La filtració de les notes manuscrites confiscades a l’excomissari José Manuel Villarejo, que està publicant el diari El Periódico de España, ha permès descobrir el paper determinant que va jugar l’empresari Ignacio López del Hierro (foto), marit de María Dolores de Cospedal, exsecretària general del PP, en l’esclat del cas Pujol i la posterior decisió de carregar-se la Banca Privada d’Andorra (BPA). El més xocant és que Ignacio López del Hierro va ser soci durant anys en alguns negocis de Jordi Pujol Ferrusola (Júnior).
En una nota datada el 26 d’octubre de l’any 2012, l’aleshores comissari Villarejo deixa constància d’una reunió que havia celebrat aquell dia amb María Dolores de Cospedal i el seu marit, als quals coneixia bé perquè ja li havien fet, amb anterioritat, alguns encàrrecs d’investigació remunerats. “Reunió molt afectiva i còmplice. Molt atenta a tot i va prendre nota de detalls. Coincideix en la importància del moment”, escriu l’excomissari.
LA DENÚNCIA DE VICKI ÁLVAREZ
Aquells dies, l’aleshores president Artur Mas ja havia trencat el pacte de governabilitat que mantenia a la Generalitat amb el PP d’Alicia Sánchez Camacho i encarava la convocatòria d’eleccions anticipades amb la bandera del procés independentista. Precisament, en aquesta reunió, on sembla que Ignacio López del Hierro va portar la veu cantant, es va acordar que José Manuel Villarejo mantindria una trobada amb Alicia Sánchez Camacho, que era coneixedora de les confidències que li havia fet Vicki Álvarez en el celebèrrim dinar de La Camarga sobre els negocis i les martingales a Andorra de Jordi Pujol Ferrusola.
La resta de la història ja és gairebé tota coneguda. L’excomissari va convèncer Vicki Álvarez perquè presentés, a començaments del 2013, una denúncia davant l’Audiència Nacional, que va canalitzar i impulsar les investigacions sobre el clan Pujol. L’operació clau va ser la confiscació, l’any 2015, de la Banca Privada d’Andorra (BPA), amb la complicitat del govern andorrà, amb l’objectiu d’obtenir les proves de la fortuna que els Pujol amagaven a l’exterior.
NEGOCIS CONJUNTS
La gran novetat que aporten aquestes notes de Villarejo és la participació, fins ara desconeguda, d’Ignacio López del Hierro en els primers compassos del cas Pujol. Després dels pactes del Majestic (1996) entre CiU i PP, aquest empresari i el fill primogènit de l’expresident Pujol es van posar d’acord per emprendre negocis internacionals conjunts, comptant amb el finançament de l’empresa pública CESCE.
Per això van crear la societat Ibadesa Cat, en la qual participava José Herrero de Egaña, nebot d’Ignacio López del Hierro, en representació seva. Els negocis d’aquesta empresa estan reflectits en el famós pendrive, publicat pel setmanari EL TRIANGLE i que, finalment, no va ser incorporat al sumari del cas Pujol perquè no se’n va poder garantir la traçabilitat.
VAN ACABAR MALAMENT
En aquest pendrive es recollia la comptabilitat dels negocis que havien emprès conjuntament Jordi Pujol Ferrusola, Jordi Puig (el germà de l’aleshores conseller Felip Puig) i Ignacio López del Hierro, a través del seu nebot. Eren operacions d’export/import de café, tabac… amb diversos països d’Amèrica llatina i contractes d’obres públiques en països com Gabón o la República Dominicana.
Les relacions empresarials entre el marit de María Dolores de Cospedal i el Júnior van acabar, formalment, l’any 2001. I, com demostren les notes de Villarejo, van deixar mal regust de boca a Ignacio López del Hierro, que, anys més tard, es va prendre la revenja, esperonant la persecució d’aquest comissari “encobert” i dels seus sequaços de la “policia patriòtica” contra el clan Pujol .
“CONTACTOS BANQUEROS ANDORRA”
En les notes manuscrites del comissari Villarejo es pot constatar l’evolució de la seva feina per poder “caçar” els Pujol i altres líders sobiranistes, com Artur Mas. En l’entrada del dietari corresponent al 5 de novembre del 2012 –pocs dies després de la reunió amb María Dolores de Cospedal i Ignacio López del Hierro- hi apunta “Plan trabajo Barna”, que consta d’una vintena de punts a investigar.
En aquest “Plan trabajo Barna” hi figuren dos objectius: “Contactos banqueros Andorra” i “Documentos. Vital!!!”. El comissari ja estava sobre la pista del “tresor” que amagaven els Pujol a Andorra, però tenia clar que per poder-los imputar judicialment calia la col·laboració dels banquers andorrans i l’obtenció dels documents comptables que provessin l’existència d’aquests diners.
“DOCUMENTOS. VITAL!!!”
Durant els mesos següents, aquesta va ser l’obsessió del comissari Villarejo i dels seus ‘col·legues’ de la “policia patriòtica” muntada pel ministre Jorge Fernández Díaz. Una primera fita d’aquesta estratègia d’investigació i de pressió va ser aconseguir que Jordi Pujol se sentís acorralat i es veiés obligat a fer pública la confessió del 25 de juliol del 2014, on admetia l’existència a l’estranger dels diners de la “deixa” del seu pare Florenci.
Però per tirar endavant el procediment judicial obert per l’Audiència Nacional contra el clan Pujol calien proves: “Documentos. Vital!!!”, en expressió escrita de José Manuel Villarejo. És en aquest sentit que cal emmarcar les fortíssimes maniobres de pressió de la “policia patriòtica” contra els “banqueros andorranos” Higini Cierco i Joan Pau Miquel, accionista i conseller delegat, respectivament, de la BPA, per tal que lliuressin informació i documentació sobre els comptes dels Pujol.
LA “SOLUCIÓ FINAL”
És evident que, més enllà dels detalls, aquesta operació de xantatge contra els responsables de la BPA –ordida amb l’amenaça d’un informe desfavorable del Sepblac contra la seva filial espanyola Banco Madrid- no va funcionar. És per això que es va activar la “solució final”, que no va ser altra que la intervenció, confiscació i destrucció de la BPA, produïda el 10 de març del 2015, amb la col·laboració imprescindible del FinCEN dels Estats Units i del govern andorrà de Toni Martí, amb l’objectiu d’aconseguir els documents comptables dels comptes andorrans de la família Pujol.
“CHISCO” ERA EL CONTACTE CLAU
De les notes manuscrites de l’excomissari Villarejo que publica El Periódico de España se’n pot extreure una altra informació rellevant: el seu contacte de confiança a la cúpula del ministeri de l’Interior era Francisco Martínez (a qui anomena “Chisco”), que primer va ser cap de gabinet del ministre Jorge Fernández Díaz i, a partir del mes de gener del 2013, secretari d’Estat de Seguretat.
José Manuel Villarejo informava puntualment “Chisco” dels avenços de les investigacions policials sobre els Pujol i és, per tant, la persona clau que sap com va anar, fil per randa, tota l’operació encetada el 26 d’octubre del 2012 –amb la reunió amb María Dolores de Cospedal i Ignacio López del Hierro- i que va culminar, dos anys i mig després, amb la confiscació de la BPA.
LA CARTA PUBLICADA A ‘EL MUNDO’
Precisament, Francisco Martínez (a qui també s’anomena “Paco Bomba”) és l’autor d’una carta enviada a Higini Cierco, exaccionista de referència de la BPA, que va ser publicada pel diari El Mundo el 12 de novembre de l’any passat. En aquesta carta, “Chisco” o “Paco Bomba” afirmava que, després de tenir un profund coneixement documental del cas BPA, estava convençut que la seva confiscació va tenir “un evident caire polític”. També reconeixia que “a vegades, no poques, els poders públics causen greus perjudicis, amb actuacions que, al capdavall, es demostren injustificades, desproporcionades o, senzillament, injustes, com sembla ser en aquest cas”.
A més, assenyalava als qui considerava màxims responsables de la destrucció de la BPA: “Els Srs. Cinca, Martí, Saboya, Fiñana o Alberca”, en referència explícita a l’exministre de Finances, l’anterior cap de Govern, l’exministre d’Afers Exteriors, el cap de la UIFAnd i el fiscal general. Segons la seva anàlisi, tots ells van actuar de manera premeditada i concertada per fer “pagar a la BPA” les pressions de les autoritats dels Estats Units.
TESTIMONI DE CÀRREC
Francisco Martínez afirmava: “Amb aquestes persones no hi he tingut cap tracte, però de la seva intervenció en les decisions (que van provocar la confiscació de la BPA) no n’hi ha cap dubte”.
De moment, “Chisco”, que està imputat en el cas Kitchen (l’espionatge policial il·legal a l’extresorer del PP, Luis Bárcenas) no ha obert més la boca sobre la BPA. Però és evident que, per la seva estreta i permanent relació amb el comissari José Manuel Villarejo i altres membres de la “policia patriòtica” entre els anys 2011 i 2016, és el testimoni de càrrec que ho sap absolutament tot sobre l’evolució de la conspiració que va culminar amb la intervenció i destrucció d’aquesta entitat financera andorrana. Ho explicarà algun dia? Aquesta és la qüestió.
