On estan les lliçons a aprendre del “Glòria”, les lliçons del “Filomena”, del “Daniel”, del “Denise”, “Gerard” i així podríem seguir indefinidament amb noms que ara ja no recordarem, però que han fet o van fer no pocs estralls, destrucció, morts i grans pèrdues a la riba mediterrània, a Espanya, Catalunya, Balears, País Valencià, sud de França, nord d’Àfrica, Sardenya, Sicília, etc.? Més enllà de les polítiques de mitigació i la transició energètica, on ja anem tard, com estan les polítiques d’adaptació i prevenció de riscos?
Cada vegada que es produeixen aquests fenòmens, sobretot si hi ha danys quantiosos i víctimes, semblaria que es vulguin treure lliçons, es replantegen actuacions fetes o febles per a que en un futur no tornin a passar, però passats els mesos, poc a poc es va oblidant el que va succeir i tornem a la (falsa) normalitat en la qual estem. I anem tirant amb declaracions de zona catastròfica, que de fet són pal·liatius més costosos, com fa temps s’està advertint, que si féssim prevenció.
No es reconeix la tropicalització de la Mediterrània i tot el que significa. Com si no estiguessin escrits, publicats i documentats, de fa molts anys, els efectes i impactes del canvi climàtic a la Mediterrània occidental (si em permeteu, jo mateix amb un informe a la responsable per Europa de l’IPCC, el 1999)! Que no s’ha repetit i advertit darrerament de l’escalfament per damunt de la mitja del mar balear, ben a tocar dels llocs afectats, en una Mediterrània que s’escalfa més ràpid que altres mars i oceans i en un marc de nous fenòmens extrems, que ja hem batejat “temps violent”, amb DANAs, tornados, calamarsades,…? (Ja hem oblidat La Bisbal d’Empordà i Sant Pere de Torelló?)
Resulta sorprenent que una vegada més es torni a la narrativa de l’orografia (del País València, en aquest cas, ja ho sabem), de l’urbanisme i creixent asfaltat per tot arreu que impedeix absorbir l’aigua (ja ho sabem), de la construcció encara i edificació en zones inundables, que ve de fa anys (ho sabem i no fem res). Tot això no és nou, ni al País Valencià, ni a la Costa Brava, ni a la badia de Roses, ni altres indrets de la nostra geografia.
Fa poc es tornava a recordar per diferents mitjans la quantitat d’ajuntaments catalans que hores d’ara encara no tenen el pla d’emergència o el tenen caducat. Quantes vegades al llarg dels anys que fa col·laboro en aquest setmanari hauré insistit amb aquesta anomalia o irregularitat, que recorda l’eliminació per part de l’actual govern valencià, de la Unitat Valenciana d’Emergències? O que els dispositius d’alerta anticipada no van funcionar?
El setembre del 2023 escrivia al Diari de Girona “De Líbia a Catalunya: lliçons”, doncs bé, el cas de la tempesta “Daniel”, que va provocar milers de morts, és similar al que ha succeït ara. Allà també es va focalitzar la crítica en dos embassaments que van col·lapsar. Si haguessin estat en bon estat no hagués hagut tanta mortalitat. Molt bé, correcte. Però ni allà amb 800 litres per metre quadrat, ni aquí amb 500 (630, a la localitat de Toris -Terra Alta-), poc s’hagués pogut fer, per evitar el gruix de danys, pèrdues i destrucció. Llevat que una bona alerta anticipada, amb caràcter vinculant i normatiu, com l’alerta d’evacuació a Florida que fa poc van ordenar les autoritats dels EUA, amb Biden al front, davant l’huracà Milton, haguessin permès la sortida de la població de la ratera en que es van convertir aquestes comarques valencianes.
Pregunta: si a Catalunya no tenim encara, per més inri, ni plans d’emergència a un 50% dels ajuntaments de la costa, algú creu que les autoritats, sigui a nivell d’estat, de Catalunya o locals, aprovarien un avís al mòbil, d’alerta màxima i ordre d’evacuació de, per exemple, les localitats de la badia de Roses? I dic badia de Roses, perquè després de l’orografia de València, una de les més susceptibles de facilitar amb una llevantada huracanada o una DANA, estralls com el que hem vist a València es l’Alt Empordà, per més fama que tingui el Maresme.
Retinguem una última dada, a Catalunya, els temporals de més de 200 litres en 24 hores, en un marc de sequera, guanyen freqüència cada any. Per quan plans d’emergència i actuacions amb més rigor amb la declaració d’emergència climàtica de la Generalitat?
