L’empresa Odebrecht, dedicada al sector de la construcció, és en l’epicentre de l’enorme cas de corrupció Lava Jato, destapat l’any 2014 al Brasil. En síntesi, aquesta companyia es dedicava a pagar suborns a funcionaris i polítics per aconseguir grans contractes d’obres públiques.
Segons la declaració judicial que va fer Hilberto Silva (foto), responsable del departament d’Operacions Estructurades –que és el nom que tenia el “gabinet secret” d’Odebrecht dedicat a canalitzar els suborns- entre els anys 2006 i 2014 va pagar 3.370 milions de dòlars a un miler de funcionaris i polítics corruptes de 12 països de l’Amèrica Llatina. Per fer aquesta operativa, Odebrecht va comprar un banc a les illes Antigua i Barbuda, el Meinl Bank, a través del qual es van pagar la majoria dels suborns.
EL REFUGI SUÍS
Els receptors d’aquestes “propines”, al seu torn, acostumaven a crear societats en paradisos fiscals, en especial al Panamà, per amagar la seva identitat i obrien comptes en bancs de jurisdiccions opaques, on amagaven el seu “tresor”. D’una anàlisi del sumari Lava Jato i dels procediments judicials que s’han obert en països d’arreu del món sobre la corrupció d’Odebrecht, es comptabilitzen una seixantena de bancs que van participar, per activa o per passiva, en aquesta operativa.
Només a Suïssa, el Ministeri Públic de la Confederació (MPC) ha detectat 42 establiments bancaris que van canalitzar els suborns d’Odebrecht. Segons la investigació feta per les autoritats suïsses, entitats com Crédit Suisse, UBS, Banque Lombard Odier, Banque Pictet, Banque Crams & Cie, Banque Jacob Safra, PKB Private Bank i Bank Julius Baer, a més de les sucursals a Suïssa de bancs internacionals com HSBC, Crédit Agricole, Royal Bank of Canada… tenien comptes d’implicats en aquesta enorme trama de corrupció.
BANCS D’ARREU DEL MÓN
Les autoritats suïsses van bloquejar més de 800 milions de dòlars procedents dels suborns d’Odebrecht i estan procedint el seu reintegrament al Brasil. Per descomptat, cap dels bancs investigats a Suïssa ha estat intervingut ni nacionalitzat, com va fer Andorra amb la BPA.
A més dels 42 bancs suïssos que van encobrir els suborns d’Odebrecht n’hi ha una vintena més d’altres jurisdiccions: Multibank Inc., Credicorp Bank (Panamà), Banco Paulista, TrendBank, Bradesco (Brasil), Citibank, JP Morgan (Estats Units), BNP Paribas (França), Julius Baer (Mònaco), Banif (Portugal), Meinl Bank, Bank Winter (Àustria), Fim Bank (Malta), Banco Popular Dominicano (República Dominicana), els andorrans Crèdit Andorrà i BPA… De tots ells, només els directius i empleats de BPA han estat objecte d’un procediment judicial criminal.
EL TESTIMONI DE CÀRREC MENTEIX
A la llum d’aquesta exhaustiva investigació realitzada per LA VALIRA sobre el cas Odebrecht, és evident que l’advocat hispano-brasiler Rodrigo Tacla Durán, principal testimoni de càrrec del fiscal general Alfons Alberca en la seva acusació contra la BPA, menteix descaradament. En una entrevista que li van fer els periodistes Joaquín Gil i José María Irujo a El País, el 28 de juliol de l’any 2017, aquest advocat va assegurar: “La BPA era el banc encarregat dels pagaments finals (dels suborns). Odebrecht obria comptes en aquesta entitat a nom de Persones Políticament Exposades (PEPs), càrrecs públics susceptibles de rentar diners. La constructora ordenava transferències a BPA des del seu banc a Antigua i Barbuda. Després, els diners a la BPA es traspassaven, a través de moviments interns –aliens als registres- fins als comptes dels beneficiaris”.
La BPA no era l’únic banc que col·laborava amb Odebrecht, com afirma Rodrigo Tacla Durán: era un banc més, de la seixantena d’arreu del món que van participar en la canalització dels suborns de l’empresa constructora brasilera. Alguns d’ells, en la cúpula del sistema financer mundial (HSBC, Citibank, JP Morgan, BNP Paribas…). En total, dels 3.370 milions de dòlars que va pagar el departament d’Operacions Estructurades d’Odebrecht, es calcula que uns 150 milions (menys del 5%) van passar a través de BPA.
LA FISCALIA LI DEMANA 6 ANYS DE PRESÓ
L’advocat Rodrigo Tacla Durán té una tírria especial contra la BPA, i és que aquest banc li va prohibir l’operativa, perquè no veia clar l’origen dels diners que remenava. Ara, la Fiscalia Anticorrupció espanyola, li demana 6 anys de presó i una multa de 200 milions d’euros per la seva participació en operacions de blanqueig de capitals. El jutge de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno, davant les evidències delictives, amb un ampli suport documental, denunciades per la Fiscalia Anticorrupció, ha decidit obrir judici contra aquest tèrbol advocat.
Segons Hilberto Silva, el responsable d’Operacions Estructurades d’Odebrecht, Rodrigo Tacla Durán era un “doleiro” (canvista) que va col·laborar amb aquesta trama de corrupció, però no formava part del nucli de direcció, com assegura erròniament. “Ell feia entrega de diners en espècie al Brasil. Els seus comptes a l’exterior es nodrien amb recursos de la caixa 2 d’Odebrecht i feia les entregues al Brasil. També tenia estructures a l’exterior per rebre els pagaments de persones políticament exposades (PEPs)”, va afirmar en la seva declaració judicial.
ELS CLIENTS DE CRÈDIT ANDORRÀ
En tot cas, la BPA no va ser l’únic banc andorrà que va obrir comptes a polítics i a alts funcionaris llatinoamericans que van rebre suborns d’Odebrecht. En les investigacions fetes al Brasil en el marc de l’operació Lava Jato, i també en el mateix macrosumari de BPA, hi ha constància documental de diversos PEPs que tenien comptes a Crèdit Andorrà: els pares de l’exministre de Presidència del Panamà, Demetrio Papadimitriu (amb 40 comptes oberts!); l’exministre d’Afers Estratègics de la Presidència del Brasil, Wellington Moreira Franco; el testaferro del governador de Cuzco (Perú), Jorge Isaacs Acurio Tito; Jorge Luis Cuba Hidalgo, viceministre de Comunicacions del Perú; Edwin Martín Luyo Barrientos, gerent de Planificació del Transport del ministeri Transports i Comunicacions del Perú; i Glauco Colepicolo Legatti, gerent d’una filial de l’empresa pública Petrobras (Brasil).
En aquest sentit, el nostre col·lega Poble Andorrà informa que “el fiscal peruà Domingo Pérez Gómez ha sol·licitat 35 anys de presó per a l’exviceministre de transport Jorge Cuba, a més dels exfuncionaris Mariella Huerta, Edwin Luyo i Miguel Navarro, en acusar-los pels presumptes delictes contra l’administració pública i blanqueig de diners amb greuge per l’Estat. Cuba i la resta de funcionaris formaven part de l’equip que va ser subornat per la constructora brasilera Odebrecht per a obtenir la construcció de la línia 1 del Metro de Lima”.
EL VISTIPLAU DE “COMPLIANCE”
Precisament, Jorge Luis Cuba i Edwin Martín Luyo tenien comptes oberts a Crèdit Andorrà. Jorge Luis Cuba Hidalgo, que va ser viceministre de Comunicacions del Perú durant el segon mandat presidencial d’Alan García (2006-11). Aquest alt funcionari va ser detingut l’any 2017 i, actualment, està en llibertat provisional, després d’haver passat 33 mesos en presó preventiva.
Jorge Luis Cuba va obrir el seu compte a Crèdit Andorrà l’any 2013, després de rebre l’autorització del comitè d’acceptació de clients, el 23 d’agost d’aquell any. Ho va fer a través de la seva societat panamenya Notrex Holdings Inc.. Aquesta operació va comptar amb el vistiplau i la signatura de David Betbesé, que era director del departament de banca privada internacional de l’entitat que dirigeix Xavier Cornella.
SOCIETATS PANAMENYES
En la seva declaració per obtenir la compliance de Crèdit Andorrà, Jorge Luis Cuba (Notrex Holdings Inc.) va afirmar que tenia un patrimoni de 7,6 milions de dòlars i que tenia previst dipositar en aquest banc del Principat un milió de dòlars. Segons la documentació presentada, aquests diners procedien “dels estalvis acumulats producte de la seva activitat professional”. En el seu compte a Crèdit Andorrà, Jorge Luis Cuba hi va rebre, a partir del 2013, diverses transferències, que sumaven 889.673 dòlars.
Per la seva banda, un altre responsable de l’adjudicació de les obres del metro de Lima, l’enginyer Edwin Luyo Barrientos, també va escollir Crèdit Andorrà per amagar els suborns cobrats d’Odebrecht. En el seu cas, ho va fer a través d’una altra societat panamenya, Oblong International Inc., on hi va rebre transferències per 1,2 milions de dòlars.
FIÑANA I ALBERCA SON GUENYOS
Tant Jorge Luis Cuba com Edwin Luyo Barrientos eren “persones políticament exposades” (PEPs), per la seva vinculació amb l’administració pública peruana. Però, tot i això, van passar sense problemes els controls interns de Crèdit Andorrà per la prevenció de la corrupció i el blanqueig de diners.
De manera sorprenent, en el macrosumari del cas BPA hi ha una peça separada sobre la trama de corrupció d’Odebrecht. En canvi, a la Batllia no hi ha cap sumari en marxa sobre les implicacions de Crèdit Andorrà en aquest mateix cas. El director de la UIFAnd, Carles Fiñana, i el fiscal general, Alfons Alberca, són guenyos.
