Xavier Felipó va abusar de la confiança dels clients de Valora

0
976

L’expresident i director de Valora, Xavier Felipó, va declarar a la Batllia que havia actuat sempre “de bona fe” en unes operacions especulatives amb derivats (reverse i leverage) que van originar un forat de 22 milions d’euros i van provocar, l’any 2007, la fallida d’aquesta gestora d’inversions, deixant gairebé 400 damnificats. Segons va dir, ho feia tot “pel bé” dels seus clients, a fi de recuperar les pèrdues i donar-los bons resultats, arribant, fins i tot, a falsificar els extractes dels seus comptes per enganyar-los. L’estafa resta fins avui sense conseqüències, pendent de judici i amb Xavier Felipó, que formalment és insolvent, com a únic processat en aquest affaire.

La versió dels responsables de Valora –primer, el banc Fibanc-Mediolanum, i després els socis de Xavier Felipó, antics empleats i col·laboradors de Fibanc- davant la Batllia és coincident amb aquest relat. Malgrat això, de la lectura del sumari del cas Valora, al qual LA VALIRA ha tingut accés, es poden extreure unes conclusions molt diferents que ni les successives batlles instructores, ni la Fiscalia semblen haver analitzat en profunditat en els gairebé 12 anys d’instrucció que porta el sumari donant tombs per la Batllia.

PODERS PER OPERAR FINS A 3.000 EUROS

Per exemple, Xavier Felipó no tenia autorització per dur a terme aquestes ruïnoses operacions especulatives amb derivats, atès que només tenia poders notarials per signar individualment fins a 3.000 euros i necessitava una signatura mancomunada per fer-ho per sobre d’aquesta quantitat, limitació que es va “saltar a la torera” en nombroses ocasions. L’única persona que, legalment, podia signar moviments de diners sense limitacions a Valora era el seu soci i, anteriorment, director de banca privada de Fibanc, Jordi Jofre Arajol.

Com va poder, doncs, Xavier Felipó cursar aquestes ordres al banc que va executar les operacions de derivats, suposadament el Commerzbank, incomplint els poders notarials que el limitaven? Aquesta pregunta resta sense resposta, atès que tant la batlle Anna Estragués com les seves successores en la instrucció sumarial no van respondre a la petició del Commerzbank de facilitar-los més informació, ja que el banc alemany –segons la seva resposta a la comissió rogatòria internacional (CRI)- no coneixia de res ni Valora, ni Xavier Felipó ni a cap dels seus socis. (Vegeu l’article de LA VALIRA http://lavalira.eu/?p=11465).

FIBANC I JORDI JOFRE ES FAN L’ORNI

A més d’amb Commerzbank, la gestora andorrana d’inversions també va fer operacions amb derivats amb altres dos bancs, l’Andbank i Dexia. Segons consta en el sumari, els directius de Valora, experts en el món de les finances, van signar els documents segons els quals entenien i coneixien els riscos de les operacions amb derivats, que podien arribar a ser fins i tot “il·limitats”. Per aquest motiu, van haver de constituir com a garantia un dret de penyora sobre tots els comptes de Valora. Malauradament, els clients de la gestora mai no van ser informats d’aquestes operacions d’altíssim risc ni, per descomptat, van donar la seva preceptiva autorització perquè es fessin.

Fibanc, l’únic accionista de Valora fins a l’any 2005, era coneixedor d’aquesta operativa de “casino” que, en el cas de Dexia, va contractar el seu director de banca privada, Jordi Jofre. Malgrat això, Jordi Jofre i els representants de Fibanc van intentar fer-se els desentesos  i van declarar a la Batllia que havien deixat tota la gestió en mans de Xavier Felipó i que ells es limitaven a seure en les reunions del consell de Valora. Tenint només en compte aquestes afirmacions de part, van ser desimputats l’any 2014 per la batlle Núria Garcia Val.

ELS PERFILS DE RISC, EN BLANC

Tant Jordi Jofre com Xavier Felipó van  justificar les operacions d’altíssim risc amb derivats dient que, com que en el contracte de gestió amb els clients no estava complimentat l’anomenat “perfil de risc”, aquestes operacions especulatives eren perfectament legals a Andorra i quedaven cobertes jurídicament. Però, com queda demostrat en els contractes amb l’Andbank i Dexia, a Andorra es seguien els mateixos protocols de control de riscos que en els altres països europeus. Podem concloure, doncs, que aquestes afirmacions són falses.

També és fals que Valora no utilitzés perfils de risc, ja que tant Fibanc com el mateix Felipó, afirmen el contrari en diversos documents:

*A la Memòria de l’any 2001 de Fibanc-Mediolanum s’hi diu: “Durante el año 2001 Valora ha puesto en funcionamiento los servicios de gestión personalizada de carteras mediante perfiles de riesgo”.

*Per la seva banda, Xavier Felipó va declarar a la Batllia que “pel que fa a l’anàlisi del perfil de risc, coneixien quines podien ser les capacitats del client a acceptar algun risc. Que sí, que en l’entrevista i sobretot en el coneixement del dia a dia del client, s’analitzava el perfil de risc, tot i que no es plasmava documentalment”. En aquest sentit, alguns clients de Valora han declarat que Xavier Felipó, directament, no els va deixar omplir el perfil de risc que volien aplicar a les seves inversions.

Amb aquesta argúcia, Xavier Felipó va jugar com li va donar la gana amb els diners que li havien confiat els clients de Valora. En la seva immensa majoria li van demanar que fes una gestió conservadora dels seus dipòsits, però això no es va consignar en la casella del “perfil de risc” dels contractes i, d’aquesta manera, es va llançar a fer les ruïnoses operacions amb derivats que van acabar amb la fallida de la gestora d’inversions.