Search
Close this search box.

Una sentència contra Endesa avala el rescat dels embassaments del Pirineu

El segle XX ha estat una tragèdia pel Pirineu. La construcció  d’embassaments per la producció d’energia elèctrica a les valls i congostos de la serralada va provocar la destrucció dels camps de conreu, l’obstrucció de les vies de comunicació naturals i, en conseqüència, una migració massiva de la població pirinenca cap a les grans ciutats.

La davallada demogràfica ha provocat, en les últimes dècades, una crònica decadència econòmica de la zona pirinenca que ni el fenomen del turisme ni els esports de muntanya no han aconseguit capgirar. La producció d’energia elèctrica dels embassaments s’ha destinat a fer funcionar les indústries i a il·luminar les ciutats, a molts quilòmetres de distància. Catalunya ha prosperat gràcies a les centrals hidroelèctriques de muntanya, però això ha estat, objectivament, una ruïna i una desgràcia pel Pirineu.

LA POTÈNCIA D’UN REACTOR NUCLEAR

Però, com diu el refrany, no hi ha que mal que 100 anys duri. En el cas de les contrades pirinenques, 75 anys, concretament. Aquest és el termini màxim, fixat per la Llei d’Aigües (article 59.4), de vigència de les concessions relacionades amb el domini públic hidràulic. Això vol dir que totes les centrals hidroelèctriques que van ser construïdes abans de l’any 1945 ja han exhaurit el seu període concessional i han de passar a mans de l’Estat.

Segons les dades consultades per LA VALIRA, hi ha deu centrals hidroelèctriques a Catalunya, la majoria al Pirineu, que ja tenen vençuda la concessió. Són les de Cabdella (en funcionament des del 1914), Serós (1914), Sossís (1914), Talarn (1916), Camarasa (1920), Pobla (1920), Molinos (1921), Sant Llorenç de Montgai (1930), Gavet (1931) i Terradets (1935). Aquestes deu centrals tenen una potència conjunta d’uns 900 Mw, l’equivalent a un reactor nuclear.

DUES CENTRALS RESCATADES

La progressiva nacionalització de les centrals de producció d’energia del Pirineu és una gran oportunitat per a aquestes comarques deprimides, tant econòmicament com demogràficament. Es calcula que el kilowatt d’origen hidroelèctric té un cost d’un cèntim, mentre que el procedent d’altres fonts energètiques costa entre 6 i 17 cèntims. Aquesta enorme diferència dona un gran marge per poder desplegar polítiques d’incentivació de l’activitat empresarial en les zones on hi ha els embassaments.

Malgrat que la Llei d’Aigües especifica la caducitat dels 75 anys de les concessions hidràuliques, les companyies elèctriques –en especial, Endesa- s’han fet el ronso a l’hora d’acatar la legislació i retornar els actius a l’Estat i han encetat un munt de plets i recursos per mirar de guanyar el màxim de temps i continuar munyint aquest profitós negoci. També és cert que l’administració competent per fer complir la llei, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), amb seu a Saragossa, ha estat poc activa per endegar el rescat dels embassaments i no s’ha posat les piles fins fa poc. De moment, ja ha aconseguit recuperar les centrals de Pueyo de Jaca i Auxiliar de Campos, a Osca.

… I MULTA DE 20 MILIONS D’EUROS

 En aquest context, la sala del contenciós-administratiu de l’Audiència Nacional acaba de dictar una sentència, a la qual ha tingut accés LA VALIRA, de gran importància jurídica. Es tracta de la desestimació del recurs presentat per Endesa contra la decisió de la CHE de rescatar la central hidroelèctrica de Lafortunada-Cinqueta, al Pirineu d’Osca i, per tant, la seva plena validació . A més, l’Audiència Nacional ha condemnat Endesa a pagar una indemnització de 20 milions d’euros per haver continuat explotant aquesta central fora del termini concessional.

Aquesta sentència també és important perquè recull explícitament, en els seus arguments jurídics, el límit improrrogable de 75 anys en l’explotació privada de les centrals hidroelèctriques. Això reforça la jurisprudència parcial existent fins ara del Tribunal Suprem i un dictamen puntual del Consell d’Estat.

LES DENÚNCIES DE LA CUP

La victòria judicial de la CHE sobre Endesa és un precedent que pot accelerar el procés de rescat i nacionalització de totes les centrals hidroelèctriques del Pirineu a mesura que vagin caducant les concessions de 75 anys. Si les institucions i les forces polítiques, empresarials i socials del territori actuen amb determinació i coordinació per reclamar la reversió dels beneficis que generen aquestes instal·lacions, s’obre una gran finestra d’oportunitat pel redreçament i desenvolupament d’aquesta zona, injustament massacrada i empobrida per la construcció dels embassaments.

En aquest sentit, cal assenyalar la valenta actuació de la CUP de la Vall Fosca (Pallars Jussà), que ha denunciat la companyia Endesa davant la Fiscalia Anticorrupció, l’Oficina Antifrau de Catalunya i la CHE per la presumpta usurpació de quatre centrals hidroelèctriques que ja tenen vençuda la seva concessió des de fa anys. Com a conseqüència, la Fiscalia de Lleida manté oberta una investigació sobre aquests fets.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies