Estem d’enhorabona! Aquest divendres s’ha canviat el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

I qui ha marxat de president? Doncs el Miquel Sala, un polític que era alcalde d’Oliana de Junts x Catalunya (o Convergència o PDECat o la Crida?), que ERC no el volia com alcalde a Oliana, però el veia prou bo com a president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell… Difícil d’entendre aquestes juguesques polítiques…

El nou president va trigar poc a mostrar maneres amb l’oposició i amb la seva portaveu, al més pur estil Don Vito.

Poc temps li va faltar per encastar un ERTO als monitors escolars, sense parlar-ho amb ningú, i just l’endemà de declarar l’Estat d’Alarma.

És trist però, institucionalment parlant  -i perdonin la ironia- que hagi de tirar la tovallola com a president. No cal que ningú es preocupi massa perquè sembla que se’ns queda com a conseller.

I qui és la nova presidenta? Serà la Josefina Lladós, alcaldessa de Ribera d’Urgellet, una persona que sembla que en les seves estones lliures es dedica a insultar per twitter a tort i a dret. Trobem insults a Pablo Echenique, dient-li “subnormal” o “burro”; dient que Gabriel Rufian és una “rata”, qualificant de “puta rata paniquella fastigosa” a Miquel Iceta o insultant a l’Òscar Ordeig dient que és el “tonto del poble”, quan és el candidat que va guanyar les eleccions municipals de maig del 2019.

Quina sort que tenim de tenir-la de presidenta! Reconec que tinc enveja. A mi, encara no m’ha insultat, senyal que “pinto poc” i que encara no arribo a “tonto del poble”.

I tot acaba aquí? Doncs no! Hi ha una dita en castellà que ve a dir que no hi ha dos sense tres. Doncs és veritat, perquè d’aquí a una mica més d’un any, tindrem el tercer president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell! Això sí, aquest serà d’ERC. Si fos per mi, ja el podríem gaudir ara mateix i ens estalviaríem tot aquest “teatret”.

Hem d’agrair profundament a ERC perquè, gràcies a ells i a la seva imprescindible col·laboració i baixada de pantalons constant, serem no només campions en despoblament i pobresa de tota Catalunya, sinó que també serem els campions en nombre de presidents. En comptes d’intentar canviar les coses i que la gent pugui viure millor, l’única cosa que es canvia constantment és de president. Com si fossin cromos!

De veritat gràcies! I, de nou, perdonin la ironia. És l’únic remei que conec contra la impotència.

En fi, demà aniré, com sempre, a mirar de fer la meva feina. No em demanin, però, que accepti de bon grat aquesta mena de “vodevil comarcal”, sobrer sempre, i més ara, tenint en compte la situació que estem vivint … i la que ens espera.