El copríncep episcopal d’Andorra i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives ha fet servir una doble vara de mesurar en la condemna que fa de la pederàstia en la secció setmanal que publica sota el títol “La veu del Bisbe” i que pot ser llegida íntegrament al web bisbaturgell.org.

Així, mentre per una part -parlant en tot moment en plural- esmenta la nota dels bisbes de Catalunya “sobre la protecció dels menors” del dia 12 de febrer per mostrar la seva repulsa per les víctimes dels abusos i “fem nostra la ferma determinació del papa Francesc que assenyala que l’abús sexual és un pecat horrible, completament oposat i en contradicció amb el que Crist i l’Església ens ensenyen” (21.9.17), recrimina el paper d’alguns polítics i mitjans de comunicació.

Vives considera que aquest és “un greu problema que afecta tota la societat, i l’Església, com a part de la societat, també se’n veu afectada. El problema és que alguns mitjans de comunicació i algunes autoritats focalitzen només el que pugui referir-se a l’Església”.

Tot seguit el copríncep episcopal es pregunta si premsa i polítics “busquen el nostre descrèdit?”. En aquesta línia l’arquebisbe fa servir unes xifres en les quals afirma “que els abusos a menors tenen lloc sobretot en les famílies (80%), i també en proporció menor (17%) en els centres educatius i mèdics, i encara més petit (3%) en les institucions religioses”.

Amb tot, Vives manté que l’Església s’ha de defensar “de tota ombra de sospites generalitzades. Molt de treball ben fet així ho avala. I també no podem menystenir el dret que tota persona té a la presumpció d’innocència”.

La missiva del mandatari religiós conclou manifestant “que posarem en pràctica el que el Papa Francesc amb els Presidents de les Conferències episcopals vulgui anar determinant per combatre aquestes accions deshonestes i delictives que tant afecten l’anunci de l’Evangeli”.

Mentrestant Vives no dedica ni una sola paraula a la seva presumpta vinculació amb un escabrós cas de pederàstia que es va produir a la diòcesi de Barcelona quan ell era bisbe auxiliar i rector del Seminari Conciliar. Aquest fet l’explica amb pèls i senyals el periodista Pepe Rodríguez en els seus llibres d’investigació La vida sexual del clero (1995) i Pederastia en la Iglesia católica (2002).

Segons s’ha fet ressò àmpliament LA VALIRA, Rodríguez afirma que Vives era coneixedor de primera mà d’aquesta trama de corrupció de menors i que va actuar perquè aquestes denúncies quedessin amagades.