Xavier Espot s’alinea amb les mentides del PP en la comissió parlamentària d’investigació

La comissió parlamentària d’investigació de l’Operació Catalunya i de la seva derivada andorrana –la confiscació de la banca BPA– ha degenerat en un escàndol colossal. Malgrat les clamoroses evidències que consten en els enregistraments fets per l’excomissari José Manuel Villarejo, els dirigents del PP que han estat interrogats han negat els fets, amb cara de ciment, i han assegurat que l’Operació Catalunya mai no va existir. En el cas de l’exsecretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha arribat a dir als diputats de la comissió que els enregistraments en els quals apareix ella són falsos, i que han estat fets amb intel·ligència artificial (!).

Davant aquesta incommensurable exhibició de barra i la certesa que han mentit descaradament, els representants dels grups d’ERC i Junts han demanat que tornin a comparèixer a declarar Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz, María Dolores de Cospedal i Alicia Sánchez-Camacho, una llista que es podria ampliar amb l’expresident del Govern José María Aznar. El PSOE, en principi, s’ha mostrat d’acord a secundar aquesta petició, que es decidirà el pròxim 14 d’abril.

Delicte de fals testimoni

A més, els grups d’ERC i Junts han proposat que es posin en coneixement de la mesa del Congrés dels Diputats les grolleres mentides que han expressat els quatre membres del PP que han declarat, fins ara, a la comissió d’investigació, amb l’objectiu que traslladi els fets a la Fiscalia. I és que l’article 502 del Codi Penal estableix que mentir en una comissió d’investigació parlamentària “pot constituir un delicte de fals testimoni”, i la Llei orgànica 5/1984, de 24 de maig, a l’article 3.2, disposa que “si de les manifestacions d’un compareixent es dedueixen indicis racionals de criminalitat, la comissió ha de notificar-ho a la mesa de la Cambra perquè aquesta ho posi en coneixement del Ministeri Fiscal”.

Enmig de l’escàndol polític que sacseja Madrid per l’aparició dels nous enregistraments de l’excomissari José Manuel Villarejo i les insostenibles mentides dels membres del PP que hi estan involucrats, el cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, no ha dubtat a ficar-se de peus a la galleda. Un dels capítols més tèrbols i bèsties de l’operació Catalunya va ser l’assalt organitzat a la BPA per trobar els comptes bancaris que, suposadament, hi tenien Jordi Pujol, Artur Mas, Oriols Junqueras i altres dirigents independentistes, amb un flagrant atac contra la sobirania andorrana.

La “policia patriòtica”

Però Xavier Espot ho veu d’una altra manera, en línia amb la defensa del PP: “Si la BPA en el seu moment es va intervenir no va ser per cap pressió d’Espanya o la policia patriòtica, sinó perquè hi va haver una nota del FinCEN que va dir que el BPA era un banc on hi havia altes sospites de blanqueig massiu de capitals”, ha manifestat en una entrevista que li ha fet la periodista Gemma Nierga en el programa Cafè d’idees, del canal català de RTVE.

D’aquesta manera, Xavier Espot s’ha desmarcat de les greus acusacions que pesen contra Mariano Rajoy i membres del seu govern. Tot i això, no ha negat que, prèviament a la intervenció del banc, la policia patriòtica a les ordres de Jorge Fernández Díaz hagués pressionat alguns directius del banc andorrà per aconseguir dades d’alguns clients, tal com evidencien els enregistraments divulgats.

Interessos familiars

Xavier Espot era ministre de Justícia i Interior en el govern de Toni Martí quan, l’any 2015, es va produir la confiscació de la BPA. A més, la seva família tenia interessos directes en aquesta entitat financera, si bé va quedar alliberada de tota responsabilitat penal per decisió del Govern i va fer un gran negoci amb la posterior liquidació d’actius immobiliaris del banc.