L’Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació de Micropobles de Catalunya (MdC) s’han unit per presentar una proposta de treball conjunta per, de manera consensuada amb el Govern, vetllar perquè es desplegui l’Estatut del Municipi Rural i, de manera més concreta, la trentena de mesures i grups de treball que s’hi preveu per poder garantir l’efectivitat de les mesures aprovades.
Les tres entitats municipalistes n’han parlat en una reunió celebrada aquesta semana amb el conseller de la Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau. En aquesta trobada s’ha plantejat la creació d’un grup de coordinació que treballi “per garantir el seguiment i la implementació de totes aquestes mesures a partir d’un calendari d’execució”, detallen. Aquestes accions tenen com a objectiu “garantir l’equitat territorial, la sostenibilitat i la igualtat d’oportunitats per a la ciutadania dels municipis rurals”.
En l’àmbit d’actuació de l’Estatut del Municipi Rural hi estan englobats la majoria de municipis de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran, que es caracteritzen per tenir un nombre reduït d’habitants i una gran extensió; i per tant, una baixa densitat de població. A Catalunya hi ha 479 micropobles de menys de 1.000 habitants, que representen el 51% de la superficie del territori.
Entre les prioritats d’acció plantejades destaquen la creació d’un Mecanisme Rural de Garantia alineat amb la Unió Europea, la posada en marxa de fons específics i d’inversió, l’impuls de programes d’habitatge assequible i protegit, el finançament de les escoles rurals, la simplificació normativa i administrativa i la participació activa en òrgans de la Generalitat. Les tres entitats han coincidit en la necessitat que el desplegament de l’Estatut es faci “amb consens polític, coordinació interdepartamental i diàleg constant amb el món local, per tal que es tradueixi en resultats tangibles per a la ciutadania”.
El president de l’Associació de Micropobles de Catalunya i alcalde de Riner, Joan Solà, ha destacat que “l’Estatut no es pot quedar en un calaix“ i que “hem de treballar plegats i ser capaços de que s’apliqui de forma immediata i amb els recursos necessaris”, tot parlant “d’equitat territorial, d’igualtat d’oportunitats i de qualitat de vida”, perquè “cada dia que passa és una oportunitat perduda per millorar l’atenció i els serveis als nostres veïns i veïnes”.
L’ACM, l’FMC i l’Associació de Micropobles han expressat la seva voluntat de continuar treballant conjuntament per impulsar un model de governança territorial més just, equilibrat i sostenible, que reconegui la singularitat dels municipis rurals i asseguri l’equitat d’oportunitats per a tota la ciutadania, visqui on visqui.
1 comentari a “Urgeixen la Generalitat perquè desplegui l’Estatut del Municipi Rural, que té un fort impacte en el Pirineu”
Ara resulta que l’ACM, l’FMC i els Micropobles han descobert que el món rural existeix. I, com sempre, el volen “vetllar”. Quina xerrameca més buida.
Parlen d’“equitat territorial” i “mecanismes alineats amb Europa”. Això se’n diu “L’oscurantisme lingüístic (o obscurantisme lingüístic) i és l’ús intencionadament complicat, rebuscat o enrevessat del llenguatge per fer-se passar per savi, per amagar la manca d’idees o simplement per impedir que els altres entenguin el que realment s’està dient. Mentre, signen documents a 200 km del primer camp que han trepitjat mai unos tíos que no han carregat mai un carro de fem.Ells no saben què és esperar tres mesos per un permís d’obres menors, ni haver de tancar una escola perquè no hi ha muestre que hi vulgui anar. Abans als pobles els mestres tenien casa gratuita. Potser que aquets cervells ho recuperin. Segur que dirán que no tenen competències. Però, això sí, saben crear grups de treball per anar a dinar després potser al Ventorro.
La veritat és que els pobles no moren per falta d’estatuts, sinó per excés de signatures, informes , arquitectes municipals ultraexigents i normatives absurdes fetes per urbanites que no diferencien un ruc d’un buròcrata. Tot plegat és un ritual d’ofegament administratiu disfressat de política rural quan no tapen ni els forats de la carretera que porta al poble i si ho fan sembla un pastiche kitsch.
Mentre la gent fuig dels pobles, ells continuen fent reunions per “garantir l’equitat”. Quina equitat? La de tenir exactament res, però amb un segell oficial i un PowerPoint de colors. Un altre obscurantisme.
Els que de debò estimen el món rural ja no van a les reunions: van a veure si encara queda algú al poble.