A Catalunya la majoria dels immobles amb règim de protecció oficial estan subjectes a llicències que cedeix la Generalitat i que en limiten la condició durant un període de temps d’entre cinc i vint anys.
Un cop ha transcorregut aquest temps, els pisos perden aquesta qualificació. Això és el que passarà en els pròxims cinc anys a Catalunya amb 36.000 pisos protegits (el 37% del total), la qualificació dels quals caducarà el 2030.
Però no tots tornaran al mercat privat, ja que fonts de la Conselleria de Territori i Habitatge asseguren que els que són de titularitat pública continuaran sent-ho de manera indefinida. Amb tot, la liberalització de l’habitatge protegit pels immobles que tornin al lliure mercat pot provocar, si no canvia la legislació actual, que s’incrementi notablement l’especulació, ja que en aquest règim es podran vendre els pisos per un preu molt superior als que es van comprar.
Cal recordar que la perpetuïtat de les qualificacions es va intentar incloure en la llei de l’habitatge aprovada el 2022, però va ser tombada pel Tribunal Constitucional.
Els municipis de l’Alt Pirineu i Aran més afectats
Segons les dades de la Generalitat, en l’actual situació d’emergència habitacional, Tremp (Pallars Jussà) és la capital de comarca que encapçala el rànquing de pisos que pedra la protecció, al voltant d’un 30% dels 185 habitatges amb els quals compta actualment. A la capital pallaressa la segueixen Puigcerdà (Cerdanya) amb una pèrdua del 23% (174 pisos totals) i la Seu (Alt Urgell) amb un 23%, dels 174 habitatges actuals.
Pel que fa a Vielha e Mijaran (Aran) hi ha 118 habitatges en règim de protecció oficial i al Pont de Suert (Alta Ribagorça), 41.
Fora de les capitals de comarca cal destacar, entre altres, els casos dels municipis de la Pobla de Segur (119), Alp (30), Montellà i Martinet (21), Llívia (18) o Nat Aran (18).
