La traumàtica intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA), el 10 de març del 2015, s’ha acabat convertint en un lucratiu negoci per als dos bufets privats d’advocats que ha contractat el govern de Toni Martí per fer front a l’enrevessada judicialització del cas. L’executiu andorrà disposa del seu propi gabinet jurídic, que dirigeix el lletrat valencià Jesús Emilio Torrejón, i d’una Fiscalia que actua al seu servei, que encapçala Alfons Alberca. Tot i això, ha decidit externalitzar la gestió i el seguiment dels plets provocats per aquesta confiscació.
L’escàndol s’ha desfermat quan s’han conegut les elevades minutes que, a càrrec de l’erari públic, cobren els dos despatxos d’advocats escollits a dit pel govern de Toni Martí. Aquesta informació ha saltat, finalment, al coneixement públic gràcies a la insistència dels consellers generals (diputats) Pere López, líder del Partit Socialdemòcrata (PS), i Víctor Naudi, de Socialdemocràcia i Progrés (SDP).
Els bufets beneficiats per aquests contractes són els de Francesc Badia –exdegà del Col·legi d’Advocats i persona molt pròxima a l’Opus Dei–, i el de Manuel Pujadas. En el primer cas, l’encàrrec del govern li reportarà més de 3 milions d’euros, i en el segon, més d’un milió. El malestar entre el col·lectiu d’advocats andorrans per aquestes exagerades minutes és fefaent, de la mateixa manera que l’oposició s’ha posat les mans al cap davant d’aquest injustificat dispendi, que ha requerit una partida pressupostària extraordinària per pagar-lo.
Si tenim en compte que el pressupost del govern d’Andorra és de 450 milions d’euros, gastar més de 4 milions en dos advocats externs és un capítol molt rellevant. A tall d’exemple, aquestes minutes són superiors al pressupost anual de funcionament de la Universitat d’Andorra o de la Ràdio i Televisió d’Andorra (RTVA).
Allò que també provoca indignació és que aquests contractes, malgrat la seva elevada quantia, s’han adjudicat de manera directa, sense el preceptiu concurs. Els bufets escollits estan molt ben connectats políticament amb el govern de Toni Martí: en el de Francesc Badia hi ha en nòmina Esteve Vidal, que és el secretari general del partit Demòcrates per Andorra (DA), actualment en el poder; i Manuel Pujadas va rebre l’encàrrec del govern després d’haver-se guanyat la confiança dels treballadors i directius de la BPA, els quals va defensar –a canvi d’uns honoraris de 70.000 euros– després de la intervenció del banc i que ha canviat de jaqueta per convertir-se en el seu flagell judicial. Aquesta actitud, qualificada de “traïció” i de “clamorosa manca d’ètica professional”, va ser denunciada al Col·legi d’Advocats d’Andorra.
CLIENTS BLOQUEJATS
Els més de 3 milions d’euros que s’embutxacarà el despatx de Francesc Badia es justifiquen per la seva defensa davant els tribunals andorrans dels interessos del govern en les 109 reclamacions que han presentat antics clients de la BPA, que tenen els seus diners bloquejats des de fa més de tres anys. Però aquests afectats, que sumen uns dipòsits de 2.745 milions d’euros, no reclamen que el govern els pagui aquests diners, sinó que siguin traspassats a Vall Banc, l’entitat hereva de la BPA, com ha passat amb la resta de clients.
Per la seva banda, Manuel Pujadas és qui ha interposat, en nom del govern, una querella criminal contra l’exdirector general de la BPA, Joan Pau Miquel, i contra 11 exempleats. Normalment, aquesta denúncia l’hauria d’haver formulat el fiscal general, Alfons Alberca, però, de manera insòlita, ha estat externalitzada.
Quan va signar el contracte amb el govern, Manuel Pujadas va començar cobrant una minuta mensual de 15.000 euros. Però aquesta quantitat es va elevar a 25.000 euros mensuals a partir del mes de novembre del 2016. Francesc Badia cobra de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (Areb) –un organisme que depèn del ministre de Finances, Jordi Cinca, i que presideix el director general de Tributs i Fronteres, Albert Hinojosa– 30.500 euros per cadascun dels 109 plets de la BPA. A més, cal afegir-hi les despeses de procuradors, els informes externs que encarregui i les dietes, que van a part.
