Andorra, el cau de la corrupció internacional

0
586
Per Jaume Reixach

El fiscal general de Veneçuela, Tarek William Saab, ha llançat una implacable croada contra els antics responsables de l’empresa pública PDVSA, que explota i gestiona les enormes reserves petrolieres d’aquest país americà que, malgrat els ingents recursos que obté de la venda del cru, està al caire de la fallida financera. Entre els detinguts en aquesta ràtzia, beneïda pel president del país, Nicolás Maduro, hi ha l’empresari Diego Salazar, cosí de l’expresident de PDVSA i exambaixador de Veneçuela davant l’ONU, Rafael Ramírez, un dels homes de màxima confiança de l’expresident Hugo Chávez, que s’ha refugiat a l’Equador.

La contundent acció judicial del fiscal Tarek William Saab suposa un cop molt dur contra l’anomenada boliburgesia –els empresaris que han acumulat grans fortunes gràcies a la revolució bolivariana d’Hugo Chávez– i, de moment, ja s’han dictat 65 detencions. Un dels focus d’aquest escàndol és una bossa de 4.200 milions d’euros procedents de les exportacions de petroli que, segons la Fiscalia veneçolana, haurien estat blanquejats a través de la Banca Privada d’Andorra (BPA). En el seu programa radiofònic Los domingos con Maduro, el president va fer-hi referència el passat dia 3: “Li hem entrat a fons a la màfia d’Andorra. Això pica i s’escampa!”. De sobte, el petit país dels Pirineus ha passat a tenir un gran protagonisme i popularitat en l’actualitat política i mediàtica de Veneçuela.

En la nota del 10 de març del 2015 del FinCEN –organisme del Tresor nord-americà especialitzat en la lluita contra la delinqüència financera internacional–, que va provocar la intervenció de la BPA per part de les autoritats andorranes, ja es feia referència a operacions de blanqueig per part de jerarques del chavisme a través d’aquesta entitat financera. Però no ha estat fins ara que la Fiscalia de Veneçuela ha entrat a fons en aquesta trama i ha procedit a la detenció dels principals implicats.

La BPA també està en l’epicentre d’un altre gran escàndol de corrupció que ha sacsejat Amèrica Llatina: el de les multimilionàries comissions pagades per la constructora brasilera Odebrecht a dirigents polítics i responsables governamentals de vuit països per l’adjudicació de contractes d’obres públiques. El delegat de la banca andorrana a l’Uruguai, Andrés Roberto Sanguinetti (Betingo), va aconseguir la confiança d’Odebrecht per canalitzar, a través de la BPA, el pagament d’aquests suborns, aprofitant l’opacitat del sistema financer del Coprincipat i les seves connexions amb altres paradisos fiscals.

Però no només la BPA va participar en l’encobriment d’aquesta extensa màfia corrupta que ha empastifat l’Amèrica Llatina en els últims anys i ha provocat, per exemple, la caiguda en desgràcia de Lula da Silva. Segons les investigacions judicials que estan en marxa al Panamà i al Perú, també Crèdit Andorrà –el principal banc del país dels Pirineus– i Andbank van refugiar dipòsits d’alguns dels involucrats a través de testaferros.

L’entitat Andbank –que té l’excap de govern Òscar Ribas com a president d’honor– apareix relacionada en un altre gran cas de corrupció internacional que han destapat les autoritats judicials dels Estats Units i Suïssa: el FIFAgate. Una branca d’aquesta investigació afecta l’expresident de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF), Ricardo Texeira, que va arribar a tenir la residència a Andorra i que guardava el seu tresor a l’Andbank. L’expresident del Barça Sandro Rosell i Joan Besolí, exconseller del comú de Sant Julià de Lòria, fa sis mesos que són a la presó de Soto del Real en relació amb aquest “affaire”.

Tot i que la investigació inicial sobre el cas Pujol es va focalitzar en els comptes que tenien a la BPA, després s’ha acabat descobrint que l’entitat on hi van amagar, durant anys, el gruix dels diners que treien de Catalunya era l’Andbank (abans, Banca Reig). També hi ha indicis que encara guarden un gran volum de cash a una caixa forta de Crèdit Andorrà.

Rafael Pallardó, el correu que va evadir milions d’euros a Andorra per compte de l’empresari xinès Gao Ping (cas Emperador), no només operava amb la BPA. Les investigacions han permès determinar que també feia servir el sistema de compensacions amb Andbank i Mora Banc.

El pròxim 15 de gener comença el judici contra els antics responsables de la BPA, del qual han estat exclosos –de manera sorprenent- els màxims accionistes del banc, els poderosos germans Higini i Ramon Cierco. Però, com veiem, el problema no rau només en aquesta entitat financera: durant anys, els quatre principals bancs andorrans han estat un cau de diner negre i el refugi secret de grans casos de corrupció internacional, davant la complicitat –per acció o per omissió- dels dos coprínceps i dels responsables governamentals.

Per això, i sense treure ni un gram a les pesades acusacions que es formulen contra els 24 imputats, el judici del cas BPA és, en realitat, una causa general contra el sistema financer andorrà, que ha actuat de manera escandalosament amoral/immoral i ha embrutat, arreu del món, el bon nom i la història centenària d’Andorra. En són testimoni, per exemple,  els damnificats per l’estafa de Valora, que encara esperen, des de fa deu anys, que l’Andbank assumeixi les seves responsabilitats.

Un altre dia parlaré de la justícia andorrana –amb noms i cognoms de batlles- i de la seva insòlita covardia quan es tracta de passar comptes amb els poders fàctics del país.