govern, una comissió de 360.000 euros per la seva intermediació en l’operació de sale & leaseback (venda amb compromís de lloguer) de la seu central de la BPA a l’Avinguda Carlemany d’Escaldes-Engordany.

Natural de la parròquia de Canillo, Jordi Alcobé va convèncer un veí d’aquesta localitat, Miquel Mandicó de cal Xicos, perquè invertís 15 milions d’euros en la compra de l’edifici corporatiu de la BPA. L’operació es va materialitzar a finals de l’any 2010 i el ministre va cobrar 360.000 euros per la seva tasca d’intermediari.

En la seva compareixença davant els mitjans de comunicació, Jordi Alcobé –que va voler fer un exercici de “transparència”- es va oblidar d’explicar la seva activa participació i els importants honoraris que va cobrar com a comissionista en aquesta operació de sale & leaseback.