El Copríncep d’Andorra i arquebisbe, Joan-Enric Vives, juntament amb una de les seves poques persones de confiança que li queden, la responsable de l’àrea de comunicació i protocol, Cristina Orduña, han decidit evitar difondre i comunicar al mínim la intensa activitat que duu a terme des del seu nomenament el bisbe coadjutor, Josep-Lluís Serrano. Tot plegat es tradueix en una manca d’informació sobre l’agenda diària de Serrano en la pàgina web oficial del Bisbat d’Urgell.
Una agenda que continua acaparada únicament pel calendari de Vives, obviant la programació del que serà el seu successor en un futur molt proper segons el desig del papa Francesc, fart de l’arrogància i prepotència de l’actual bisbe i copríncep andorrà. Vives sempre que pot deixar de fer de cicerone de Serrano, especialment quan aquest darrer s’apropa als estaments menys benestants de la societat.
L’arquebisbe es reserva clar, com ha fet pràcticament al llarg del seu pontificat, per tractar amb els més poderosos. Un clar exemple ha estat el que ha passat en els darrers dies. Així, mentre Serrano es presentava davant la comunitat portuguesa a Andorra, amb un acte a la Massana, el copríncep es traslladava a Lisboa, amb honors militars, per rebre de mans del president de la República Portuguesa, Marcelo Rebelo de Sousa, el gran collar de l’Orde de l’Infant D.Henrique.
Des del nomenament de Serrano, Vives ha intensificat més que mai la seva agenda política, deixant de banda, tot que no és cap novetat, el seu paper de pastor de l’Església. Un personatge molt incòmode per a la Santa Seu que, alhora, espera una ràpida resposta de Serrano per acabar amb aquest “pontificat horribilis” d’un ambiciós bisbe que ha vist frustrada la seva aspiració al cardenalat.
