Andbank, en l’epicentre de l’escàndol Mossack Fonseca

Per Jaume Reixach

0
2368

El banc andorrà Andbank, a través de la seva filial al Panamà, ha tingut un paper central, durant anys, en el funcionament de l’enorme trama d’evasió fiscal i encobriment de la corrupció internacional que va organitzar el bufet d’advocats Mossack Fonseca. Així ho demostren els documents que ha aconseguit LA VALIRA de la Superintendència del Mercat de Valors del Panamà.

El despatx Mossack Fonseca, fundat l’any 1977, estava especialitzat en la creació d’estructures jurídiques opaques en paradisos fiscals per amagar la identitat dels seus clients, molts dels quals eren prominents personatges de la política i de les finances internacionals. A més de l’evasió fiscal i l’ocultació de la identitat dels titulars dels dipòsits, aquest bufet també emparava la circulació de diners procedents d’activitats criminals i de la corrupció política.

400 PERIODISTES

L’any 2015 es va produir una filtració massiva de documents procedents del despatx Mossack Fonseca, que un informador protegit va fer arribar a mans del diari alemany Süddeutsche Zeitung. En total, van sortir a la llum més d’11,5 milions de documents (4,8 milions de correus electrònics, 2,1 milions de pdf’s, 2 milions de bases de dades…) relacionats amb les gairebé 300.000 societats instrumentals que gestionava aquest bufet del Panamà, a través d’un eixam de paradisos fiscals (les illes Caiman, Bahames, Seychelles, Man, Verges Britàniques…) d’arreu del món.

Davant l’enorme volum de documentació que tenia, el diari Süddeutsche Zeitung va demanar el suport del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) per desentrellar el qui és qui en els anomenats ‘Papers de Panamà’. En aquesta tasca hi van participar uns 400 periodistes de 109 mitjans de comunicació de 76 països.

EL MINISTRE JORDI CINCA

Finalment, l’escàndol va saltar a la premsa internacional el 3 d’abril del 2016, amb la publicació de la identitat de les persones més rellevants que havien utilitzat els serveis del bufet Mossack Fonseca per amagar les seves activitats delictives. En el cas d’Espanya, es va destapar la participació en aquesta trama de l’aleshores ministre d’Indústria, José Manuel Soria, que es va veure obligat a presentar la dimissió.

A Andorra es va descobrir que el ministre de Finances, Jordi Cinca, també apareixia als ‘Papers de Panamà’ com a exapoderat de la societat Mariette Holdings, vinculada a Orfund. Amb la cara de ciment que el caracteritza, Jordi Cinca va defensar-se dient que en aquella època Andorra també era un paradís fiscal i que, per tant, no era cap irregularitat que ell tingués una societat en un altre paradís fiscal.

Però no és aquest l’únic vincle d’Andorra amb l’escàndol del bufet Mossack Fonseca, la “indústria” de societats offshore i d’ocultació de diners més gran que s’ha desmantellat fins ara al món. L’entitat Andorra Banc Agrícol Reig SA (Andbank) també hi va tenir un paper essencial com a banc de confiança de l’organització fundada per Jürgen Mossack i Ramón Fonseca.

LES AUDITORIES DE MOSSFON

El bufet Mossack Fonseca tenia dues “potes” operatives principals: Mossfon Trust Corporation, dedicada a la creació jurídica de les societats instrumentals; i Mossfon Asset Management, que actuava com a assessora i gestora de les inversions dels clients del despatx.

Després de la publicació de l’escàndol a la premsa internacional, i del gran ressò que va obtenir en l’opinió pública mundial, les autoritats del Panamà van decidir intervenir aquest entramat d’encobriment d’activitats delictives a gran escala que dirigien Jürgen Mossack i Ramón Fonseca. L’interès dels supervisors del sistema financer panameny i de la fiscalia es va focalitzar en Mossfon Asset Management, que assessorava la gestió dels diners bruts que després s’amagaven en els paradisos fiscals.

Ja que Mossfon Asset Management operava com a “col·locador” de diners de tercers estava sotmesa al control de la Superintendència del Mercat de Valors del Panamà, a la qual havia de rendir comptes anualment. LA VALIRA ha tingut accés  a les auditories oficials presentades per Mossfon Asset Management en els últims anys, on hi apareix de manera reiterada Andbank com l’entitat financera que feia servir la trama Mossack Fonseca assessorar la inversió dels diners presumptament il·lícits dels seus clients.

LA LIQUIDACIÓ

En un principi, l’operativa de Mossfon Asset Management es repartia entre diverses entitats financeres. Així, la memòria del 2013 especifica els deu bancs amb els quals treballava: Banco General, Banistmo, Andbanc/Andorra Banc Agrícol Reig SA, Berenberg Bank (Suïssa) AG, Crédit Suisse AG, Deutsche Bank (Suïssa) SA, Jykse Bank, CFM Mónaco Private Banking/Crédit Foncier de Mónaco, Société Génerale Private Banking (Bahames) Ltd i Société Génerale Bank & Trust Singapor.

L’any 2014, aquesta llista de deu bancs, segons consta en l’auditoria feta per Ávila Asociados i PKF, va quedar reduïda a vuit, entre els quals hi continuava figurant Andbank. I l’any següent, dels set bancs amb els quals operava Mossfon Asset Management també hi havia l’entitat andorrana.

Amb l’esclat de l’escàndol dels ‘Papers de Panamà’, a la primavera del 2016, els organismes supervisors de les entitats financeres del país (la Superintendència de Bancs i la Superintendència del Mercat de Valors) i la fiscalia van entrar a la seu de Mossfon Asset Management per procedir a la seva inspecció a fons. En constatar que el “pastís” s’havia descobert, la mateixa gestora de fons va demanar el 9 de maig del 2016 la seva liquidació, que va ser aprovada per la Superintendència del Mercat de Valors el 13 d’octubre del mateix any 2016.

EL BANC DE MÀXIMA CONFIANÇA

Com és preceptiu, Mossfon Asset Management va presentar, a començaments del 2017, l’informe d’auditoria corresponent als mesos de l’any 2016 durant els quals l’empresa havia estat operativa. I aquí salta l’alarma: en la llista de bancs amb els quals treballava aquesta gestora d’inversions ja només hi figura Andbanc / Andorra Banc Agrícol Reig SA, com es pot constatar en el document que reprodueix LA VALIRA. Això demostra que la filial al Panamà del grup que presideix Manuel Cerqueda era el banc de màxima confiança de la trama delictiva Mossack Fonseca, amb qui hi va treballar fins al final i a qui va oferir la seva infraestructura per amagar també diners a Andorra.