Em fa vergonya viure en un país on paguem a polítics alienats de la realitat social, on en comptes de protegir les dones de la seva societat, les invisibilitzen cada cop que poden.
Em fa vergonya viure en un país on no hi ha cap servei especialitzat en violències sexuals, que fa gala de tenir codis liles sense personal que ho atengui 24/7 ni un cos de policia especialitzat en el tema. Encara que faci mal, la veritat és aquesta. Ens mereixem serveis professionals.
Em fa vergonya, llàstima i molta ràbia veure com alguns homes, cecs de privilegis, es permeten el luxe, de burlar-se’n, d’insultar-nos, de minimitzar els danys , de dir coses com “és clar, com que hi ha dones molt maques… És un risc que corren”. I més farta de llegir “Not All Men”, que són els primers que s’haurien de revisar. Ara, que els haters que tenen vides penoses però que prefereixen odiar-me a mi que posar a les seves miserables existències, s’aixequin i diguin bajanades com que no tinc cultura perquè he posat cultura i violació a la mateixa frase (comentari real).
Serà que soc una dona, i quina llàstima no ser un home, perquè aleshores no em dirien feminazi, ni líder proavortista, ni intentarien fer-me sentir com una merda els misògins que no estimen ni a sa mare. Si fos un home, el que jo digués ja seria una altra història: em posarien a llocs d’honor, perquè és sabut per tothom que els homes saben molt de ser dones en societats masclistes i patriarcals… Sempre és la mateixa història, homes parlant del que sentim les dones, del que necessitem les dones, que fan campanyes per a les dones sense nosaltres, les dones.
I per últim, i no menys important, em fa vergonya la campanya despersonalitzada que ha impulsat el govern dels millors, plena de masculí generalitzat, on les il·lustracions semblen un acudit de mal gust. Els dibuixos són literalment figures d’homes, pretenent una falsa neutralitat, vestida de masclisme institucional. El tercer dibuix és el que fa més angúnia… La millor manera de fer-nos invisibles és no anomenar-nos, i això és el que fan aquí.
Quin cunyat ha fet aquesta campanya? Parla de “la víctima” com si no tinguéssim voluntat, en tercera persona, és infantilitzant. També es parla de persones punxades. Persones?! Fins aquí els hi arriba la misogínia. Les dones, repetiu amb mi, les dones que estan en espais públics d’oci són les agredides.
Vull recordar que Stop Violències, el 2018, vam estar a diverses festes del país, vam ser testimonis d’agressions a noies durant les festes, ens van explicar moltes més agressions i violacions en l’espai d’oci. Vam entregar una memòria exhaustiva al govern on alertàvem de tot això i el convidàvem a continuar treballant amb nosaltres. I què va passar? Res. Absolutament res.
A veure si ho puc dir clar, alt i català: La violència sexual i la cultura de la violació és misogínia i la responsabilitat és dels polítics, ja que és un problema de masclisme estructural.
Per cert, per si algú s’ho pregunta, no, no treballo pel govern, i no, no va haver-hi cap concurs públic. Fa molta pena veure l’estampa nacional. Passeu pel nostre Instagram @stopviolencies_ per saber més sobre aquest tema.
