Deu anys d’alcalde Batalla: Manca de lideratge institucional i manca d’autocrítica

0
6548

El diari Bon dia ha dedicat aquesta setmana una de les seves editorials a fer balanç dels deu anys d’Albert Batalla (PDECAt) com batlle de la Seu. Sota el títol ‘llums i ombres d’un alcalde’ li retreuen la manca d’autocrítica en la seva gestió “encara que sigui un tímid mea culpa, per la seva desaparició durant els talls de l’N-260 del 3 d’octubre i del 29 de març, que tant van afectar la mobilitat i el comerç andorrà”.

Durant tot el procés sobiranista, Batalla ha exercit més com a hooligan que no pas com l’alcalde de tots. Un fet que li podria haver passat factura en les pròximes eleccions municipals amb seriosos dubtes per tornar a repetir el triomf electoral. La renúncia a la reelecció tindria molt a veure amb aquesta manera d’actuar i de fer política i, a la vegada, amb la pèrdua de confiança de la direcció del PDECat arran ‘l’amenaça al seu partit’ de donar-se de baixa si l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, convocava eleccions anticipades, circumstància que finalment no va succeir.

La memòria, a la que acostuma a referir-se Batalla, no sempre s’omple de contingut pel ciutadà que defensa les seves idees sinó també té espai per altres formes de pensament. No assumir els errors -presentant una Seu idíl·lica- no acceptar al que pensa diferent i intentar controlar la premsa no és la millor opció ideològica en un món globalitzat.

L’editorial del diari andorrà qüestiona el lideratge de Batalla en assegurar que “les excel·lents relacions de veïnatge que reclama i que esgrimeix exigien un lideratge decidit i audaç. I des del punt de vista andorrà, va fallar clamorosament”.

Tanmateix l’editorial dedica un apartat a l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) “que haurà de facilitar encara més, diu Batalla, la mobilitat laboral transfronterera”. La història, la geografia i els vincles afectius “han modelat una simbiosi en què el que és bo per a Andorra ho és per a la Seu, i al revés”. L’alcalde continua insistint amb un ranci i vell discurs, al qual només aporta més del mateix: un rosari de bones intencions.

Una dècada al capdavant de l’equip municipal on les polítiques destinades a l’ocupació en el seu territori han estat un rotund fracàs. S’ha escudat en Andorra com a principal destinació del mercat laboral per als seus conciutadans, sense tenir polítiques clares i eficaces per lluitar contra l’atur en el seu propi municipi, més enllà de la creació de nous empleats públics de caràcter interí, a priori, amb la intenció de perpetuar-se en el poder.

El descens de persones apuntades a l’Oficina de Treball de la Generalitat (OTG), en els darrers mesos, té molt a veure amb l’augment considerable d’aquelles que han marxat de la Seu i de la comarca a altres territoris a la recerca d’oportunitats laborals, inclòs el mateix país dels Pirineus. Tot i així, Andorra fa molt de temps que ha deixat de ser el principal destí dels alturgellencs per la manca de facilitats del govern andorrà a l’hora de facilitar els permisos de treball. Traves burocràtiques acompanyades al mateix temps d’una falta d’ofertes de feina dins del mateix Principat.