Les dades demostren que el mercat immobiliari a Aran no ofereix oportunitats per a l’accés a l’habitatge de joves i famílies de renda mitjana baixa, un fenomen al qual contribueix que una gran part d’immobles de lloguer estigui destinat a ús turístic.
A més, els seus preus són dels més cars de tota Catalunya, tant per a l’habitatge de primera ocupació, de segona o en règim d’arrendament.
Segons Paco Boya, candidat d’Unitat d’Aran (UA) a la Sindicatura, les causes són diverses, però “sens dubte la pressió de l’activitat turística és una de les més evidents”.
A Aran només el 39,21% de l’habitatge és de titularitat principal, mentre que el 53,75% és de segona residència i el 31,87% és de lloguer. A tot plegat la falta d’una normativa que reguli els lloguers de pisos turístics ha agreujat encara més aquesta situació. Una vivenda que en la seva gran majoria és propietat de persones que no resideixen a la Vall.
A tall d’exemple, en el municipi de Vielha e Mijaran més del 75% de les llicències municipals per a habitatges d’ús turístic, pertanyen a persones i empreses de fora de la zona. En aquest sentit Boya ha recordat que el seu grup va intentar regular aquest tipus de llicències, sense impedir la seva existència, però Convergència no hi va donar el seu suport.
L’impacte d’aquesta conjuntura fa que l’emancipació dels joves, l’accés dels treballadors o el de les famílies de renda baixa i mitjana a un habitatge sigui extremadament complicat i a vegades, agreugi les seves dificultats per viure en una zona amb costos de vida molt alts i amb una mala distribució de la renda familiar disponible.
Boya també ha criticat que a Aran no existeixi “cap política de mediació per a l’accés a l’habitatge i cap política pública per a la construcció d’habitatge social que pugui pal·liar aquests dèficits”.
Per a UA aquesta situació és una mostra de “la ineficiència de l’Oficina Local d’habitatge que gestiona el Conselh Generau d’Aran, que no ha arbitrat cap actuació per a resoldre un problema tan greu com l’accés a l’habitatge, una qüestió que resulta clau en la vida quotidiana de les persones”.
