Les autoritats polítiques i judicials espanyoles i andorranes van actuar de manera estretament coordinada en la preparació i execució del “cop de martell” contra la Banca Privada d’Andorra (BPA), concretat amb la nota del FinCEN nord-americà del 10 de març de l’any 2015. Avui, ni Mariano Rajoy ni Toni Martí, els principals organitzadors d’aquesta operació de liquidació de l’entitat financera andorrana –i de la seva filial espanyola, Banco de Madrid-, ocupen càrrecs de responsabilitat política i aquesta “unitat d’acció” entre ambdós països s’ha acabat esquerdant i confrontant.
En la perspectiva del temps, queda molt clar que el cas Pujol –i, en el seu substrat, la “guerra” endegada per les clavegueres de l’Estat espanyol contra el procés independentista de Catalunya- era l’objectiu últim que va motivar la decisió de “dinamitar” la BPA. Els fiscals espanyols José Grinda –home de la màxima confiança de la CIA, la DEA i l’FBI a Espanya- i Fernando Bermejo tenien la convicció que aquest banc guardava el “tresor amagat” dels Pujol i, en perfecta sincronització amb el fiscal general d’Andorra, Alfons Alberca (foto), van forçar el “pressing” per aconseguir les proves que necessitaven per sustentar la seva acusació contra l’expresident de la Generalitat i la seva família, considerats els inductors i màxims responsables, en última instància, del procés independentista català.
CRITS I PRESSIONS
En aquest context s’inscriu la reunió urgent que els fiscals van mantenir, el dijous 12 de març del 2015 –hores després de la confiscació de la BPA pel govern andorrà-, amb l’empresari valencià Rafael Pallardó en un despatx de l’Audiència de Barcelona. Aquest empresari havia estat client de la BPA i era un dels imputats en el sumari de l’Operació Emperador, sobre la trama d’evasió fiscal muntada pel xinès Gao Ping, desmantellada policialment l’any 2012.
En aquesta reunió, els fiscals José Grinda i Rafael Bermejo van collar, amb crits i pressions, Rafael Pallardó perquè confirmés que els acrònims JP, JPM i JPMarta –que figuraven en uns mails que li havia adreçat el banc- corresponien a la identitat de Jordi Pujol i Marta Ferrusola. També li van exigir que els lliurés la còpia d’aquests sis mails creuats amb la BPA, que feien referència a operacions de compensació. Si no s’avenia a fer cas dels requeriments dels fiscals, aquests el van amenaçar que enduririen la seva situació jurídica processal. Rafael Pallardó va negar, de manera reiterada, que les inicials JP, JPM i JPMarta dels mails corresponien a l’expresident de la Generalitat i a la seva dona.
DENÚNCIA A LA FISCALIA ANTICORRUPCIÓ
Dos anys després, el 28 de març del 2017, Rafael Pallardó va presentar una denúncia a la Fiscalia Anticorrupció –fins ara inèdita i a la qual ha tingut accés LA VALIRA– en la qual detallava aquests fets: “Me sentí francamente coaccionado por cuanto que tenía miedo de perder las promesas de favores procesales que me habían hecho. Obviamente me negué rotundamente a mentir sobre la identidad del señor JP. Por su parte, el señor Bermejo, se encontraba en un estado de excitación, fuera de todo lo que puede considerarse normal, gesticulaba, dirigiéndose a mí, de forma muy agresiva, sintiéndome francamente angustiado por Ia actitud de dicho señor, y por las evidentes consecuencias negativas que podían sucederme, que el señor Grinda dejó claro que consistirían en el cese de concesión de ventajas procesales”.
En aquesta denúncia presentada a la Fiscalia Anticorrupció -que va ratificar personalment davant el cap d’aquesta fiscalia especial, Manuel Moix-, Rafael Pallardó també relata la reunió que va mantenir l’endemà, el 13 de març del 2015, a les dependències de la policia d’Andorra, amb el cap de la Unitat d’Investigació Especialitzada n. 2, Jaume Antich. Aquesta reunió va ser autoritzada explícitament pel fiscal José Grinda, ja que Rafael Pallardó, imputat per l’Audiència Nacional en el sumari de l’Operació Emperador, tenia prohibida la sortida del territori espanyol.
VUIT DIES ABANS
Curiosament, l’empresari valencià, segons detalla en la seva denúncia, havia estat convocat per la policia andorrana “vuit dies abans”. És a dir, molt abans que el FinCEN fes pública, el 10 de març del 2015, la “notice” sobre la BPA, que va ser, oficialment, el desencadenant de la intervenció del banc. Aquest detall revela que algunes persones –entre les quals també hi havia la cúpula de la policia d’Andorra- estaven al corrent de l’operació política i judicial que s’estava “cuinant” des de feia temps contra aquesta entitat bancària.
Rafael Pallardó, segons assegura, va pujar a Andorra sota l’amenaça del fiscal José Grinda: “Quiero hacer constar que la Fiscalía, en concreto el señor Grinda, me hizo las siguientes promesas: a) que no volvería a ingresar en prisión, puesto que como colaborador de la justicia me correspondería una sustancial rebaja en la petición de pena, b) sacarían de la causa de forma inmediata a mi secretaria señora Albero y a María José Jordá, c) me devolverían todo mi patrimonio embargado, que realmente es en su mayor parte de mis padres, d) que me devolverían los relojes incautados, joyas familiares, y el resto del efectivo incautado. En resumen, que por haber colaborado quedaría limpio. En cuanto a las coacciones, decir que en primer lugar perdería todo mi patrimonio español, que si no subía voluntariamente a declarar a Andorra sería detenido, que en Andorra de no colaborar sería tratado como imputado y no como testigo, y que a mi padre le podrían imputar en Andorra. Al parecer la coordinación entre fiscalías funcionaba totalmente, y así me lo hicieron saber”.
DECLARACIÓ DIRIGIDA
Rafael Pallardó explica aquesta reunió amb l’oficial del cos de policia Jaume Antich en la denúncia presentada a la Fiscalia Anticorrupció: “Tras hora y media de conversación, y cuando ya creía que había finalizado la entrevista, para mi sorpresa, me dijo que pasaba a tomarme declaración formal y escrita. Ante mi negativa y sorpresa, dado que había acudido a lo que aparentemente era una reunión informal, tuve el fundadísimo temor a ser detenido allí mismo, y el señor Antich llamó al Fiscal General Andorrano Sr. Alfons Alberca y me lo puso al teléfono. Dicho señor tras identificarse me manifestó el mensaje que a su través me transmitía el señor Grinda, que estuviera tranquilo que él cumpliría lo que me había prometido, si declaraba en el sentido que le interesaba a la Policía y al Fiscal Andorranos, o sea una declaración dirigida”.
Les conseqüències d’aquesta “declaració dirigida” de Rafael Pallardó van ser contundents. A les 19 hores d’aquell mateix dia 13, la policia va procedir a la detenció de Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la BPA. La batlle instructora del cas, Canòlic Mingorance, a instàncies del fiscal general, Alfons Alberca, va enviar Joan Pau Miquel a la presó de la Comella, on hi va restar tancat durant més de 27 mesos.
L’ANDBANK I MORABANC, TAMBÉ
Com ja ha explicat LA VALIRA en articles anteriors, Rafael Pallardó i el seu pare no només havien estat clients de la BPA. El gruix de les seves transferències a la Xina, moltes d’elles per compte de Gao Ping, les va fer a través de l’Andbank. I en l’agenda que li va ser confiscada per la policia espanyola hi havia anotat el contacte amb un gestor de MoraBanc, entitat amb la qual treballava des de feia molts anys.
En la seva denúncia presentada a la Fiscalia Anticorrupció, Rafael Pallardó afirma: “Que en las ocasiones en las que declaró en la Fiscalía ante los Sres. Grinda y Rosa, éstos únicamente le decían que declarase sobre BPA y Banco Madrid y no sobre otros hechos de los que tenía conocimiento el declarante, pues le manifestaban que con haberse cargado dos bancos ya tenían suficiente”. José Grinda i Fernando Bermejo tenien clar, des del primer moment, que calia “rebentar” la BPA per trobar el “tresor” dels Pujol i van instrumentalitzar i manipular el testimoni Rafael Pallardó per fer-ho, comptant amb la plena col·laboració i complicitat del fiscal general andorrà, Alfons Alberca, que va actuar en tot moment a les ordres dels fiscals espanyols.
LA BATLLIA ARXIVA LA DENÚNCIA
Aquesta denúncia de l’empresari valencià a la Fiscalia Anticorrupció, ratificada davant el fiscal en cap d’aquesta unitat, detallant les coaccions de les quals va ser objecte, no ha estat arxivada i, sobre el paper, continua “viva” a Espanya. Contrasta aquesta situació, que algun dia es pot reactivar judicialment, amb l’actitud de la Batllia i de la Fiscalia d’Andorra, que ha optat per ignorar el testimoni de Rafael Pallardó i mantenir-lo amb la boca tancada.
Dies abans de formalitzar aquesta denúncia, Rafael Pallardó en va presentar, el 23 de març del 2017, una de molt semblant davant la Batllia, on també relatava les coaccions i pressions que havia patit per part dels fiscals espanyols. Però si el fiscal en cap d’Anticorrupció, Manuel Moix, es va interessar pel seu testimoni i li va prendre declaració, el batlle Josep Maria Pijuan –actual president del Tribunal de Corts- la va arxivar al cap de sis dies, sense ni tan sols escoltar-lo.
UN TESTIMONI QUE FA NOSA
Les denúncies de Rafael Pallardó a la Fiscalia Anticorrupció espanyola i a la Batllia d’Andorra van servir de base per la presentació davant el Tribunal de Corts, el mes de gener passat, d’una querella criminal contra “autoritat judicial no determinada” per part de l’advocadessa Anna Solé, en representació de Sergi Fernández, un exgestor de la BPA imputat en la peça principal del sumari referida al cas Gao Ping. En aquesta querella, s’argumentava que l’empresari valencià havia estat víctima de “coaccions”, “amenaces” i “tortures” (psicològiques) –en les quals també va ser partícep el fiscal general, Alfons Alberca- i que les autoritats judicials andorranes n’eren coneixedores i no en van fer cas.
Però la querella criminal de Sergi Fernández ha tingut una curta volada. La magistrada del Tribunal de Corts Canòlic Mingorance –primera instructora del sumari de la BPA- va procedir al seu arxivament i la setmana passada el Tribunal Superior ha desestimat el recurs contra aquesta decisió presentat per l’advocadessa Anna Solé. És evident que el testimoni de Rafael Pallardó fa nosa i provoca molts nervis en les altes instàncies del poder polític i judicial d’Andorra, ja que aporta molta llum sobre l’operació ardida pels fiscals José Grinda i Fernando Bermejo i deixa les institucions del Principat com unes minyones servils als interessos estrangers i als “grans senyors” de la banca andorrana.
