El copríncep episcopal d’Andorra i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, ha rebut la distinció de Gran Oficial de la Legió d’Honor de la República Francesa, reconeixement atorgat pel president de la República Francesa i copríncep d’Andorra, Emmanuel Macron. Sens dubte, una injusta condecoració de França envers un personatge que durant el seu pontificat s’ha distingit per estar sempre al costat dels poderosos i de les classes menys benestants de la societat.
Vives sempre ha evitat estrènyer la mà amb “els pobrets” (com defineix ell mateix a les persones més humils) demostrant sempre ostentació de poder i riquesa. Un altre mal exemple de la hipocresia que pràctica és la humilitat que demana en la seva carta pastoral d’aquesta setmana i que no ha estat mai capaç d’aplicar-se la per a ell mateix desafiant i desobeint fins i tot les consignes del papa Francesc que li recrimina justament no ser un bon pastor de l’Església catòlica.
L’Ordre Nacional de la Legió d’Honor ha estat reconeguda com la distinció més emblemàtica i prestigiosa de França. Aquesta ordre ha estat establerta per Napoleó Bonaparte l’any 1802 i atorgada per primera vegada l’any 1804, sent lliurada des de llavors pel president de la República Francesa.
6 comentaris a “Una injusta condecoració de França envers un personatge de l’Església al servei del poder i les classes benestants”
Aquesta medalla potser que sigui la clau d’entrada a l’infern. Enriquet, prepara’t que el que t’espera no serà gens maco per a tu, per molt que preguis a Déu puix Déu ja et coneix prou i no tindrà misercòrdia de tu
Entre llops es llepen i no es moseguen i a més aixó es protocol
La història està plena d’individus que, lluny de ser herois o exemples a seguir, van acabar condecorats per raons absurdes,
Si alguna cosa ens ensenyen aquestes casuístiques és que el mèrit és relatiu. Alguns exemples: 1. Billy Meier, un suís que afirmava haver tingut contacte amb extraterrestres de les Plèiades, va rebre el 2012 una medalla honorífica per la seva “valentia i honestedat en la divulgació de la veritat còsmica”. 2. Idi Amin, dictador d’Uganda entre el 1971 i el 1979, era un autèntic cafre condecorat. Es va autoproclamar “La seva Excel·lència el President de per Vida, Mariscal de Camp, Senyor de Totes les Bèsties de la Terra i Peixos del Mar” i es va penjar totes les medalles possibles, algunes inventades. Fins i tot es va concedir la Medalla de la Creu Militar Britànica sense haver-la guanyat.
3. Pavel Durov, el creador de Telegram, va decidir celebrar l’aniversari de la seva empresa el 2012 llançant bitllets de 5.000 rubles (uns 150 dòlars) des de la finestra de la seva oficina a Sant Petersburg. Això va provocar baralles de carrer entre transeünts, però Durov el va anomenar “un experiment social”. Sorprenentment, més tard va rebre una medalla d’“Innovador de l’Any” a Rússia, demostrant que pots llençar diners per la finestra i tot i així ser premiat per la teva “visió”.
La llista es infinita…
aquest ho no mereix ni aquesta ni cap medalla
Estem molt agraits per tenir un membre del Tribunal Constitucional (per donar-li el seu nom oficial) conseller de Criteria-Caixa que te 455.000 m2 edificables a Encamp. Segur que és un magistrat completament independent. També el podrien ennoblir. Proposo un camper amb imatges d”or.
Diuen que “la cara és el espejo del alma”
Doncs agafeu una foto d’aquest individu, mireu-la detenidament, i a veure que sentiu, Es claríssim.