Andorra vol un aeroport internacional amb capacitat per a grans aeronaus

0
2635

Andorra busca deixar de ser l’únic país del món sense una infraestructura aeronàutica nacional. En altres petits estats europeus com Liechtenstein, Mònaco o San Marino, tenen algun heliport dins del seu territori, o fins i tot un aeròdrom en l’últim d’aquests tres casos. No obstant això tots ells disposen d’un aeroport internacional a menys de 20 quilòmetres de distància.

No és el cas del Principat, on si els seus habitants volen sortir volant a algun destí internacional, s’han de fer 200 quilòmetres fins a Barcelona o una distància semblant fins al de Tolosa. El problema està també en el cas invers, és a dir, que per arribar al petit país dels Pirineus, els turistes han de fer-se abans un parell d’hores de carretera.

Amb la inauguració del renovat aeroport de la Seu d’Urgell, s’esperava que Andorra tingués per fi la seva pròpia infraestructura, però la realitat és que la mida de la pista alturgellenca no permet l’aterratge de grans avions, i tampoc és fàcil ampliar-la. A més, els retards en instal·lacions bàsiques com un GPS, obliga que els pocs que s’han aventurat a muntar alguna ruta aèria, com el cas de Viatges Regina, s’hagin trobat amb què les naus són desviades a Lleida-Alguaire o fins i tot al de Reus quan les condicions meteorològiques són adverses.

Els diferents governs andorrans han buscat en els últims 17 anys un lloc on emplaçar un aeroport amb capacitat per a grans aeronaus. La primera vegada que es va intentar va ser el 2001, quan es va encarregar un estudi per construir-ne un a prop de La Rabassa però part de la pista havia de fer-se en territori espanyol la qual cosa complicava en gran manera els tràmits. Des de llavors ningú ha aconseguit trobar l’emplaçament idoni.

Ara en un enèsim intent, s’ha encarregat a l’empresa francesa Navblue un estudi per tractar de construir un aeroport dins del territori andorrà. Aquesta companyia té la seu a Tolosa, ja que pertany al gegant europeu Airbus, on té a la ciutat francesa les seves principals plantes de producció i disseny.

Per a l’estudi s’ha destinat 100.000 euros, aportats per la Cambra de Comerç d’Andorra, i s’ha emplaçat a l’empresa a què faci l’estudi en uns terrenys situats a gairebé 2.000 metres d’altitud entre Soldeu i les pistes d’esquí de Grau Roig, on hi ha una gran recta en la qual sembla factible que aterrin A319 (model més petit que l’A320, amb una capacitat de 124 a 156 passatgers però també amb un abast de 7.200 km, com el seu germà gran), A320neo i A321NEO-LR.

L’objectiu és aconseguir construir una pista d’uns 2 quilòmetres de longitud, per poder operar no només amb rutes continentals, sinó també transoceàniques, a més de traslladar més ràpidament als turistes que a l’hivern arriben en vols xàrter bàsicament per esquiar.