La delegació de la Generalitat a Andorra representa un altíssim cost econòmic pel Govern català i comparativament amb altres ‘ambaixades’ a l’estranger és tot un luxe. A la nòmina que supera anualment els 90.000 euros que s’emporta l’actual delegada, Anna Vives, cal sumar els salaris que reben la resta de persones que hi treballen.
Segons les dades facilitades a LA VALIRA pel mateix departament d’Unió Europea i Acció Exterior, el tècnic de comunicació cobra gairebé 41.000 euros anuals mentre que el responsable administratiu rep quasi 29.500 euros.
A banda, altres despeses inclouen un lloguer anual, des de l’octubre de 2023, d’uns 20.000 euros pel despatx que ocupen en un coworking a l’avinguda de Fiter i Rossell d’Andorra, al costat de la rotonda de l’avinguda Meritxell (vegeu foto adjunta).
També s’inclouen partides pressupostàries destinades a publicitat institucional, uns 15.000 euros, entre altres, que la delegada atorga de manera totalitària ‘a dit’ als mitjans que considera afins políticament i als que no els veta, fins i tot, el dret constitucional a rebre les comunicacions institucionals que genera aquesta entitat pública.
Paradoxalment, es dona la circumstància que el coworking on Vives treballa està vinculat a l’exdiputat i exalcalde de la Seu per Junts, Albert Batalla.
Vives va ser durant molts anys tinent d’alcalde amb Batalla i militant de la formació neoconvergent.
20 comentaris a “Una ‘ambaixada’ a Andorra de luxe amb un altíssim cost econòmic per a les arques públiques de la Generalitat”
Se’ns pixen a la cara i diuen que plou
o sigui ens roben a la cara ( els de sempre els del 3-7%) i els següents tampoc fan res
Certament que després dels grans “adalids” de la independència a Catalònia, l’actual President de la Generalitat manté aquestes ambaixadetes amb un cost d’allò més elevat, suposem que per continuar amb un apolítica de temperar els ànims de la gran família secessionista. Sobta, però.
I aquesta senyora què dieu que fa? En la vida real, es clar (a banda de menjar canapés amb el Copríncep amb faldilles)
Molt favors ha de pagar algú a jonoséqui.
Trolls per tot arreu, sembla ser que a can pixa, també n´ hi ha i amb golejada.
I el xalet on viu. Al cap d’una muntanya… Està regularitzat?
Els “Rinconetes y Cortadillos” del 3%, reconvertits en salvapàtries indepes i ara vivint la gran vida amb pseudoambaixades folclòriques…al final no és estrany que la població voti polaritzada.
Un cas descarat de “enchufisme”. Realment fa falta tenir una embaixada a Andorra ? Que fa aquesta senyora exactament ?
No puc estar més d’acord amb tots els comentaris anteriors, ja n’hi ha prou de malgastar recursos públics en què pocs visquin a cos de rei
Aixó es un nou cas Pujol amb to independentista, es a dir la segona madre superiora, aquest monts monts monts critiquen i desprès ells fan igual o pitjor, però es clar son als “guapus andependemonts” amb aqui l´ hi donaran el premi del andependemont de l´ any, igual a l´ alcaldesa de Ripoll, aquesta té més collons que no tots els Jxcat arroplegats.
Lectura de Nadal:La diplomàtica de l’oci perpetu.
A les oficines marmòries de l’ambaixada d’un país dels Pirineus, (de cuyo nombre no quiero acordarme)hi ha l’excelsa diplomàtica catalana, Anna pels amics i amigues, una dona amb una agenda tan buida com les platges d’hivern. Vestida impecablement amb vestits que semblen més cars que el pressupost anual de la seva nació, Anna s’asseu cada matí davant del seu escriptori, observant un telèfon que mai sona i un correu que només rep newsletters d’ofertes de Zara.
La seva feina consisteix en… bé, això és un misteri. A la darrera reunió de gabinet li van assignar la “promoció del diàleg cultural”, cosa que a la pràctica significa assistir a còctels plens de canapès i fingir interès en exposicions d’art abstracte que ningú entén. Anna, sempre puntual, es presenta a aquests esdeveniments amb el seu somriure diplomàtic estàndard, pronunciant frases com “és un honor enfortir els llaços bilaterals” sense recordar exactament quins llaços estan enfortint ni amb qui.
Al despatx, quan no està mirant la pintura moderna que van decorar per “inspirar creativitat”, Anna es dedica a activitats d’alt impacte: organitzar els seus bolígrafs en degradat, practicar la seva signatura per quan hi hagi alguna cosa a signar, i supervisar el benestar de les flors de la sala despera. De vegades, fa trucades transcendentals com preguntar al personal de protocol si el cafè de la màquina pot tenir llet d’ametlles o si “l’ambaixada està a punt per a un brunch internacional”.
Quan algú, en un rampell de gosadia, li pregunta sobre els seus èxits al càrrec, Anna somriu amb la serenitat de qui mai ha treballat un dilluns pesat a la seva vida i respon: “El meu principal objectiu és l’estabilitat”. Ningú sap si fa referència a l’estabilitat geopolítica o a la de la seva postura mentre posa per a les fotos oficials.
En el fons tots sabem que Anna no és inútil, sinó un símbol vivent de l’art diplomàtic de la inacció. Perquè, com ella mateixa diu: “Si no hi ha crisi, aleshores estic fent bé la meva feina”. I així continua el seu esforç heroic de no fer absolutament res, assegurant-se que la pau global estigui en mans, literalment, creuades.
Dissidenta: Fantastica glosa
I esperem el que vindrà, al Febrer podem veure amb primera persona de com els de Jxcat pacten amb la dreta Espanyola, per tombà al presiden d´Espanya, espereu amb el cul obert que la riota sira sonada, especialment per als de Jxcat que diran, que aixó es el que toca ara.
Boníssim el comentari de Dissidenta. Si senyor, ho has clavat . Quina vergonya.
Fa uns dies el president de l´ANC, va dir que la independencia s´el havien carregat els de Jxcat pactan per sota mà amb els del PP, i els d´ ERC pactan per sota mà amb els del PSOE, llegin els comentaris, vec que no va pas mal encaminat.
Dissidenta, m’encanta la teva “lectura de Nadal”….tal qual! Una addicta ls còctels i brunchs que no té res a fer.
Lectura:L’Ambaixadora del No Res”
Al petit i tranquil país dels pirineus, famós per la seva exportació de tabac i el seu campionat anual de carreres de tricicles, ningú no esperava grans emocions diplomàtiques. Però tot va canviar quan va arribar Anna V. dels Endolls, la nova ambaixadora d’un país poderós que ningú no recordava com es deia. Anna havia estat col·locada al càrrec gràcies al seu amic llunyà, antic exalcalde i diputat d’un partit que al matí tenia un nom i per la tarda un altre. Un vivales del govern, en un rampell amorós i a falta de candidats, l’havia enviat a aquest país dels pirineus amb una missió clara: “Fes el que puguis… o res, total, ningú se n’adonarà”.
L’arribada triomfal.
Anna va aterrar a l’aeroport de Montferrer en un jet privat que ocupava més que el camp de futbol d’una escola de primària. Va baixar amb un vestit de gala, talons d’agulla i un barret que semblava dissenyat per competir amb els para-sols de la platja. La banda municipal, composta per cinc professors jubilats de l’escola municipal de música i tres gossos que passejava cada dia un d’ ells i que bordaven al ritme del tambor, la va rebre amb l’himne nacional… però del país equivocat.
“No importa”, va pensar Anna, somrient com si estigués inaugurant la festa major. “Conqueriré aquest lloc”.
El dia a dia diplomàtic
El problema va ser que no hi havia res a conquistar. El país dels pirineus tenia una política de neutralitat extrema, fins al punt que ni tan sols discutien sobre el clima o el sexe dels angels. L’oficina de l’ambaixada consistia en un escriptori, una cafetera ronyosa i un gat gros anomenat Senyor Ambaixador, que semblava el veritable cap del lloc. . Aleshores va decidir escriure un informe setmanal per al seu país:
• Setmana 1: “El país dels pirineus és un lloc pacífic. Els homes s’afaiten cada dia”.
• Setmana 2: “Res de nou. però he vist un home amb barba de tres dies”.
• Setmana 3: “M’he fet amiga del consul de Lapònia. Potser el puc convèncer perquè Papa Noel ens visiti per Pasqua. És més ràpid del que sembla”.
La gran crisi diplomàtica
Tot va canviar el dia Anna va decidir organitzar un “gran esdeveniment cultural” per estrènyer llaços entre el seu país i el país dels pirineus. Va comprar tones de confeti, va llogar un saló als jubilats i va encarregar un menú gurmet que incloïa mongetes amb botifa i escudella, per allò dels productes de proximitat.
El dia de l’esdeveniment ningú no va aparèixer. Els del país dels pirineus estaven ocupats veient la final de la cursa de raquets de neu. Anna , frustrada, va decidir escriure un discurs improvisat per quan fes falta:
“Ciutadans de lesvalls dels Pirineus, . “El meu país i el seu han d’unir forces per aconseguir grans coses plegats! Podem intercanviar tecnologia, cultura i—!”
El llegat ( proxim capitol)
¡¡¡ FANTASTICA !!! Dissidenta , amb humor però veritats com castells
Els meus respectes Dissidenta. Ets una crack.
Es un atac directe a la linía, de flotació contra els de Jxcat de la comarca.
Dissidenta… i la problematica de Waterloo, ara que el Puigdemont ha dissol el consell per la republica, i el Comìn
s´ ha gastat tots el dinners de les aportacions voluntaries, i que ningu els hi fa cas.