Sempre ens quedarà IKEA

0
256
Per Sergi Cases

Quan comença l’any tenim la sensació que el mes de gener se’ns fa llarg. Suposo que, en part, serà conseqüència de la ressaca (literal o no) del nadal, cap d’any i reis, on ens dediquem a castigar els estómacs i les butxaques, o millor dit, les targetes de crèdit.

Gener sembla llarg. Més del normal. Encara que tingui els mateixos 31 dies que gairebé tots els mesos. Aquesta mateixa sensació l’estarà compartint en aquests moments el Ministeri de Cultura, que en aquestes últimes setmanes, no fa més que cobrir-se de glòria.

Primer anunciava a mitjans de mes, en la presentació del pla estratègic de museus, que “els museus han millorat les xifres respecte dels resultats obtinguts el 2016 i en conjunt han registrat un augment de més de 3.000 visitants”, quan en realitat el que deien els números -facilitats també pel ministeri- era que l’any 2017 van desfilar pels museus nacionals 58.518 persones: 1.275 menys que les 59.793 del 2016.

Un error el té qualsevol, em diran. I és cert. Això va ser exactament el que va dir el Ministeri de Cultura, adduint “un error de redacció”. L’única pega que es podria trobar és que aquest error va ser admès ‘5 dies després!, i com a conseqüència d’una pregunta parlamentària, la qual el conseller liberal Ferran Costa va entrar a Sindicatura perquè el Govern expliquis el suposat error. I el que estaria bé poder escoltar, és de quina manera el Ministeri pensa consolidar els museus que ja existeixen al principat, en lloc d’anunciar la construcció de nous museus, com el que albergarà els frescos de Santa Coloma.

Som molt durs amb el Ministeri? No ho sé. Però crec que un organisme que es passa tot l’any tirant endavant projectes que es basen, la gran majoria en previsions, hauria de tenir una mica més de cura a l’hora de parlar de xifres. Perquè avui l'”error” és amb el nombre de visitants, però quan és amb xifres que tenen a veure amb diners, ens costa a tots.

El segon despropòsit -segons sembla- és el parquet de l’Església de Sant Serni de Nagol, a Sant Julià. Sota el motiu de solucionar un problema d’accessibilitat per a les persones de mobilitat reduïda, com pot ser una cadira de rodes, es va realitzar una ¿restauració? del sòl de l’església, que no va fer més que generar polèmiques. Es va col·locar un parquet nou, de color marró, que segons diversos experts consultats pel diari Bon Dia, “despersonalitza totalment el monument. El color marró amb què s’ha repintat el terra es menja absolutament el conjunt murals, i s’ha de tenir en compte que Sant Serni és un monument únic en què s’ha d’intervenir de forma integral: no té sentit que les pintures vagin per un costat, i el terra, per un altre. D’això se’n diu fer un patchwork”.

Està de més aclarir que ens sembla bé si el motiu real era que tota la gent pogués accedir al complex. Però una vista més profunda demostra que pot ser que no ho sigui tant, ja que com indica un altre professional en el mateix article consultat “els obstacles comencen molt abans d’arribar al porxo de l’església, i que és molt dubtós que un visitant amb cadira de rodes –per exemple– pogués superar el caminet que hi puja, que de moment s’ha deixat intacte. D’altra banda –afegeix un tercer professional que, com els altres, demana de conservar l’anonimat–, la Llei d’accessibilitat “exceptua els edificis històrics de les prescripcions relacionades amb aquesta matèria”.

Una altra queixa dels professionals és que el Ministeri de Cultura, segons sembla, no hagi consultat als tècnics de Patrimoni, ni el Consell Assessor del Patrimoni.

I l’última qüestió referent a aquest tema és que el ministre portaveu, Jordi Cinca va insistir “que es tracta d’una intervenció “temporal i reversible”, mentre no es troba una solució definitiva per al terra del temple”.

O sigui … 7.000 euros -que va ser el cost del parquet- que, eventualment, aniran a les escombraries si al final decideixen fer una altra intervenció.

Però això segurament ja ho estaran projectant. Que IKEA acaba d’enviar el catàleg de 2018 per correu.