El cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, ha pronunciat el discurs de Cap d’Any des de la casa Masover de Casa Rossell, a la Cortinada, un espai carregat de simbolisme que ha servit d’escenari per reivindicar la història, el patrimoni i els valors que, segons ha afirmat, defineixen Andorra. L’indret, actual seu de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM), ha estat escollit per posar en relleu “la importància de les muntanyes com a patrimoni natural i com a part essencial de la nostra identitat”.
En la seva intervenció, Espot ha situat la sostenibilitat com un dels eixos vertebradors de l’acció pública i ha destacat la capacitat d’entesa del país al llarg del temps. El discurs ha inclòs referències a la identitat col·lectiva, al Manual Digest i al llegat de les generacions que han contribuït a configurar la societat andorrana.
Desregulació dels lloguers
Un dels punts centrals de l’al·locució ha estat l’habitatge. El cap de Govern ha reiterat que el 2027 s’iniciarà la desintervenció “gradual i progressiva” de les pròrrogues forçoses dels contractes de lloguer, un procés que, ha assegurat, es farà “amb salvaguardes i mecanismes de seguiment” per garantir la seguretat jurídica i social de totes les parts i evitar increments desproporcionats dels preus. L’objectiu, ha remarcat, és que “el màxim nombre possible de llogaters pugui continuar al seu habitatge actual”.
En aquest àmbit, Espot ha reivindicat les polítiques desplegades els darrers anys, amb una inversió pública “sense precedents”, i ha recordat la continuïtat en l’ampliació del parc públic d’habitatge, així com els programes d’accés al primer immoble de propietat, pensats per donar suport a famílies, joves i persones grans. En la mateixa línia, ha anunciat que el salari mínim superarà per primer cop els 1.500 euros.
El discurs també ha abordat altres àmbits de l’acció de Govern, amb referències al pressupost del 2026 —actualment en període d’esmenes al Consell General—, que preveu un increment dels recursos destinats a la sanitat i l’educació, així com inversions per millorar la mobilitat, la connectivitat i impulsar un model econòmic basat en la innovació i la tecnologia. Tot plegat, ha defensat, amb l’objectiu de garantir un alt nivell de qualitat de vida i unes institucions “estables i properes al ciutadà”.
La incertesa del referèndum
Pel que fa al futur institucional del país, Espot ha assegurat que el 2026 ha de ser “un any clau” per a l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE). Sense fixar dates concretes, ha explicat que al gener el Consell de la UE haurà de determinar la naturalesa jurídica de l’acord i aprovar-ne el contingut, un pas imprescindible per a la signatura del text definitiu. Posteriorment, el conveni haurà de ser ratificat pel Parlament Europeu i, només aleshores, es podrà convocar el referèndum previst. “És un procés complex i llarg, en què hem de garantir la transparència i la participació directa de la ciutadania”, ha advertit.
Espot també s’ha referit a un anunci fet en el discurs de l’any passat: l’inici d’un procés de reflexió col·lectiu per imaginar l’Andorra del futur. Segons ha indicat, el procés ha avançat en aquest temps i “el proper mes de març tindrem els resultats d’aquest exercici ciutadà que està sent exemplar i enriquidor”. L’objectiu és “compartir-lo amb la resta de ciutadans i amb les forces polítiques per millorar les decisions públiques i preparar el nostre país per als reptes dels propers decennis”.
