Ha passat la Nit de Tots Sants o, com a cortesia de la nostra gran “amiga” la globalització, Halloween. El que hagin preferit vostès celebrar. La veritat és que és un dia que s’associa al terror en el seu vessant més genèric. I s’acosta l’hivern … Winter is coming, dirien els fervents seguidors de la sèrie Joc de Trons. Allò singular d’aquest any és que comencen a haver-hi circumstàncies que ens donen la sensació que ens enfrontarem a una temporada hivernal, si no del gènere de terror, amb situacions que fan por.
Comencem pel més bàsic: una meteorologia cada vegada més incerta amb pics de temperatura fora del normal per a segons quina estació de l’any, ens fa resar perquè la temporada sigui freda i, sobretot, que estigui banyada amb flocs de neu, si pot ser, molts.
Per continuar, els hotelers estan preocupats per la situació política de Catalunya i el regne de la incertesa en què està sumit tot el procés, fa que, després de la intervenció del govern central a través de l’article 155, es generin certs dubtes a tot tipus de nivells. El consum general a Catalunya va baixar més d’un 15% en els últims mesos i sent el Principat un país que depèn majoritàriament del turisme, aquesta xifra és, si més no, un paràmetre a tenir en compte.
La vaga general del passat 3 d’octubre també deixa una pista: si tornen a tancar la carretera, per exemple un divendres, podria ser desastrós per a les pistes d’esquí d’Andorra, ja que la major afluència de gent durant l’hivern és els caps de setmana.
La Unió Hotelera Andorrana (UHA) estima que per a aquesta temporada es necessitaran entre 700 i 800 persones per fer front a les demandes laborals i és aquí on s’agrega un altre problema. Les estacions d’esquí fa més d’un mes que avisen que estan constatant moltes dificultats a l’hora de trobar pisos de lloguer per als seus treballadors, cosa que ja havíem comentat fa poc en un altre article.
A causa d’una certa passivitat del Govern d’Andorra, la proliferació de pisos transformats per ser utilitzats per a ús turístic no ha fet més que fer créixer la bombolla de preus en els lloguers. I això no és només un obstacle per als treballadors temporers: la gent que resideix al Principat té greus problemes a l’hora de canviar d’habitatge, ja sigui perquè els preus comencen a ser inassumibles o perquè la immensa quantitat de pisos buits segueix sense entrar en el mercat immobiliari. I això ja es nota en el dia a dia. Jo mateix visc en un edifici que a poc a poc s’està transformant en una sucursal d’Airbnb.
Tot això, sumat a una nova legislació laboral que està aixecant nombroses crítiques entre els monitors d’esquí de fora del país. L’esmentada llei estableix que, a partir d’aquest any, els monitors han d’agafar un dia de descans i estan obligats a treballar 40 hores setmanals quan ells mateixos reconeixen que “no les fem mai” i les queixes evidencien la manca d’un conveni laboral específic per a aquest tipus de feina, que sembla mentida que aquest país de neu no tingui.
En definitiva, la temporada d’esquí està a punt de començar i, lamentablement, fa la sensació que hi ha massa fronts oberts que caldrà solucionar en un escàs període de temps. Esperem que quan l’hivern arribi, la neu no es fongui abans de tocar a terra.
