Estaria bé que aprenguéssim alguna cosa del que està passant. De moment, no sembla que així sigui. La segona meitat del 2020 comença a semblar-se massa als anys anteriors.
Encara és el moment d’entonar “res tornarà a ser igual”. Ara que tot s’havia aturat de cop, no costava res aprofitar aquesta empenta per fer un canvi, per entrar de cop en una nova economia, per fer foc nou de la vella manera de fer les coses. El virus i el canvi climàtic són dos variables del mateix problema; el model de país, també: són fenòmens que avancen poc a poc, però de forma imparable.
El tipus de problemes que no sabem veure venir perquè creixen poquet a poquet, però que quan te n’adones són devastadors i ja vas tard. El primer ha estat fortuït, el segon ja fa 100 anys que s’està coent i el tercer, més de 20. Crec que la major part de la població entén que si s’ha de canviar, quan abans es faci, menor serà l’impacte i abans sortirem de l’atzucac. En aquests temps d’incerteses, com sempre, el que sobreviurà serà el que més ràpidament s’adapti. I no ho oblidin, la tardor no serà dura com estic sentint amb insistència últimament: serà molt dur el 2021, i aprofitar o no aquests mesos, cabdal.
Però, en aquest sentit, sembla que la dissort d’Andorra no s’ha acabat. Encara podrem viure un temps més de “Govern dels millors” i així podrem fer la cloenda d’aquest capítol ple de despropòsits i mediocritat, com cal, amb una bona traca final! La pressa per entrar al FMI -segons alguns, quasi més barat que anant a un mal creuer aquestes estranyes vacances de 2020-, em fa mal pensar. Potser es prepara una tercera intervenció d’alguna empresa sistèmica? Banca, assegurances.., a qui tocarà ara?
Per si no hi hagués prou acumulació de porqueria sota la estora, ara el súper-ministre Jover, el que pilota l’economia, ha estat condemnat per el TSJ per excedir-se en una piulada a twitter, per titllar de “bandolers” uns dels seus administrats i també el Sr. Andreu per titllar-los de “xusma”. Aquests dos senyors són i han estat algunes de les baules que uneixen els principals vagons del trenet de DA, el mateix que va dirigint amb pas segur Andorra a la via morta.
Com a bons mortals, ens mouen els vuit pecats capitals, inclòs el que va caure de la llista, la vanaglòria. O potser no. Ara que del “covid free” i de la bona gestió de la pandèmia ja no se’n parla ni als anuncis, acaba fent-se bona aquella frase popular dels vells passadors del Pirineu: “Si has de passar un barranc, l’andorrà sempre al davant”. Els veïns fa anys que ho saben, no semblem de fiar. Per aquesta raó, últimament quan demanem ajuda exterior, la resposta sempre és la mateixa: no. Però seguirem el llegat i amb la venda d’alguna ambaixada tot tornarà a ser com abans i podrem seguir tirant de beta. No patiu! Tot controlat!
Estarem d’acord que el futur que ens espera serà d’una manera o una altra segons es facin bé o malament les coses ara, en aquests mesos d’impàs, on adaptar-se ràpid a la realitat serà la clau de volta. Si no fem res, aquest serà el futur que ens espera: el d’avui. Com algú va dir: “El difícil no és tenir noves idees, el difícil és deixar de tenir sempre les mateixes”. Us recomano una lectura per l’estiu: “Perquè fracassen els països”. Però no patiu, que tot tornarà a ser com abans. En breu tornarem a lligar els gossos amb llonganisses i al 2021 tindrem una altra vegada el Cirque du Soleil! Quins cracs!
