L’excomissari José Manuel Villarejo, va tractar d’implicar l’actual major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, en un cas de tràfic de drogues i blanqueig de capitals. Els fets van ocórrer el 2009, quan Trapero era cap de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos i Villarejo ni tan sols sabia qui era, i segons les gravacions a les quals han tingut accés l’ARA i La Vanguardia, l’objectiu principal era perjudicar Trapero i el fiscal del cas Riviera, David Martínez Madero, que investigaven una xarxa de prostitució a Catalunya on hi havia diversos comandaments de la Policia implicats.
En la conversa intervenen Villarejo, un policia i estret col·laborador de l’excomissari, Antonio Giménez Raso, i l’excap de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF), José Luis Olivera, els tres implicats també en l’anomenada Operació Catalunya. La gravació ja està en mans del jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón i és una mostra de com Villarejo maniobrava per alterar les investigacions judicials que no li interessaven.
Amb l’objectiu de perjudicar Trapero i Madero per boicotejar el cas dels prostíbuls de Castelldefels, els tres protagonistes de la conversa van idear un pla per punxar el telèfon a l’actual major dels Mossos i així conèixer les converses que mantenia amb el que creien que era el seu confident en el cas, Manuel Gutiérrez Carbajo. Pretenien també “desmuntar” el fiscal, en paraules d’Olivera, i per tot això van planejar elaborar una nota informativa implicant a Trapero en una xarxa de tràfic de drogues i blanqueig de capitals, plantejant-se fins i tot acusar-lo de “liderar una organització en la qual pot haver-hi guardies civils, mossos i policies”, com comenta Olivera.
El pla per utilitzar el jutge Garzón
El grup va decidir que havia de ser algun d’aquests delictes perquè així evitarien passar per un Jutjat de Barcelona, on treballava Madero, i la causa aniria directament a l’Audiència Nacional. “L’única manera de fotre-li mà a Carbajo és pel tema del blanqueig”, comença Giménez Raso, que afegeix que Trapero és “confite” (confident) i “íntim amic” d’ell.
Olivera respon que “a aquest se li ha de punxar el telèfon perquè entri a l’Audiència Nacional”, comentant que “és igual per tràfic de drogues o blanqueig” perquè ambdós delictes serien investigats pel mateix tribunal, i llavors Villarejo s’ofereix a fer arribar “a poc a poc” la informació fabricada al DAO, el director adjunt operatiu de la Policia Nacional, que llavors era Miguel Ángel Fernández Chico: ” Jo amb les dades que tinc i el que li he anat transmetent al DAO… El DAO té informació d’aquest tema, a poc a poquet i ja està”.
L’excomissari va proposar que el jutge Baltasar Garzón s’encarregui de l’assumpte, assegurant que “Balta se’l fa aquest tema”, però va ser l’excap de la UDEF el que es va oferir per convèncer el jutge, que llavors treballava a l’Audiència Nacional, perquè actués com volien: “Jo intento menjar un dia amb el Barrabàs (Garzón), ell l’únic que vol és premsa”. Sembla, doncs, que amb les dades fabricades i el número de telèfon de Trapero ja n’hi havia prou per dut a terme el pla contra el cap dels Mossos: “Això Garzón se la pot posar dura”, pronostica Olivera, al que Villarejo afegeix que “és una presa espectacular”.
Per tal de convèncer el jutge Baltasar perquè punxés el telèfon de Trapero i així escoltar les converses que mantenia amb el seu suposat confident, Manuel Gutiérrez Carbajo, el grup va pensar en filtrar informació sobre el fiscal Madero y fer creure a Garzón que actuava contra ell. “A Garzón se li pot dir que Madero va ser un dels que van conspirar contra ell amb tota la moguda. Quan tu li donis la nota a ell, abans hi ha d’haver sortit una cosa puntual on Madero ja parli de la conspiració contra Balta”, va apuntar Villarejo.
El jutge Baltasar Garzón, finalment, no va dur a terme cap investigació sobre l’assumpte, però al Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona sí que es va obrir una causa. Pel que fa al fiscal David Martínez Madero, al qual pretenien perjudicar juntament amb Trapero, va morir dos anys després que es produís la conversa, quan ocupava el càrrec de director de l’Oficina Antifrau de Catalunya.
