Search
Close this search box.

Vives diu que “no hem pres res a ningú” registrant patrimoni a nom de la seva diòcesi

El bisbat d’Urgell ha immatriculat en els darrers anys al seu nom diversos temples i ermites de la diòcesi, és a dir, ha inscrit per primera vegada les seves suposades propietats al Registre. Com a altres territoris, ho ha dut a terme aprofitant una modificació de la llei Hipotecària -que ha suscitat molta controvèrsia en tractar-se de béns de domini públic o situats en espais privats- que permetia escriure’ls sense necessitat de comunicar-ho als possibles afectats.

Fins ara, l’arquebisbe i Copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, no s’hi havia pronunciat. Però ho ha fet per primera vegada aquest cap de setmana a través de la Carta Dominical que sota el títol Germanor sense sospites publica la pàgina web del Bisbat.

Tot i que no dóna cap detall sobre el nombre de patrimoni que s’ha inscrit, assegura que “no hem pres res a ningú” desmentint que s’hagin apropiat “d’alguns béns que no eren nostres”. En aquest sentit, es congratula d’haver esmenat “algun possible error” i, alhora, considera injusta “la sospita permanent amb remor d’anticlericalisme sobre el qual l’Església ha fet al llarg de la història: hem defensat i cuidat responsablement del patrimoni, les esglésies i els béns de tots els cristians”.

Tot i l’anunci, a petició de les plataformes en defensa del patrimoni, el govern espanyol a hores d’ara no ha fet públic el llistat de les immatriculacions de béns a tot l’estat Espanyol inscrits als registres corresponents.

Cal recordar que una llei franquista del 1944, responia a l’estat nacional catòlic vigent, i donava el privilegi en l’article 206 d’immatricular béns per a l’Església. El reglament desplegat el 1947 donava als bisbes la potestat d’actuar com a notaris. La llei no permetia immatricular edificis de culte tot i que hi ha casos en què es va fer.

Amb la Constitució espanyola del 78, que definia l’Estat com aconfessional, les lleis preconstitucionals van seguir vigents. Amb l’entrada d’Espanya a la Unió Europea (UE) aquestes lleis també contravenien les comunitàries. El 1998, Aznar va estendre les immatriculacions als edificis de culte. Fins al 2014, any en què es va derogar aquesta llei, l’Església va tenir de marge un any per afegir al registre més béns, gràcies al fet que el govern del PP va retardar un any la seva publicació al BOE.

Un patrimoni destinat al culte que aplega esglésies, ermites o capelles i altres com rectories, cementiris i també terrenys i finques rústiques i horts.

Algunes formacions polítiques i entitats com ara el sindicat agrari i ramader Unió de Pagesos han denunciat que aquestes immatriculacions s’hagin fet de forma il·legal i clandestina, només amb un informe avalat pel bisbe, en contra de la Constitució i de les lleis europees, deixant en total indefensió els particulars i ajuntaments.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies