El cap de Govern, Xavier Espot, en el càrrec des de fa cinc anys -i, abans, ministre de Toni Martí durant set anys (2012-19)- afronta el seu curs polític més difícil. En l’horitzó hi té la celebració de l’anunciat referèndum sobre l’Acord d’Associació amb la Unió Europea (UE), cabdal pel futur d’Andorra, que està previst que se celebri durant el segon trimestre de l’any vinent.
Aquest referèndum -guanyi el sí o guanyi el no- pot marcar el capítol final de la trajectòria política de l’hereu de Cal Sucarana i de la cadena de perfumeries fundada per la seva àvia, Júlia Bonet. Si guanya el no, és obvi que Xavier Espot quedarà desautoritzat i es veurà obligat a presentar la dimissió. Però si guanya el sí -com és previsible- el cap de Govern pot aprofitar-ho per dissoldre el Consell General i procedir a la convocatòria de noves eleccions, renunciant a tornar-se a presentar.
ELS NEGOCIS DE LA FAMÍLIA ESPOT
Aquest mes d’agost, la ministra de Presidència i Habitatge, Conxita Marsol va fer unes declaracions a la Ràdio Nacional d’Andorra (RNA) on ja anticipava aquest escenari d’eleccions anticipades, un cop s’hagi celebrat el referèndum: “Els comicis s’hauran de fer de seguida, sigui quin sigui el resultat”, va dir. Xavier Espot va sortir al pas per matisar aquesta contundent afirmació de la seva número dos, però tampoc va negar la possibilitat d’un avançament electoral.
El ”globus sonda” llançat per Conxita Marsol coincideix amb altres informacions que assenyalen que Xavier Espot té pensat abandonar aviat la política per poder centrar-se en la gestió dels negocis familiars, que no passen pel millor moment. Així ho hauria explicat, confidencialment, al seu entorn, fet que dona versemblança a les polèmiques manifestacions de la ministra de Presidència i Habitatge.
ELS “DIAMANTS DE SANG”
Però, abans de la celebració del referèndum i del seu resultat, Xavier Espot té un eslàlom vertiginós al davant, al marge que la majoria absoluta que té el seu partit, Demòcrates per Andorra (DA), al Consell General li garanteix una relativa tranquil·litat parlamentària. El calendari ve carregat d’esdeveniments externs que tenen una incidència molt directa sobre Andorra i la correlació de forces de poder al Principat.
1.Aquest mes de setembre, està previst que el magistrat de l’Audiència Nacional espanyola Luis Francisco de Jorge Mesas citi a declarar nous testimonis en relació amb l’escàndol dels “diamants de sang” i el genocidi perpetrat a finals del segle passat a Sierra Leone, en el qual està involucrada fins al coll l’empresa andorrana Orfund. Entre els implicats hi ha el president del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) i membre del consell d’administració de la CASS, Jordi Cinca, considerat el “cervell” estratègic de DA. També hi estan involucrats l’empresari i exministre Càndid Naudi, pare del conseller general Carles Naudi, i Miquel Canturri, conseller del Comú d’Andorra la Vella per DA.
LES “CLAVEGUERES POLICIALS”
2.També aquest mes de setembre està previst que comenci els seus treballs la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats sobre les “clavegueres policials” del PP, en l’època de l’exministre Jorge Fernández Díaz. La “policia patriòtica” va tenir un paper determinant en l’Operació Catalunya i en l’“assalt” perpetrat el 10 de març de l’any 2015 a la Banca Privada d’Andorra (BPA), amb l’objectiu d’aconseguir els comptes de la família Pujol per intentar desmuntar així el procés independentista català. El nom d’Andorra sortirà molt sovint en els treballs d’aquesta comissió d’investigació i Xavier Espot, que l’any 2015 era ministre de Justícia i Interior, en resultarà directament interpel·lat. Està prevista la compareixença d’Higini Cierco, exaccionista del banc i gran perjudicat per la confiscació i liquidació de la BPA, que va ser víctima de les amenaces i del xantatge de la “policia patriòtica”.
LA SENTÈNCIA DEL CAS BPA
3.Coincidint amb els treballs i la compareixença de testimonis davant la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats, el Tribunal de Corts ha d’emetre, el 31 d’octubre pròxim -o, tal vegada, abans, segons va manifestar el magistrat Enric Anglada– la sentència sobre la primera peça derivada de la intervenció de la BPA, que fa referència al suposat blanqueig de diners per part dels empresaris Gao Ping (que mai va tenir comptes al banc) i Rafael Pallardó (que també tenia comptes a Andbank i Mora Banc). Els 24 acusats, exdirectius i extreballadors de la BPA, es juguen una condemna conjunta de 141 anys de presó i 832 milions d’euros de multes, segons la petició feta pel fiscal general, Alfons Alberca. Aquesta sentència és determinant per dos motius: si és absolutòria, desmuntarà, per efecte dominó, la seixantena de sumaris que hi ha oberts a Andorra arran de la intervenció de la BPA; en canvi, si és condemnatòria, convertirà aquest cas en un colossal procediment judicial que es pot perllongar, encara, durant anys i panys, distorsionant el funcionament de la Batllia i exacerbant la persecució contra la família Cierco.
EL NOU COPRÍNCEP EPISCOPAL
4.Per acabar-ho d’adobar, el Vaticà ha donat la “campanada”, amb el nomenament de Josep-Lluís Serrano, un diplomàtic a les ordres del secretari d’Estat, el cardenal Pietro Parolin, com a successor de monsenyor Joan-Enric Vives, com a bisbe d’Urgell i copríncep episcopal d’Andorra. Josep-Lluís Serrano arriba amb una “missió” directa del papa Francesc, que és contrari a la pervivència d’aquesta institució, d’arrels medievals. La substitució de Joan-Enric Vives, segons ha sabut LA VALIRA, es podria produir aquest mateix mes d’octubre. La designació de Josep-Lluís Serrano com a nou copríncep episcopal obre grans interrogants entre la classe política i els poders fàctics andorrans, que no saben en què consistirà i com fer front a aquesta “missió” que el Vaticà porta entre mans. En tot cas, és un problema de primera magnitud que Xavier Espot també haurà d’entomar.
LA TRACA FINAL
Segons es comenta, l’aprovació en referèndum de l’Acord d’Associació amb la UE podria ser el “momentum” que espera el Vaticà per trencar els seus seculars vincles institucionals en la governació d’Andorra. Les preguntes, òbvies, són de transcendència històrica: si desapareix el copríncep episcopal, Emmanuel Macron quedarà, de facto, com a únic president d’Andorra, que passaria a l’òrbita de França? Substituirà el rei d’Espanya el coprincipat que deixi vacant el Vaticà? Un cop signat l’Acord d’Associació amb la UE, es forçarà, des de París i Brussel·les, la transformació d’Andorra en una república?
En tot cas, el curs polític, que oficialment s’inaugura amb la Diada de Meritxell, es presenta carregat de grans i decisius esdeveniments, que s’aniran concretant en les pròximes setmanes i mesos. Serà la renúncia de Xavier Espot i la convocatòria anticipada d’eleccions al Consell General la traca final?