El cap de govern i el maltractador

0
572
Per Jaume Reixach

Els fets van passar el 30 de gener del 2014. Segons recull la sentència dictada pel jutjat de primera instància i instrucció n. 5 del Vendrell, “el denunciat Joan Vidal Martínez, durant una disputa familiar a casa de la seva mare, va agafar pel coll la seva germana Elisabeth Vidal Martínez i la va sacsejar durant uns minuts portant-la des del menjador fins a una habitació i colpejant-la contra la paret. A conseqüència de l’agressió, la Sra. Vidal va sofrir contusions en ambdós colzes i braços i en la cara posterior del tronc, que van requerir per a la seva curació de set dies, dels quals un va ser impeditiu”.  Per aquesta agressió, el seu autor va ser condemnat a trenta dies de multa, amb una quota diària de 3 euros.

Joan Vidal Martínez, l’home que va colpejar i lesionar la seva germana, és, en l’actualitat, el conseller menor d’Obres i Urbanisme del comú de Sant Julià de Lòria. En haver-se produït els fets a Catalunya, els mitjans de comunicació andorrans no se’n van assabentar en el seu dia. Però LA VALIRA ha localitzat aquesta sentència i la seva difusió, la setmana passada, ha provocat un gran enrenou en la vida política del Principat, això sí, entre bambolines i sense que cap mitjà de comunicació andorrà se n’hagi fet ressò (l’“omertà” és el pa de cada dia a les valls).

La publicació de la sentència del jutjat n. 5 del Vendrell sobre aquesta  execrable agressió masclista s’insereix en un context de fortes tensions en el govern d’Andorra per la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE), que és especialment conflictiva en el capítol del tabac.  França i Espanya ja estan fartes de la competència deslleial del tabac andorrà que entra massivament de contraban. Però, a la vegada, els ingressos d’aquest comerç són essencials per a les arques públiques del govern del Coprincipat, ja que signifiquen, aproximadament, el 25% del pressupost del país.

Atesa la dificultat per tancar aquest decisiu acord amb la UE -que marcarà el futur d’Andorra en els pròxims anys-, el cap de govern, Toni Martí, ha ofert als líders dels grups de l’oposició al Consell General que s’incorporin a les negociacions amb Brussel·les. El desig de la part andorrana és que s’estableixi un període de transitorietat de 20 anys per tal que no es penalitzin les importacions de tabac, que serveixen, a través d’un acord secret, per subvencionar les petites explotacions dels pagesos.

El principal grup de l’oposició al govern de Toni Martí (Demòcrates per Andorra) és la coalició formada per Liberals d’Andorra (Ld’A) i Unió Laurediana (UL), que lidera Josep Pintat. La família Pintat, que té la seva plaça forta a la parròquia fronterera de Sant Julià de Lòria, és un dels poders fàctics d’Andorra. El conservador Josep Pintat va ser, entre altres càrrecs institucionals,  cap de govern entre els anys 1984-90. El seu nebot, Albert Pintat, també va ser cap de govern entre 2005-9, i ara el seu fill Josep Pintat trepitja fort per arribar a ser-ho algun dia. Els Pintat tenen interessos en la indústria tabaquera i, a més, controlen una part de l’accionariat del principal banc del país, Crèdit Andorrà, on un dels membres de la família, Antoni Pintat, ostenta la presidència.

Però el clan Pintat va patir una rebregada històrica l’any 2015, quan el seu partit, Unió Laurediana, va perdre per només 14 vots les eleccions comunal davant una coalició encapçalada per Demòcrates per Andorra (DA). Joan Vidal, el condemnat per agredir la seva germana al Vendrell, era militant de DA i el número 4 de la candidatura Laurèdia en Comú, que encapçalava l’actual cònsol Josep Miquel Vila.

Des de fa setmanes, es rumoreja intensament que el cap de govern, tot i que gaudeix d’una confortable majoria absoluta al Consell General, podria anticipar la convocatòria d’eleccions, previstes pel 2019, a l’any vinent. A DA ha començat el ball de possibles candidats, ja que Antoni Martí no pot presentar-se a una tercera elecció. Entre els noms que sonen hi ha el de l’actual ministre d’Economia, Gilbert Saboya, l’home fort de DA a Sant Julià de Lòria.

Però en els cercles polítics andorrans s’especula amb una audaç maniobra que estaria ordint Toni Martí per promoure una aliança de DA amb Unió Laurediana i col·locar Josep Pintat com a candidat a la seva successió. Com és obvi, aquesta operació concita la inquietud i l’oposició dels barons de DA que aspiren  a convertir-se en el pròxim cap de govern.

En els últims temps, les relacions Toni Martí-Josep Pintat s’han intensificat, a la vegada que les tensions entre els socis L d’A i UL s’han fet molt evidents en la tramitació de la polèmica llei de transferències i competències  que regula les relacions entre el govern central i els comuns. Dijous de la setmana passada, hores després que transcendís la seva sentència condemnatòria per violència familiar, el conseller menor Joan Vidal va estripar el carnet de DA, formalment, en protesta per aquest “nuviatge” contranatura entre Toni Martí i el cap de l’oposició, Josep Pintat.

En qualsevol país europeu, el fet que un polític en actiu hagi estat condemnat per violència familiar hauria comportat un escàndol polític i mediàtic i la seva dimissió o cessament fulminants. A Andorra, no, malgrat que ho ha demanat el valent col·lectiu Stop Violències. La delicada operació successòria de Toni Martí i el malestar intern que hi ha a DA a causa de la sorprenent irrupció de Josep Pintat en les travesses han creat un ambient tòxic que, entre altres conseqüències, fa que Joan Vidal continuï com a conseller menor del comú Sant Julià de Lòria, ara com a “independent”.

Per a més conya, el ministeri d’Afers Socials, que dirigeix Xavier Espot –un altre dels “prínceps” a la successió de Toni Martí- ha endegat una campanya de publicitària de conscienciació contra la xacra de la violència domèstica. El grau d’hipocresia i de cinisme que regna en la política andorrana, que s’omple la boca amb autopropaganda sobre la seva adhesió als valors democràtics i europeus, és espaterrant i l’autocensura que impera en els mitjans de comunicació, lamentable.